Serra de Miramar - La Cogulla i el Tossal Gros ( 2 x 100 cims ) des del nucli de Miramar

La Serra de Miramar és un massís muntanyós que marca el límit físic entre les comarques de l'Alt Camp, al sud, i la Conca de Barberà, al nord. El seu nom prové del petit llogarret del mateix nom, que trobem al vessant est de la serra. Les cases d'aquest petit nucli, on en destaca, el refugi de Muntanya Montserrat Gili i l'església romànica de Sant Mateu, amb una altar dedicat al patró dels excursionistes, Sant Bernat de Menthon, es troben penjades de la muntanya, mirant el mar, i d'aquí en ve el seu nom.

Les elevacions més destacades de la Serra de Miramar són el Tossal Gros (867 m.), la Cogulla (786 m.) i el Tossal de la Somerota (766 m.), en l'excursió que us proposo els assolirem tots tres d'una tirada. D'aquests tres cims, la Cogulla i el Tossal Gros, formen part de la llista dels 100 cims de la FEEC, i d'aquesta forma en una caminada de poc més d' 11 quilòmetres podrem assolir dos cims més d'aquesta llista.

La flora és ben típica i representativa del clima mediterrani, amb pinars, alzinars i alguna roureda, així com també garrigars, màquies i brolles.

Un bon punt per començar l'excursió és el petit nucli de Miramar (665 m.), on trobem un parell de punts on deixar el cotxe, just a tocar de la rampa d'accés al mateix. El nostre primer objectiu serà assolir el cim de la Cogulla, i per fer-ho creuem pel bell mig de les cases de Miramar, travesant el petit nucli de punta a punta, sortint-ne per sota d'una arcada. El camí és una pista asfaltada que en surt serpentejant, però que nosaltres deixarem poc després per agafar un petit corriol que surt a la dreta i que comença a enfilar-se amb certa timidesa. Aquest és un corriol estret, que després de fer un giravolt cap a la dreta va a petar a una pista més ampla que ja ens deixa contemplar sense problemes totes les estructures que coronen el cim de la Cogulla. I és que al seu capdamunt hi trobem tota una sèrie d'antenes que l'ocupen quasi per complet, i fins i tot trobem que el vertex geodèsic que n'assenyala el punt més alt es troba dins el recinte tancat de les mateixes.

Fem un tram de fora pista, per un petit corriol i anem a petar al peu d'unes escales que ens pugen a la part més alta del cim, des d'on podem contemplar grans vistes de tota la plana de la Conca de Barberà, del nucli de Miramar sota nostre, i també de l'Alt Camp a l'altra banda. Un cop vistes les panoràmiques, deixem el capdamunt del cim, gens còmode per ser-hi gaire estona, i baixem cap a la pista que hi arriba per un altre estret corriol que en davalla per la banda contrària de la que haviem pujat.

Seguim la pista un tros fins ser altra cop a la banda per on havíem pujat al cim i allà en surt un estret corriol que davalla amb molta força, vers la mateixa pista que creuarem un parell de vegades fins a arribar a un tram més planer de la mateixa. Deixem la pista de seguida, i seguim per un corriol que guanya alçada de forma moderada i que ens va apropant cap a la carena de la serra, vers una altra estructura coronada per antenes, és el Tossal de la Somerota, al qual arribarem en poca estona per un darrer tram de pista asfaltada. Rodegem el Tossal per l'esquerra i en sortim per un corriolet que davalla a l'altra banda. El tram que vindrà a continuació és un dels més espectaculars de la jornada, ja que seguirem per la mateixa carena, entremig de grans blocs de pedra que ens obligaran a ajudar-nos de les mans en algun pas. No és res perillós, si no que fa aquest tram molt entretingut, i a més estarem gaudint de les vistes que se'ns obren a totes bandes, les planes als costats i la pròpia serralada davant nostre. Després d'una estona deixarem aquest tram carener, per despenjar-nos per l'esquerra i anar a petar a una pista que passava paral·lelament per sota nostre, però que deixarem tot seguit, per agafar un petit corriol que surt a la dreta davallant enmig dels arbres, i que ens portarà cap a una zona de flora més i més de racons humits, especialment fins que creuem el Torrent dels Masos, sense ni gota d'aigua, punt a partir del qual, el perfil es torna a enfilar, per anar tornant a entrar en zona de pinedes.

Pujarem una estona, per un bonic corriol que després començarà a davallar altre cop per un terreny molt còmode d'anar fent. A la nostra esquerra endevinarem en algun moment el petit nucli de Prenafeta a la falda de la muntanya. Seguirem baixant fins que creuem amb una pista més ampla que tal i com resen els cartells, ve de Prenafeta, és part del GR-175, que seguirem una bona estona, inicialment cap al desaparegut nucli de Prenafeta Vell, del qual encara en resten força vestigis, i més amunt després d'una cruïlla on trobem la Font de Sant Salvador, les ruïnes del Castell de Prenafeta, que ens ofereix altre cop vistes cap a la vall de la Conca de Barberà. Retornem a la cruïlla i prenem la pista que en surt en forta pujada fins arribar a un coll, és el Coll de la Planota de Faló, punt on deixem el GR-175 per torçar a la dreta cap a un estret corriol que segueix enfilant-se cada cop amb més força tot buscant la carena de l'altra banda de la muntanya. És poc tros, però es fa dur, i ja en el moment de carenar, podem veure prop nostre, a la dreta, l'estelada i el cartell indicador que coronen el cim del Tossal Gros de Miramar, altre cop obert a molt bones panoràmiques arreu.

Un cop refets, procedim a baixar del cim per la banda contrària a la d'accés i de seguida veiem que no serà del tot senzill; trobem un fort descens per terreny escarpat i pedregós, que no és tècnicament difícil, però que et fa estar atent en tot moment. Davant nostre anem veient, en tot aquest tram el cim de La Cogulla al fons i bona part de la serra de Miramar al davant nostre. En menys d'un quart d'hora sortim del tram més complicat de la baixada i anem a petar a trams de pista, que ja no deixarem en cap moment, i que ens faran molt més fàcil el retorn cap al punt inicial de la caminada. En un moment arribem al Coll de Prenafeta, punt des del qual podríem arribar al nucli de Prenafeta Vell de seguida, però nosaltres continuarem davallant per la còmode pista, sempre seguint la mateixa direcció fins que arribem a una cruïlla on torçarem per la pista de la dreta, que seguirà perdent altitud fins a arribar a una altra cruïlla de diferents camins. Serem al paratge conegut com l'Alzina Grossa, i en sortirem per el camí que queda davant nostre i que surt planejant, tot i que els darrers trams que ens apropen ja cap al punt inicial de la ruta, al qual arribem en poca estona, aniran picant amunt de forma força moderada.

En resum, penso que aquesta és una ruta molt interessant i complerta per conèixer la Serra de Miramar, i no només a nivell excursionista, si no també per copçar una mica de la història antiga d'aquests paratges, és molt interessant el propi nucli de Miramar, i sobretot també les ruïnes de Prenafeta Vell i el Castell de Prenafeta, però també passem per paratges ben curiosos com la carena rera el Tossal de la Somerota i la baixada del Tossal Gros de Miramar. També cal destacar la varietat en quant a la flora, i la bona representació que tindrem de la vegetació mediterrània. A més, cal recordar, que dels tres cims de la jornada n'hi ha dos que formen part de la llista dels 100 cims de la FEEC.