Serra de Marina per Montcada i Reixach

Poblat Ibèric de Puig Castellar

El jaciment es troba al cim d'un turó, cosa que li proporcionava una excel·lent capacitat defensiva. Està compost per diverses estructures, com habitatges, magatzems, cisternes i muralles. També s'han trobat restes de ceràmica, eines i objectes d'adorn, cosa que suggereix que era un lloc habitat i pròsper. El Poblat Ibèric de Puig Castellar va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931 i ha estat objecte de diverses excavacions arqueològiques al llarg dels anys. Actualment, es pot visitar el jaciment i conèixer-ne més sobre la vida dels antics habitants ibers de la zona.

Area d'esplai de la Font de l'Alzina

El parc compta amb zones de pícnic, taules i bancs perquè les famílies i els grups d'amics puguin gaudir d'àpats a l'aire lliure. També hi ha àrees de jocs per a nens, així com un circuit de fitness i pistes esportives. A més, el parc compta amb una font d'aigua potable que porta aigua d'una deu propera, cosa que la fa molt apreciada per la seva qualitat i frescor.

Font de les Canyes

La Font de les Canyes és coneguda per la seva aigua cristal·lina (actualment pot ser que no tingui aigua aquesta font) i potable, que brolla d´una petita font i permet als visitants refrescar-se i gaudir d´un moment de relax en plena natura. A més, als voltants es poden trobar taules de pedra per fer pícnic, així com zones de descans i barbacoes.

Torre dels Frares

La Torre dels Frares és una antiga torre de defensa, la torre ha estat restaurada diverses vegades al llarg de la seva història i actualment es troba en bon estat de conservació. És de planta quadrada i té quatre pisos d'alçada, amb una escala de cargol a dins que permet accedir a la part superior. Es creu que la Torre dels Frares formava part d´un sistema de defensa que protegia l' antic poble de Santa Coloma de Gramenet. Es un símbol històric important de la ciutat.

Coll de les Ermites

Turó de Can Devesa

El Turó de Can Devesa és una muntanya de 214 metres que es troba al municipi de Montcada i Reixac, a la comarca del Vallès Occidental.

Cruïlla

Agafem camí de la dreta.

Cruïlla

Agafem camí a la dreta.

Cruïlla

Agafem camí de l'esquerra.

Flora i Fauna

Nom de l’espècie en Català i Castellà: Alzina - Encina Família: Fagàcies Característiques principals del tronc/tija, fulles, flors i fruits: Arbre típic del clima mediterrani. Sol fer entre els 5 i/o 20 m d'alçada podent arribar als 25. De jove forma mates arbustives i es pot confondre amb el garric. Forma un fruit anomenat aglà, una mena de pinyol amb forma de bala de pistola i encapçalat per una cúpula com d’escorça, d’on penja. Ús popular, curiositats, històries o llegendes: La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Localització: Es pot trobar arreu de Catalunya, és molt comú. Nom de l’espècie en Català i Castellà: Romaní - Romero Família: Lamiàcies Característiques principals del tronc/tija, fulles, flors i fruits: És un arbust perenne i aromàtic d’un metre d’alçada. L'arrel és axonomorfa amb tiges molt ramificades en forma de ramificació simpòdica i llenyoses. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant i fa unes flors de color lila que s’agrupen. Ús popular, curiositats, històries o llegendes: Té ús culinari i medicinal Localització: la trobem a tot el sud d'Europa, a l'oest d'Àsia i al nord d'Àfrica. A Catalunya és molt comuna però escassa als Pirineus. Nom de l’espècie en Català i Castellà: Pi blanc - Pino blanco Família: Pinàcies Característiques principals del tronc/tija, fulles, flors i fruits: és un arbre que arriba fins als 20 metres d’alçada, d’un to més grisenc, no tan viu, d’aquí el seu nom a diferència de la tonalitat vermellosa del pi pinyer. És un arbre bastant xeròfil i heriòfil. Fa pinyes i les fulles són d'un verd groguenc. Ús popular, curiositats, històries o llegendes: Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservació del sòl enfront de l’erosió. La fusta es fa servir només per a la producció de cel·lulosa o per a fer caixes de fusta. També s’utilitza en la producció de resina. Localització: està present als boscos secs i mediterranis d’Europa, un arbre molt comú a Catalunya que va des del nivell del mar (molt comú) a màxim 1.000 d’altura (poc comú). És l’espècie més abundant a Catalunya, està a 18 comarques on és dominant almenys al 40% dels boscos. Nom de l’espècie en Català i Castellà: Estepa blanca - Jaguarzo blanco Família: Cistàcies Característiques principals del tronc/tija, fulles, flors i fruits: és de fulles perennes d’un color verd grisenc que fan una flor rosada amb el pètal arrugat Ús popular, curiositats, històries o llegendes: Com a curiositat l’estepa blanca la van utilitzar com a substitut del tabac en època de carestia. Localització: En els boscos mediterranis, formen part de les brolles i matollars. Sempre en veurem on hi hagin alzinars. Nom de l’espècie en Català i Castellà: Pit-Roig - Petirrojo Europeo Família: Túrdits Característiques principals (pes, mida, colors, ...): Ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. És de color marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una gran taca vermellosa ataronjada que li omple la car i part del pit. El mascle i la femella tenen la mateixa coloració, però els joves són més marronosos i pigats, sense la taca vermellosa. De què s’alimenten i els seus hàbits: Menja insectes, cucs de terra, fruits i restes d'aliments. Viu als boscos humits i també se'l pot veure pels horts i pels parcs i jardins de les ciutats. Espècie en perill d’extinció o no, i per què: el pit-roig no està en perill d'extinció, almenys el que habita a Catalunya ja que alguna raça com l’esquirol gris, a Mèxic sí que es troba en perill d’extinció a causa de la desaparició del seu hàbitat i li costa molt adaptar-se’n a nous. Curiositats, històries o llegendes sobre l’espècie: Es desplaça fent saltets pel terra cercant menjar. Quan sent el perill aixeca la seva cua. Es deixa veure fàcilment durant l'hivern, ja que s'apropa molt als humans. Nom de l’espècie en Català i Castellà: Porc Senglar - Jabalí Família: Suidae Característiques principals (pes, mida, colors, ...): el senglar és un porc salvatge de colors grisencs, marronosos fins a negre fosc, amb un pelatge molt dur gruixut i llarg. És un mamífer omnívor de metre i mig amb un cap allargat i gros i d'ulls molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És molt robust, té molta força i pesa d’entre els 50 als 100 kg. De què s’alimenten i els seus hàbits: El senglar es fonamentalment omnívor, adaptant la dieta segons l'estació o l'entorn. El seu aliment predilecte que trobem a la tardor és la fruita seca com ara glans (d'aquí ve el porc senglar) o castanyes. A l'hivern i estiu consumeix principalment arrels, aus i altres animals petits. A la primavera sol consumir diversos tipus de plantes i invertebrats com cargols o cucs. També solen complementar la seva dieta amb la fruita, carn i diversos aliments processats que troba en les escombraries, com també en cultius que arrasen molt ràpidament. Espècie en perill d’extinció o no, i per què: no és una espècie en perill d'extinció a Catalunya, al revés, hi ha una sobrepoblació. Curiositats, històries o llegendes sobre l’espècie: El senglar és una espècie que s’adapta molt bé als diferents hàbitats i en els últims anys a après a conviure molt a prop dels humans per això moltes vegades, cada cop més es veuen porcs senglars als pobles o ciutats, a terrenys particulars en busca de menjar. Han après que les basures porten restes de menjar i ja les tiren a terra, saben on trobar-les per poder menjar qualsevol resta. Com a curiositat també comentar que tenen molt bon olfacte i oïda a compensació de la seva poca visibilitat.

Corriol

Deixem pista per agafar corriol.

Barcelona - Mar Mediterrani - Riu besòs

Riu Besós: El riu Besòs neix a la comarca del Vallès Oriental de la Unió dels rius Mogent i Congost Té una longitud d'aproximadament 22 quilòmetres i desemboca al mar Mediterrani, a la ciutat de Barcelona. Aquest ha estat històricament un dels rius més contaminats de Catalunya, a causa de la gran quantitat d'indústries i assentaments urbans que es troben a la seva conca. Tot i això, en els darrers anys s'han dut a terme diversos projectes de descontaminació i restauració ambiental, cosa que ha permès millorar la qualitat de l'aigua i la biodiversitat del riu. Mar Mediterrani: Nosaltres veurem el Mar Mediterrani desde Barcelona pero el Mar Mediterrani es molt gran, El Mediterrani és un mar continental que connecta amb l'oceà Atlàntic a través de l'estret Gibraltar. Envoltat per Europa, Àfrica i Àsia, va ser testimoni de l'evolució de diverses civilitzacions antigues com els egipcis, fenicis, hebreus, grecs, cartaginesos i romans. Barcelona (Ciutat): Barcelona, ​​la capital cosmopolita de la regió de Catalunya a Espanya, és coneguda pel seu art i arquitectura. La fantàstica església de la Sagrada Família i altres fites modernistes dissenyades per Antoni Gaudí adornen la ciutat. El Museu Picasso i la Fundació Joan Miró mostren l'art modern dels artistes que originen els seus noms.

Serralada Litoral - Serralada Prelitoral - PN Collserola

Parc Natural de Collserola: El Parc Natural de Collserola és una extensa reserva natural de més de 8.000 hectàrees que s'ubica a la cadena muntanyenca de Collserola. Aquesta àrea protegida compta amb reconeixement oficial des de l'any 1950 i el 2010 va ser designada parc natural per les autoritats de la Generalitat de Catalunya. El territori del parc s'estén a nou municipis, entre els quals hi ha Cerdanyola, Barcelona, Sant Cugat, etc. Collserola acull una àmplia diversitat de vegetació i fauna, oferint un escenari natural únic per a l'observació i el gaudi de la biodiversitat local. Al cim de la muntanya de Collserola hi ha el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el més antic d'Espanya i un dels més antics d'Europa, inaugurat el 1901. La Serralada Litoral és una cadena muntanyosa ubicada a Catalunya, Espanya, que recorre la costa del mar Mediterrani. S´estén des del sud de la província de Tarragona fins al nord de la província de Barcelona. És coneguda pels seus impressionants paisatges, la seva rica biodiversitat i les nombroses rutes de senderisme i muntanyisme. S'hi troben nombrosos parcs naturals i espais protegits, com el Parc Natural del Montnegre i el Corredor o el Parc Natural del Garraf. La Serralada Prelitoral és una cadena muntanyosa. S'estén paral·lela a la costa del mar Mediterrani, des del nord de la província de Tarragona fins al sud de la província de Girona. Compta amb una altitud mitjana d'uns 800 metres, tot i que en alguns punts supera els 1.000 metres. Entre els seus cims més destacats hi ha el Puig Cadiretes, el Turo de l'Home i el Montseny. Aquesta cadena muntanyenca està formada per una successió de serres i massissos que ofereixen un paisatge muntanyós de gran bellesa.

Cruïlla

Agafem camí a la dreta.

Cruïlla

A l'anada agafem camí de l'esquerra, a la tornada agafem el camí de la dreta.