Serra de l’Obac: Castellsapera (100 cims) i Paller de Tot l’Any des de la Casa Nova de l'Obac

Serra de l’Obac: Tossal de l’Àliga - Pou de glaç de l’Estepar - Castellsapera (100 cims) – Paller de Tot l’Any – Camí de la Feixada – Cova del Solitari - Font de la Portella- Pou de glaç de l'Obac i Casa Vella i Casa Nova de l’Obac des de l'¡aparcament del coll de l'Obac

Excursió circular que té com a principals atractius l’assoliment del cim del Castellsapera (100 cims) i la volta al Paller de Tot l’Any, a més de visitar la Cova del Solitari, caminar pel bonic i espectacular camí de la Faixada i visitar la font de la Portella i el pou de glaç de l'Obac.
Aparquem el cotxe a l’aparcament que hi ha a la collada de l’Obac, a la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar. El dia és boirós i malauradament no podem veure el paisatge.

De seguida estem a la Casa Nova de l’Obac. Agafem camí de la dreta (tornarem pel de l’esquerra) que ens ha de portar a la Torre de guaita del Tossal de l’Àliga.
El proper punt d’interès és el pou de glaç de l’Estepar. I aquí agafem la carena del pou de glaç on segurament deu haver una bona vista en dies clars.
Arribem al collet estret on se’ns creua el camí de la canal del llop. Una mica més endavant, el camí que seguia direcció nord, tomba sobtadament cap a oest, agafant el camí ral del coll d’en Davi, passa el coll d’en Davi i segueix en direcció nord-oest fins a la cruïlla del camí que puja a Castellsapera, a la dreta.

Aquest camí arrenca amb unes giragonces i després va pujant en un pendent cada copl més pronunciat fins a quedar encaixonat en una canal que ens porta al primer pas a superar per guanyar un pedrot encastat a la canal que pugem per la dreta que, en sec és fàcil de superar, doncs hi ha prous llocs on posar peus i mans però que quan la roca és mullada, com va ser el nostre cas, cal anar molt i molt en compte de no relliscar i anar avall.
S'arriba sense gaire dificultat a un petit coll que divideix el cim en dos. Nosaltres vam optar per pujar la part a la nostra dreta, per una llosa fàcil però en mullat també has de pendre precaucions per no relliscar.
El cim dret és allargat i al final del camí ja veiem allà on la gent ha parat a fer un mos i admirar el paisatge per ‘les restes humanes’ que han deixat. Al peu de la roca hom a posat un petit pessebre pla. Molt enginyós. Nosaltes, malauradament ens quedem sense paisatge però el dia, amb aquesta boira no deixa de convertir aquest indret en un lloc misteriós. Ens fem algunes fotos i fem broma en que podrien ser les mateixes que es podrien prendre a l’Everest en un dia boirós com el d’avui. A més fa força fred i vent.

Tornem pel mateix lloc anant encara molt més en compte en no relliscar. La ruta que seguim baixa per l’altre cantó però nosaltres optem per no arriscar-nos més i baixar pel lloc que coneixem, degut a l’estat de la roca.
Un cop a la cruïlla, agafem a mà dreta per seguir endavant el camí en la mateixa direcció que portàvem abans d’anar a Castellsapera i anem a parar a la cruilla per agafar el GR5 a mà esquerra, direcció sud-oest i després tornem a agafar el camí Ral que ens portarà a la cruïlla del camí del Paller de Tot l’any, pintat amb una grossa P blava i que és un cul-de-sac, d’anar i tornar.

La volta al Paller es impressionant i molt maca. La llàstima és que no podem veure gairebé res per la boira però ja comença a escampar i ja comencem a veure una mica de paisatge. Ha de valer molt la pena.
Ens fem unes fotos i tornem pel mateix i únic camí. Després quan estiguem al camí de les faixades ens adonarem de les impressionats parets que queden sota del Paller i que l’aguanten com si fos un gra que li ha sortit a la immensa muntanya.
Un altre cop a la cruilla, reculem fins a trobar un camí a la dreta. El primer no, el segon. No us equivoqueu com nosaltres. Ens adonem a temps i agafem aquesta segona cruilla, que és el bonic i espectacular camí de la Faixada. Suposo que en diuen així perquè és un espectacular i estret camí de cornisa que si no fos per la vegetació faria yuyu de pasar-hi.

Quan baixem uns quants metres, veiem unes coves que s’anomenen la Cova del Solitari. Es tracta d’una bauma que queda ben arrecerada de la pluja i on veiem que han fet foc i tot i potser algú ha fet nit. En realitat són dues baumes. La de l’esquerre és mes ample i abalmada i al final hi ha un forat que potser segueix. La de la dreta és més oberta i també té un forat que no sabem si pot tenir continuïtat. Aprofitem per fer-hi un mos assentats en una roca molt còmoda que fa de banc i tanca el recinte de la balma on queda un espai ben arraserat de la pluja i el vent.

Tornem al camí i com comentàvem abans, des d’aquí es poden veure les grans parets que alcen el Paller. Espectaculars.
Més endavant hi ha el Mirador i cruïlla per anar a la Roca Salvatge, però com és tard i vol ploure optem per no anar-hi. No sigui que se’ns faci de nit enmig d’aquest bonic però salvatge camí.

Seguim avall i anem sortint de la vall amb l’espectacle de les grans parets de l’altra banda, encara que des del Paller, també hem vist que el nostre caní cornisa també passa al través de parets.
Passem la cruïlla de la part d’abaix del Canal del Llop i l’estret camí de la Faixada segueix amb pujades i baixades enmig d’una vegetació feréstega fins arribar a la Font de la Portella. Una font molt ben arranjada, amb una bassa, però on ara falta l’aigua. Com a tot arreu amb aquesta maleïda sequera.
A partir d’aquí el camí es torna més ample i còmode fins a la cruilla de la pista que va a la casa vella de l’Obac. Aquí veiem la bonica estampa del magestuós Turó Roig, davant mateix.

Seguim a la dreta en direcció a la Casa Vella de l’Obac i a una mica més enllà, a mà dreta, per unes escales de pedra, podem visitar el pou de glaç de la Portella. Més gran que l’anterior de l’Estepar.
Passem per sota de la Casa Vella i anem a parar al camí que han fet de la Vella a la Nova de l’Obac, ja d’asfalt i amb una tanca de fusta (si han gastat calers la Diputació), que ens porta a la Casa Nova de l’Obac, que la passem per la dreta i ens fem una foto en un tractor com a homenatge a les recents manifestacions dels pagesos per protestar per la seva situació.

Seguim la pista més avall de la Casa Nova de l’Obac i uns metres més avall ja trobem l’aparcament on hem deixat el cotxe.

Fi de la excursió.

Aquesta excursió esta agafada en part de la ruta: 150117 Serra de L'Obac, Castellsapera, Paller i Roca Salvatge del company de wikiloc: Tot natura
També podeu seguir el seu track on té una ressenya molt ben explicada.
Gràcies per compartir, company.

Salut i República
Magí