Serra de l'Obac - Alzina del Sal·lari, Font dels Traginers, Coma d'en Vila, Cort Fosca, Hospital de Sang, Castellots de Tanca

Nova variant per visitar indrets emblemàtics de la serra de l'Obac que parteix de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari. Aquest cop agafem el corriol que porta cap als Graons de Mura, per anar a buscar de seguida la pista amb la que creuem i que porta cap al Coll de Boix. La seguirem durant una estona apropant-nos gairebé sempre en ascens cap a la Font dels Traginers, per arribar-hi ens desviarem de la pista en un trencall a la dreta i entrarem en un corriol força obac que en creuar la riera ens deixarà a la mateixa Font dels Traginers, amb la seva aixeta que deixarem tancada en marxar.

La sortida de la Font la fem per la dreta per un corriol que en ascens ens deixarà de seguida en un rocater que travessarem pel dret fins anar a creuar amb la pista que porta fins la Casa de la Mata i el Coll d'Estenalles, nosaltre però l'agafarem en sentit invers, o sigui que torçarem a la nostra esquerra. En un tres i no res, farem una petita desviació per visitar la Bassa del Xalet, que estava totalment congelada, són les restes d'una caseta que es va derruir i de la que només queden els fonaments. Un cop retornats al camí, seguirem la pista en la direcció que portavem, cal apreciar les magnífiques vistes cap als Pirineus, per fi nevats aquest hivern. Sóm en el punt més alt de l'excursió i ara la pista ja comença a picar avall, sóm a tocar de la Coma d'en Vila una antiga masia ara en ruïnes. Ben a prop, de la masia hi trobem l'Alzina bonica, un arbre monumental que cal visitar. Seguirem per la pista ara en descens passant a tocar del Coll de Boix i menys d'un quilòmetre després ens desviem de la pista principal per agafar un corriol que hi passa força en paral·lel i ens deixarà tot crestejant un momeny al Turó de la Cort Fosca amb bones vistes cap a la zona de Mura al nord i als Castellots de Tanca al sud. Deixa el turó baixant amb compte pel rocater i anem a cercar el corriol mig amagat que ens durà tot baixant fins la cova de la Cort Fosca i a l'Hospital de la Sang. Aquest és una cavitat triangular obrada a banda i banda que serví en les guerres Carlines del segle XIX com a hospital de campanya per atendre els ferits.

Creuem l'Hospital de la Sang i en sortim per l'altra banda per agafar un corriol que baixa cap a un torrent, seguim per aquest corriol fins a una cruïlla que seguirem a l'esquerra i que ens portarà en continüu descens fins a una ampla pista que seguirem a l'esquerra. Aquesta pista ens apropa tot fent rodeig cap al Coll de Tanca. Veurem tota l'estona el Turó de l'Espluga a la nostra esquerra i passarem just sota els espectaculars Castellots de Tanca que rodejarem per agafar un corriol que surt a l'esquerra i que ens deixarà al Coll de Tanca tot guanyant una mica d'altitud. Un cop al Coll, creuem amb el corriol que prové de la Balma de l'Espluga, nosaltres l'agafem cap a l'esquerra en direcció als Castellots, als quals arribem de seguida.

Em tret el cap a l'entrada de l'escletxa que porta al Quarto de Reixa, cavitat que creua el Castellot més occidental de banda a banda, deixem pendent de pujar-hi en una altra ocasió. Per fer-ho trobem una corda que ens ha d'ajudar a remuntar a força de braços una cinquena de metres fins l'entrada de l'escletxa. Tornant al corriol, creuem els Castellots de banda a banda per seguir direcció al Col de Tres Creus. Abans podem passar per la Font de la Pola agafant una petita desviació a l'esquerra en el camí. Nosaltres aquest cop hem seguit pel corriol sense visitar la Font, però si no hi heu estat podeu desviar-vos ja que no cal desfer camí per tornar al corriol per el que veniem. En tot cas, ràpidament arribem a un gir en camí en rodejar la Balma de la Porquerissa, un dels indrets més espectaculars de l'Obac, amb les seves espectaculars vistes dels Castellots de Tanca, el Paller de Tot l'Any i l'imponent muntanya de Montserrat al fons dominant-ho tot plegat.

Remuntant uns pocs metres arribem al Coll de Tres Creus, punt de sortida per visitar el Turó de la Pola o Castellsapera, nosaltres però iniciem el descens per la pista primer de terra i després ja asfaltada que ens porta altre cop fins el punt inicial de la caminada.