Serra de Pàndols: Seguint els passos de les Brigades Internacionals

Interessant recorregut que transcorre pels escenaris de la Batalla de l'Ebre, de juliol a novembre de 1938. Es passa a tocar, per vestigis com línies de trinxeres, búnquers, refugis, punts d'observació,...de la que va ser l'episodi més dur de la guerra civil. Una batalla que va durar 115 dies i on van en ser protagonistes la lleva del biberó, joves de 17 anys que no havien de ser cridats a files fins el 1941.
Amb la marxa de les brigades internacionals, els franquistes acabarien guanyant la batalla i el desembre de 1938 la línia de front, ja estabilitzada, es mouria per dur a terme l'ofensiva final sobre Catalunya.

Recorregut:
Refugis de la Carbonera - Itinerari de la Vall Closa - Cova comandament del Batalló Lincoln - Mirador Geòlogic - Punta Alta (cota 705) - Monument a la Pau - Santa Magdalena - PR-C 27 - Refugis de la Carbonera

Accés:
Per la carretera C-43, des de la rotonda d’accés al Pinell de Brai, en direcció anant cap a Gandesa, al poc de passar a ma dreta una fabrica de rajoles, veurem un cartell indicador que diu Refractaris Caolesa S.L. deixem la ctra. per l’esquerra i ja hi som als Refugis de la Carbonera.
(D'aquesta manera ens estalviarem fer el camí que va de Pinell de Brai fins travessar la carretera C-43, on es troben els Refugis de la Carbonera).

Itinerari:
Bonica i interessant ruta circular que comença davant mateix dels Refugis de la Carbonera, que era un àrea destinada a les unitats de reserva. Els soldats van excavar caus-refugi als talussos argilencs del barranc. La posterior extracció a cel obert d’argiles per a la indústria de materials refractaris ha modificat la seva ubicació inicial respecte al nivell del sòl. Iniciem camí per una sendera, paral·lels i propers a la carretera pel marge esquerre, resseguint el Barranc de Gandesa.
Creuem el barranc i, després d’un tram pel costat de la llera, ens apartem travessant unes feixes de conreu per entrar de nou al bosc, propers de nou al barranc i paral·lels a la carretera que discorre per l’altre marge, ens trobem amb "La Txabola" que és un filat molt ben restaurat, es tracta d´un art de caça consistent en l´ús d´una xarxa abatible de petites dimensions que envolta una piqueta d´aigua que actua com abeurador, amb combinació d´un amagatall des d´on el caçador observa i acciona la xarxa per a la captura dels ocells, seguim el camí fins que arribem a una bifurcació on ens desviem per visitar la Cova Llorenya o del Teclo, força interessant, desprès de visitar la cova desfem els nostres passos fins a la cruïlla i continuem i després de sobrepassar un estret i alt morral, entrem a la Vall Closa, on de nou tornem a trobar refugis excavats als marges. Un plafó ens indica la direcció on es va situar el lloc de comandament del Batalló Lincoln, de la XV Brigada, integrat per nombrosos voluntaris nord-americans i cubans. Val la pena seguir la sendera que en fort pendent ens deixa al peu del cingle.
Retornem al camí fen drecera per endinsar-nos a la vall, creuem una tartera. Una graonada ens barra el pas al peu del Puntal de l’Ós. Remuntem pel marge esquerre hidrogràfic i sortim, prop de la carena, a una pineda amb marges de pedra seca on está situada l'Àrea de Descans, amb més refugis excavats als marges. Poc més amunt un monòlit i una làpida recorden els brigadistes internacionals morts, Fou alçat pels sapadors de la XV Brigada durant la Batalla de l’Ebre. Recull el nom de 37 soldats, 18 d’espanyols, prova de que a les Brigades Internacionals, a banda de voluntaris, també s’hi enquadraren soldats de lleva.
El monòlit va romandre ocult, patint els efectes del pas del temps, fins que l’any 2000 un grup d’aficionats i estudiosos de la batalla el van restaurar.
Continuem pujant fins al punt més alt de la carena que clou la vall pel vessant nord on hi ha el Mirador Nord, amb un plafó d’orientació. Hi destaquen la cota 641 i Mola d’Irto, a la Serra de Pàndols i la Carabassa, a la de Cavalls. Tres dels baluards on es parapetaren els republicans un cop fracassat l’intent de recuperar més terreny. Al fons s’albira la Serra de Pebrer amb els cims de la Mort i el Puig de l’Àliga, dos altres indrets on es produïren violents enfrontaments els primers dies de l’ofensiva.
De baixada del mirador enllaçem amb el GR-171, que puja del barranc de la Teuleria i es dirigeix cap a Pàndols. El sender ens deixa a un magnífic mirador de la Vall Closa, a tocar de les restes d'una barraca de pedra en sec, continuem i en arribar a la part superior de les cingleres , entre restes de trinxeres que s'entreveuen entre la vegetació deixem el GR-171 i prenem un desdibuixat corriol que careneja, el camí al principi és una mica incert i es perd a estones, però que no té cap dificultat destacable i pel qual accedim a la Punta 73 i des d'aquí enllaçem amb el Pr que puja des de la Fonteta i que ens porta a la part alta de la carena. Un cop dalt de la carena identifiquem fàcilment Gandesa, Corbera d'Ebre i també el Puig Cavaller. Fem ara un interessant recorregut carener avançant en direcció vers unes antenes, mentre avancem veurem de lluny l'ermita de Santa Magdalena i el punt de guaita d'incendis situat a la Punta Alta. A tocar de les antenes hi ha un mirador amb uns panells amb informació sobre la formació geològica de la Serra de Pàndols.
Deixem endarrera l'esmentat mirador avancem fàcilment per comoda pista cap al cim de la Punta Alta, la pròpiament dita Cota 705, lloc crucial i estratègic de la Batalla de l'Ebre, on s'erigeix el Monument a la Pau, erigit per l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó i inaugurat l’any 1989. L’acompanyen un memorial amb làpides commemoratives i un gran mirador amb plafons explicatius al capdamunt d'un penyassegat i amb vistes excel·lents, compta amb un gran panell descriptiu, i la situació de cara a migdia convida a fer una parada per reposar forces.
Des de l'esmentat mirador avancem comodament pel GR-171 fins a l'Ermita de Santa Magdalena, aquesta ermita va ser reconstruïda entre el 1951 i el 1960. Situada a la part del darrera de la serra de Pàndols, està al costat d’una font i està datada al segle XVI, va ser totalment destruïda, juntament amb els seus arxius, durant la Batalla de l’Ebre.
Un cop feta la visita, agafem un corriol que des de l'esplanada de l'ermita ens porta a una cruïlla de camins, on coincideixen el GR-171 i el PR-C 27, seguim aquest ultim, baixant pel Pujador de l'Hedrera fins als Refugis de la Carbonera, punt de partida d'aquesta bonica i interessant ruta.

Diuen que una imatge val més que mil paraules, per això pujo part de les fotos que faig a cada sortida, i perquè donen una bona primera visió dels llocs per on passem.

Si utilitzes aquest track, t'agrairia que fessis una valoració a wikiloc sobre la seva utilitat.

Valoració:
Bones vistes durant tot el transcurs de la ruta.
Itinerari ben senyalitzat i fàcil de seguir, per senders ben fressats, excepte alguns trams poc definits

Important:
Caminar per les muntanyes pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta, és aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquest itinerari es proporciona només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
En qualsevol cas, l'autor no es fa responsable i declina tota responsabilitat en cas d'accident.

Aquest recorregut s'ha realitzat sobre el terreny i amb base a dos dispositius GPS, (GARMIN GPSmap 64s i GARMIN Etrex30) i han sofert un procés de depuració correcció per oferir un suficient grau de fiabilitat.