SERRA DE PINÓS (100 CIMS FEEC) DES DE LA MARE DE DEU DE PINÓS-PINÓS-MONESTIR DE CELLERS-CLARET-CENTRE GEOGRÀFIC DE CATALUNYA

Preciosa ruta per la Serra de Pinós entre les comarques lleidatanes del Solsonès i la Segarra, una zona força desconeguda però plena d'indrets excepcionals com la bonica vall de la Riera de Cellers i la joia del seu monestir, els poblets de Pinós, Cellers i de Claret, el Santuari de la Mare de Déu de Pinós i la Rosa dels Vents que marca el Centre Geogràfic de Catalunya.
Comencem la ruta al Santuari de la Mare de Déu de Pinós, que podrem visitar al finalitzar la ruta aprofitant que llavors, la vam trobar per sort oberta. Allà, a més a més d'una creu de terme, trobem l'Hostal de Pinós, que té l'honor de ser el restaurant més antic de Catalunya que no ha tancat mai les seves portes, des que va obrir-se per primera vegada l'any 1524. Seguim el GR-7 descenent per la carretera camí del visible poblet encimbellat a un turó de Pinós, que dona nom al terme municipal tot i no ser el nucli més poblat del mateix. Arribats a cementiri fem un anada-tornada per visitar el poble, pujant a la Creu de la Missió, des d'on tenim bones vistes de la Serra de Pinós i del santuari. Tornats al cementiri creuem la carretera agafant la pista que ens endinsarà al Barranc de la Maçana i més endavanta a la Riera de Cellers que tindrem a la nostra dreta. A la nostra dreta tindrem la muntanya de la Serra de Pinós, amb el seu ben visible cim que visitarem a les acaballes de la ruta. Cap al km 4,2 arribarem a una cruïlla de pistes, deixem la primera a l'esquerra i pugem una mica més fins trobar una segona cruïlla on en aquest cas si, prenem la pista a l'esquerra i que al poc temps passa deixant a la dreta les ruïnes del mas de Can Gramau. Quan portem 6,4 km deixarem a l'esquerra la Font de la Petja, que consta d'una bassa on es recull l'aigua i on és ben visible el barranc pel qual baixa l'aigua recollida. Al km 7,5, a la part més fonda de la vall arribem a un dels més grans atractius de la ruta, el magnífic Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, com s'explica a un plafó informatiu un dels més singulars que es poden trobar a Catalunya, sobretot per la seva inusual planta i per ser una de les úniques 7 criptes romàniques de Catalunya. Fet el curt anada-tornada seguim la pista que ens deixarà al bucòlic i recentment restaurat cementiri de Cellers. Més endavant, arribem a l'església de Sant Martí, a la part superior del poble, baixant i agafant la pista a la dreta camí de la granja de Cal Miguell. A partir d'aquest punt comencem una progressiva pujada d'una mica menys de 2 km entre pistes i camps de conreu, al nostre pas, plena primavera, una de les parts més maques de la ruta amb els camps de blat, ordi i colza al seu esplendor. Acabarem sortint a un collet a l'alçada d'un dipòsit on farem un anada-tornada per arribar al cim de Claret (688 m), amb un vèrtex geodèsic que queda a l'esquerra de la pista segons arribem i on haurem fer una petita grimpada per poder pujar. Seguim la pista davant al dipósit a la dreta camí del poble de Claret, enllaçant amb el Camí del Llobregós o GR-170. Arribats a la cruïlla del poble, val molt la pena apropar-s'hi. Claret, pertanyent al terme municipal segarrenc de Torà, també conegut com Claret de Figuerola o dels Pagesos, és un poble encantandor, molt ben restaurant, on destaca la seva església de Santa Maria i els seus famosos sarcòfags medievals que ens donen la benvinguda a l'entrada del nucli. Seguim la pista passant pel Mas de la Petja, al límit dels termes municipals de Torà i de Pinós i on molt a prop trobem el Pilaret de la Petja. La llegenda explica que els cavalls dels Sants Màrtirs, Celdoni i Ermenter, restes dels quals van estar custodiats a la cripta del monestir de Cellers, que hem visitat anteriorment, fugint dels seus perseguidors, van fer un salt des de la Serra de Claret, on ens trobrem, fins a la de Cellers, per damunt de la vall. L'impuls va ser tan fort que varen deixar la petjada que va quedar marcada a la roca. Una mica més endavant del Mas de la Petja seguirem la pista a la dreta seguint el GR-170 i deixant a l'esquerra una de les seves variants. La pujada, còmoda, comença a ser cada cop més evident, deixant el GR-170 a la següent cruïlla, on una mica més endavant trobem una senyal indicadora que ens indica que queden 3,2 km fins a la Mare de Déu de Pinós on hem començat la ruta. Seguim la pista que continua pujant a l'esquerra i que enllaça amb el GR-7, un parell de rampes més i arribem al vèrtex geodèsic i punt culminant de la Serra de Pinós, que amb els seus 931 m és altra dels 100 Cims del repte de la FEEC. Les vistes són magnífiques cap al Pirineu, el Pla de Bages, la Segarra, el Pla d’Urgell, el Solsonès i les muntanyes de Montserrat, destacant la vista cap a les muntanyes de la Serra del Verd, el Pedraforca o els Rasos de Peguera, entre altres. Ja només queda seguir la pista fins arribar al punt de partida, el Santuari de la Mare de Déu de Pinós, fent abans això si, l'obligat anada-tornada al centre geogràfic de Catalunya, indicat amb una bonica rosa dels vents esculpida en pedra, en un punt situat a uns 940 metres d'altitud.

IBP INDEX 75 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).