Serra de Marina: poblats Puig Castellar i Maleses, St. Climent, Onofre i St. Pere de Reixac, Murtra

Camp de Tir / Can Piqué

Aquí trobarem un bar on podrem reposar.

Ermita de Sant Pere de Reixac

Poblat ibèric de les Maleses

El poblat ibèric de les Maleses es troba al cim del turó que rep el mateix nom. Aquest cim, a la vegada, serveix de límit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Es tracta d'una elevació de 462 m de la Serralada de Marina, des d'on es pot dominar visualment tot el Vallès, part del Barcelonès i part del Maresme. Així mateix té bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Prepirineu. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_de_les_Maleses)

Coll de la Jeia d'en Pujol

Font de l'Amigó

Coll de la Vallençana

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra

El primer monestir jerònim va ser fundat en 1413 prop de Sant Pere de Ribes, a la comarca del Garraf. Aquest monestir rebia el nom de Sant Jeroni de Mont Olivet. Degut a l'escassetat d'aigua i de llenya va ser traslladat tres anys més tard, al 1416, a l'actual situació. El trasllat cap a Sant Jeroni de la Murtra es va produir gracies a l'ajuda del mercader barceloní Bertran Nicolau, qui va donar els diners perquè poguessin comprar l'antic mas de Sa Murtra, entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. A partir d'aquesta primitiva casa es van construir l'església, les cel•les, el claustre, el refetor, la cuina i altres dependències monàstiques. Consta a la documentació que l'any 1431 tenia catorze monjos. Inicialment, la seva vida va ser precària i va estar a punt de desaparèixer. Des del 1439 tenia sota els seus dominis la vila i castell de Sant Martí de Tous (Anoia), on algunes fonts situen un petit monestir, filial d'aquest,i per dificultats econòmiques van voler unir-se amb el monestir de la Vall d'Hebron, de la mateixa orde dels jerònims. Denegada la fusió i gràcies a la protecció de Joan II, hi féu construir el refetor, el claustre i l’església. El monestir es va anar consolidant i aconseguint favors sota el regnat dels Reis Catòlics, que es van fer càrrec de la realització de grans obres al monestir, testimoniatge d'això són el retrat de Ferran i d'Isabel a la galeria de ponent del claustre juntament amb els seus escuts d'armes, també hi ha el nom de Joan II gravat al reflector. Quan el rei Ferran el Catòlic el 7 de desembre de 1492 va patir una ferida causada pel regicida Joan de Canyamars a les escales del Palau Reial Major de Barcelona, va passar uns dies recuperant-se al monestir juntament amb la seva esposa Isabel de Castella. Va ser en aquest monestir on Cristòfor Colom va ser rebut pels Reis Catòlics en tornar del seu primer viatge a Amèrica, i on Colom els va comunicar la descoberta del Nou Món. Com a conseqüència d'aquesta estada al monestir, quan Cristòfol Colom va emprendre el segon viatge a Amèrica, el 25 de setembre de 1493, l’acompanyaren, entre d’altres eclesiàstics, un frare jerònim anomenat Ramon Pané."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_de_la_Murtra)

Ermita de Sant Onofre

Oratori construït l'any 1498 pels monjos de Sant Jeroni a un lloc aïllat, al serrat de les Ermites. S'hi pot arribar pel camí que surt del Coll de Vallensana o el que passa pel Coll de Puig Castellar, des de Santa Coloma de Gramenet. Té planta rectangular, absis recte i coberta amb teulat a dues aigües. El portal és adovellat, de punt rodó. Hi ha una finestra de mig punt ornamentada a la façana i una altra més senzilla la capçalera. (http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5923)

Ermita de Sant Climent

Està situada al serrat de les Ermites, al cim d'un turó, al límit amb el terme de Montcada i Reixac. S'hi pot accedir per un camí del Puig Castellar. Va ser erigida com a oratori pels monjos de Sant Jeroni l'any 1673. El 1980 va ser reconstruïda pel Centre Excursionista de Badalona. Té planta rectangular, amb capçalera semicircular, coberta amb volta de canó revestida exteriorment de rajoles. La porta és rectangular, amb llinda de fusta. Presideix la façana un campanar d'espadanya fet amb maons. (http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5922)

Poblat ibèric del Puig Castellar

El Puig Castellar és un poblat iber situat al terme de Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al segle VI aC i fou abandonat entre els segles III i II aC. Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. És un dels poblats ibèrics més ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona. Actualment, el poblat del Puig Castellar és visitable i s'hi poden fer visites guiades. Estructura El traçat urbanístic segueix una estructura el·líptica, amb tres carrers longitudinals amb més de trenta cases. Aquesta estructura fa pensar que hi podria haver viscut una població de poc més de tres-cents habitants. Es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia i, en segon terme, a la metal·lúrgia i el tèxtil. No totes les cases eren a la mateixa alçada dins del poblat; com més amunt es troba un habitatge, més importància tenien els seus habitants en la societat de la tribu ibera. Per això també es creu que la zona més elevada del poblat era la destinada als edificis més importants. Té una extensió d'aproximadament 5.000 m². Descobriment i excavacions El Puig Castellar va ser descobert entre els anys 1904 i 1905 per Ferran Sagarra i de Siscar, un il·lustre habitant de Santa Coloma de Gramenet que era propietari de les terres on es troba el poblat. El 1917 Ferran Sagarra va donar els terrenys a l'Institut d'Estudis Catalans, i aquests, de 1922 a 1925, es dedicaren a excavar a la zona nord del poblat. L'any 1954 el Centre Excursionista del Puig Castellar va començar fer diverses campanyes d'excavació i no es va acabar d'excavar el poblat sencer fins al 1958. Durant aquestes excavacions es van fer tres troballes molt importants, un capfoguer de ferro, un cap de terracota de la deessa de la fecunditat Tanit i un crani enclavat, segons sembla derivat de la tradició cèltica de conservar així el cap dels enemics vençuts. Aquestes troballes es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona i al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. En l'actualitat, el jaciment arqueològic es pot visitar de manera lliure i gratuïta. S'hi troben plafons explicatius que faciliten la comprensió de la visita, al llarg de la qual, entre altres coses, es pot veure la reconstrucció d'una casa amb un molí a l'interior. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_del_Puig_Castellar)