Serra de Marina. Castell de Burriac - Turó de l’Infern - Creu de Montcabrer

Serra de Marina. Castell de Burriac-Turó de l’Infern-Creu de Montcabrer
Fàcil passejada per la serra de Marina visitant el Castell de Burriac, la Creu de Montcabrer i el Turó de l’ Infern.
Font picant al Turó de l’Infern i la Creu de Montcabrer
Deixem el cotxe a l’aparcament de la Font Picant i agafem un camí direcció Sud que ens fa pujar suament fins a una bifurcació on hi ha un arbre amb forma de V enmig del camí. Nosaltres seguirem a l’esquerra direcció Sud Sud-Est. Després tornarem a passar per aquí i agafarem l’altre camí per anar al Castell de Burriac.
El camí es torna més planer i passem per la Sureda de Burriac, prp de l’ urbanització de Can Tolrà. La pujada es torna més pendent fins que arribem al Turó de l’ Infern.
Aquest turó s’anomena així perquè era l’ indret on hi havia les forques que el senyor feudal utilitzava d’exemple alliçonador per a sotmetre tant els delinqüents com els insubmisos. Uns càstigs que segons els mals usatges, primer passaven pel trencament de peus i mans. I en última instància se’ls penjava en llocs ben visibles.
Ara, en aquest turó només hi ha una fita geodèsica, però encara es poden apreciar els forats on estaven enclavades les forques.
Baixem del turó per un camí en direcció Sud fins a una pista que segueix direcció Sud.Est. Passem per davant unes antenes i les seves cases de servei i arribem a la Creu de Montcabrer.
El turó de Montcabrer, on hi ha la creu, s’alça a 311 m. en un dels contraforts de la serralada de Marina. Des d’aquesta atalaia es pot distingir a la dreta, el turons de Sant Mateu i d’en Baldiri. Més a la dreta es pot veure, en una plana, la masia de Can Boquet. Més a la dreta, les antenes.
I a d’esquerra a dreta, seguint la línia de mar, podem albirar Cabrera, Vilassar, Cabrils, Premià, El Masnou, Sant Adrià del Besos. I al fons podem distingir Barcelona entre el Tibidabo i Montjuich.
Creu de Montcabrer – Castell de Burriac – Fot Picant i Aparcament
Tornem per on hem vingut fins l’arbre de la bifurcació. Allà agafem el camí de l’esquerra. Direcció Nord-Oest Passem per la petita creu de l’Avellà i el camí tomba a Nord-Est. Quan el camí tomba a Est ja veiem la típica figura del castell dalt de turó. Seguim la pista Nord-Est i desprès Est fisn a un monòlit que commemora el V centenari de la Baronia del Maresme. Ara el camí tomba a Sud per girar a Est per un corriol que puja dret fins el Castell.
El Castell de Burriac (401 m.), també anomenat de Sant Vicenç, està situat en un cim de roques que pertany als contraforts de la Serra de Marina, entre Cabrera i Argentona.
S’ha trobat restes datats el segle VI aC. Que podien correspondre als més importats poblats ibèrics de Catalunya. Tant, que es pensa que podria ser la capital dels laietans.
S’especula que a l’ indret es construís un petit fortí utilitzat pels romans com a punt de guaita, per controlar els passos des del mar a l’interior.
Fem un volt, pel castell, admirem les vistes, fem un mos i tornem cap avall. Podem veure l’aparcament de la font picant des del mirador del castell.
La primera documentació data de l’any 1023 on apareix en el nom de castrum Sancti Vicentii en un document on la comtessa Ermessenda fa donació al seu fill Berenguer Ramon I.
Posteriorment, als segles XII i XIII, s’amplia el castrum per adequar-lo als castells de l’època amb la Torre de l’Homenatge, magatzems i capella, però la més important va ser la que va fer en Pere Joan Ferrer el segle XV.
Finalment cal dir que la torra de l’homenatge té quinze metres i cinc d’amplada i els murs tenen un gruix d’un metre.
Actualment s’hi esta treballant per a reconstruir tot el monument, encara que aquest resta obert per el públic, excepte la torre de l’homenatge.
Des d’aquí hi ha un vistes magnífiques sobre tota la costa fins a Barcelona i les muntanyes de l’interior com la serra de Sant Mateu dins la serralada de Marina.
Un cop feta la visita al castell i les seves rodalies, haver admirat les vistes i gaudri d’un descanset i un mos, enfilem cap avall el pàrquing de la Font Picant per un camí que surt en direcció Est Sud-Est.
El camí baixa dret fins l’aparcament però de fàcil passada. Arribem a l’aparcament. Final.
Fins aquí la ressenya. Espero que us sigui útil.
Salut i República!