Serra de Vacanera (Plan deth Ome), Tiron de Sahaja, Tuc de Sacauva i fageda de Carlac, des de Bausen i bordes de Saplan

ATENCIÓ! llegiu bé la descripció d'aquest track. He marcat senderisme difícil tot i que realment en el 95% del recorregut no té cap complicació. De fet, fins al Tuc de Sahaja cap ni una a part potser de distància i desnivell. Tot seguit hi ha, però, un tram de carena rocosa amb algun punt aeri (baixant del Tuc des Estanhs), una grimpada senzilla (I+ màx, al Tuc de Sacauva), i un tram de baixada envait per falgueres i algun arbust tou (entre la Cota 1550m i la fageda de Carlac).
Tot i això, ens ha semblat una ruta fantàstica i 200% recomanable! Molt variada, vistes excel·lents i ideal per a fer a la tardor.

La ruta està inspirada en la ruta número 22 del llibre "La Corona d'Aran, travessia integral per les altes crestes de la Garona" de Jaume Llanes i Montserrat Timoneda. Hem modificat una mica el tram inicial de Bausen fins al Tuc des Tres Corets, i pensem que podem aportar comentaris útils sobre la (ja advertida pels autors) salvatge i selvàtica baixada des del Tuc de Sacauva fins a la fageda de les Bordes de Carlac.

DESCRIPCIÓ

Partim del poble de Bausen i seguirem el camí que senyala cap al Coll de Vacanera i la cabana o bordes de Saplan. És un sender marcat amb marques grogues, a trams una mica atapeït per la vegetació baixa al principi i que més endavant ens endinsarà en un fantàstic bosc caducifoli (Bosquet de Saplan al mapa ICGC). Després de passar per sota uns ressalts rocosos, el bosc s'acaba de cop i apareix la cabana de Saplan enmig d'uns prats herbats.

Si arribem a la Cabana, d'allà podem prendre una pista que ens durà al collet a 1700m per on passarem després (vegeu per exemple mapa ICGC). Com volem fer també el Cap des Agudes, en comptes de la pista agafarem un caminet ben visible que s'endinsa a l'aveteda, i ens estalviarà haver de remuntar uns 50m de més. En algun moment el camí és perd una mica per l'aveteda, però és un bosc molt obert que en qualsevol moment podríem abandonar cap amunt per sortir a la oberta carena. Si seguim per dins de l'aveteda, arribarem a la pista que baixa del coll on anirem després. La seguim una mica cap avall fins que veiem a l'altímetre que estem a l'alçada del collet previ al Cap de Agudes, i aleshores sortim rectes a la carena, ja oberta fins al cim. Molt bones vistes de la Vall de la Garona amb la Forcanada i Maladetes presidint l'horitzó, així com l'Era Entecada i Montlude més a prop. Després desfem els nostres passos i seguim per la carena fins al collet on anava la pista.

A partir d'aquí, encara que a trams no hi hagi camí definit, només caldrà que avancem per l'herba sempre per la carena. Amb forta pendent arribarem al cim del Tuc des Tres Corets, Malh de Bessons i Cap d'Estanhs. Molt bones vistes des d'aquí cap a les Maladetes, el sector del Perdiguero (Bom, Maupàs, Lezat, ...) i al fons de la vall Bagnères de Luchon. Baixem cap al Coll de Vacanera on trobem el GR-10 que seguirem fins al cim del Tuc deth Plan deth Ome, cim de la Serra de Vacanera i gran mirador. Descansem una bona estona per contemplar vistes i fer fotos.

Baixem una mica del Plan deth Ome i visitem el poc prominent Cap des Canaus. L'al·licient són les vistes que aquest ens ofereix a la cara est del Plan deth Ome, que cau en forma de paret i canals rocoses contrastant la llarga i planera pujada del vessant oest que hem fet. Enfilem remuntant un xic cap al Tuc d'Angost.

Aquí ve una possible RETIRADA. Alguns tracks que havíem consultat baixen ja del Tuc d'Angost per la vall direcció a Carlac fins a trobar el GR i anar cap al Coret de Pan. Nosaltres, però, volem seguir endavant i fer la volta sencera suggerida al llibre. Per tant, enfilem al Tuc de Sahaja. El GR-10 es perd ja cap a l'esquerra i baixant cap a una vall francesa que se'ns acaba de mostrar al vessant nord.

Fins aquí no haurem trobat cap dificultat tècnica. Toca ara una forta baixada herbada d'uns 140m i la posterior remuntada per una aresta més visualment estètica que no pas estreta fins al Tuc des Estanhs. Baixem amb compte per l'altre costat, doncs torna a ser pendent herbada i una mica més forta que l'anterior, i a més amb caiguda considerable al vessant aranès (no pas al francès). La carena segueix amb algunes petites cotes, però gairebé sempre en descens, i amb algun tram rocós que ens farà fer servir les mans, o petits flanquejos normalment pel vessant esquerre (francès). També trobarem una petita desgrimpada (I+) pel costat aranès. Les dificultats acaben una mica abans del Còth de Sacauva, i justament en aquest punt veiem un caminet difòs que sembla venir dels plans sota el Tuc d'Angost passant per sota el Tuc des Estanhs. Desconeixem com de visible és aquest camí en tot el seu traçat, però hem observat que apareix al mapa topogràfic 1:25.000 del ICGC. Podria ser una bona alternativa per estalviar aquest tram més laboriós del Tuc de Sahaja i Tuc des Estanhs.

Des del Coll de Sacauva remuntem algunes cotes arrodonides i herbades, amb algun petit tram rocós fàcil, i contemplant el punxegut i rocós Tuc de Sacauva sempre davant nostre... Ens preguntem per on ens ho farem per pujar, doncs es veu bastant dret i rocós. Al final, com sol ser habitual, un cop arribem a la base és molt més senzill del que semblava. Comencem des del coll directes per pendents d'herba mantenint-nos a prop de les roques de la dreta, fins que veiem que podem sortir cap a la dreta fàcil per l'herba fins a situar-nos a "plena cresta". Anem ara grimpant amunt, per la cresta sempre que puguem, fins un punt on es torna més dreta i decidim seguir una canaleta herbada entre dos petits crestalls rocosos que veiem més a l'esquerra. Un cop acaba la canaleta aquesta, tornem cap a la dreta a plena cresta fins al cim de 1771m on trobem una fita. Els mapes marquen com a Tuc de Sacauva la següent cota de la carena, més baixa i arrodonida, però aquesta és molt més estètica.

Ja "només" queda el descens fins les bordes de Carlac... Seguim la carena, de moment neta fins la fita fronterera 407. Com he comentat abans, al llibre (pàg. 142) adverteixen de la baixada salvatge a partir d'aquest punt: "localitzem les Bordes de Carlac al fons de la vall homònima [...]. Ens hi dirigim directament per un pendent absolutament envaït pel matoll i les falgueres, gairebé intransitable". Coincidim bastant amb la seva descripció, però detallem una mica més la baixada.
A partir de la fita 407, seguim per la carena un tram més fins la cota 1550m. Aquí ja començarem a trobar falgueres, però encara són bastant evitables. Des del collet previ a la cota 1550m veiem un molt lleuger rastre de corriol - gairebé segur d'animals - entre les falgueres, i mal per mal decidim seguir-lo ja que així no ens hem de barallar nosaltres amb la vegetació. Arribem als 1500m, una nova petita cota que ens serveix de mirador. Tornem a tirar avall, ara sí pel mig de falgueres i alguns arbusts que per sort són tous i els anem doblegant o apartant al nostre pas. Primer amb tendència a la dreta, però després observem a l'esquerra un tram amb bastants arbres, i pensem que sota els arbres no tindrem falgueres i matolls. Així que seguim baixant però ara orientats a l'esquerra per anar a trobar els arbres. La decisió ha estat tot un encert! Si ens mantenim sota el bosc, tot i que infinitat de fulles i troncs per terra combinat amb fort pendent a vegades fan la baixada també una mica penosa, avançarem molt millor! Cap als 1250m d'alçada el bosc comença a perdre continuitat, però ara divisem un rierol uns quants metres sota nostre, i l'altre vessant de la muntanya és ja fageda així que ens podrem lliurar de matolls. Baixem per on ens sembla i deixa la vegetació fins al rierol, el creuem, i ens endinsem a la fageda fins que trobem per fi unes ruines d'una cabana, i sentim ja gent que passa relativament a prop. Estem ja a tocar del GR de la fantàstica fageda de Carlac. Ens ha portat 1h baixar des del Tuc de Sacauva, però a partir d'aquí ja tot canvia radicalment.

Disfrutem de l'ambient de tardor pel GR de la fantàstica fageda de Carlac. Creuem un parell de ponts sobre rierols. Al cap d'una bona estona, el GR fa un retomb, canviem de vessant, desapareix la fageda i s'obren les vistes. Tenim davant nostre el poble de Canejan i tota la Val de Toran. Anem seguint el camí, ara ja més obert, fins a l'esglèsia de Sant Roc. Aquí fem un petit desviament per anar a visitar l'únic cementiri civil de la Val d'Aran, que a més a més només hi té una tomba (la de la Teresa). Tot es deu a una bonica història d'amor que no desvelarem, doncs està explicada a la porta del cementiri. Val la pena acostar-s'hi. Al costat del cementiri tenim també un mirador, un banc i un gronxador a un gros arbre. Després d'una estona per aquest entorn, posem final a l'excursió tornant a l'aparcament per les escaletes de davant l'esglèsia de Bausen.


TEMPS TOTAL: 10h