Serra del Carxe, ascensió a la Madama, 1.372 m, sostre comarcal de la comarca del Carxe, des la pedrera

Resum
Ascensió al cim de la serra del Carxe, la Madama, 1.372 m, sostre comarcal del Carxe, des d'un aparcament (cota 746 m) del parc regional de la serra del Carxe, a tocar d'una pedrera abandonada, passades les cases de Vinyapè.
Primer ascendint en direcció nord-est, per la pista de Vinyapè al Cantal, passant per la casa, enrunada, del Cantal (995 m, 3,2 km), el collado de la Cueva del Cachorro (1.054 m, 4,2 km), on virem al nord, casa de Chamorro (1.065 m, 4,3 km), mig enrunada, mig construïda de nou, sense estil, on tombem a nord-oest, i seguim, a partir d'aquí, per corriol cap a la carena de la serra del Carxe, creuem dues vegades la pista (1.126 m, 4,7 km i 1.167 m, 5,2 km), pista que ens duria també al cim fent molta volta. Ascendim cap la carena de la serra del Carxe, trobem novament la pista (1.319 m, 5,8 km). En aquest punt es pot seguir per la pista fins pràcticament dalt de tot o creuar la pista i, camps a través durant 100 m, en direcció nord-oest, atènyer la carena (1.330 m, 5,9 km) i arribar al cim de la Madama (1.372 m, 6,5 km) tot carenejant. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, un petit refugi, lliure, sense equipament, en bon estat, i força antenes. Admirem la vista, molt bella!, cap a Jumella al sud-oest, l'Altiplà a tot el voltant, la serra de Pila al sud, a l'est es pot distingir el Maigmó i la serra d'Aitana. El descens el fem pel mateix camí, excepte que a partir d'un punt, (955 m, 10,3 km), deixem la pista i seguim per un corriol, amb algunes marques de sender de petit recorregut, pel bosc de pi blanc, camí que hauríem pogut fer d'anada i que, si no agrada caminar per pista, hauria estat recomanable.

Aproximació en cotxe
Des la carretera RM-427 entre Pinós, País Valencià, i Jumella, Múrcia, a casa Vinyapè, prenem la pista forestal de Vinyapè al Carxe, cap al nord, al cap d’1,3 km deixem un trencall a la dreta, seguim recte, al cap de 350 m més deixem un trencall a l’esquerra i tombem lleugerament a la dreta, i al cap de 750 m més arribem a un aparcament del parc regional de la Serra del Carxe, aparcament habilitat a tocar d’una pedrera de marbre abandonada, hi ha un panell informatiu, una taula i uns seients de pedra. És el punt d’inici i final de l’excursió.

Descripció detallada
Sortim de l’aparcament (cota 746 m), en menys de 100 m trobem l’antiga pedrera de marbre a la dreta (750 m, 0,1 km), que visitem.
Sortint de la pedrera, de seguida, a mà dreta, hi ha el camí que s’enfila pels contraforts, i careneja en un punt, de la serra del Cantal, oposada a la serra del Carxe al sud-sud-est de la mateixa. Aquest camí està senyalat amb marques rectangulars blanques i grogues de senda de petit recorregut (PR). Nosaltres hi vam passar de tornada, a l’anada vam passar per la pista de Vinyapè al Cantal, que en direcció bàsica est-nord-est va ascendint per la vessant nord-nord-oest de la serra del Cantal, fins al coll que l’uneix amb la serra del Carxe: el collado de la Cueva del Cachorro.
Anem pujant veient a mà esquerra, al nord, la serra del Carxe, aviat podem distingir el cim de la Madama, el nostre objectiu, distingible per les antenes que hi ha. A la cota 935 m, quan portem 2,5 km caminats, aboca a la dreta el camí que no hem pres i que farem de baixada. Anem seguint, ara comptem amb marques blanques i grogues de PR, en algun tram per un corriol a la dreta de la pista. A continuació passem per la dreta de la casa, enrunada, del Cantal (995 m, 3,2 km). Seguim igual i arribem a l’esmentat collado de la Cueva del Cachorro (1.054 m, 4,2 km). Tombem a ma esquerra per la pista camí de l’Hedra, hem deixat la pista forestal de Vinyapè al Carxe que seguiria endavant i a la dreta. Tot vorejant el coll de seguida som davant la casa de Chamorro (1.065 m, 4,3 km), està mig refeta, quan hi vam passar hi havia un munt de plaques fotovoltaiques emmagatzemades al voltant de la casa i un rètol de no passar. Vam interpretar que es referia a vehicles i vam passar pel costat de la cadena que els barra el pas. No obstant això, seguint per la pista uns 100 m més, hi ha marques de PR, hi a un punt on en surt a l’esquerra un camí que passa pel peu d’un pi centenari i volta la casa de Chamorro pel darrera sense rètols de prohibit el pas. Nosaltres, per on vam passar, també vam voltar la casa, per la dreta i pel darrera, i a la tornada vam passar exactament per on indiquen les marques de PR.
Des la casa de Chamorro anirem pràcticament sempre per camí de muntanya. Ascendim en direcció nord-oest, per bosc de pi blanc, fins creuar la pista (1,126 m, 4,7 km). Seguim ascendint pel camí, en la mateixa direcció, ara entre matolls, d’estepa blanca principalment, tornem a creuar la pista (1.167 m, 5,2 km), seguim pel camí, ara en ascensió forta, relliscós, fins dalt la carena, però, poc abans d’arribar-hi, creuarem novament la pista i en un punt on hi ha una estaca amb les rectangles blanc i groc de PR (1.319 m, 5,9 km), remuntarem el marge dret de la pista i per terreny no senyalitzat i sense traça de camí, en direcció nord-oest, i en menys de 100 m, arribarem a la carena (1.332 m, 5,9 km) on hi ha un camí carener que ve del nord-est, de la collada del Pou de la Neu. Aquest camí, seguint la línia de la carena, en direcció oest, ens mena al cim de la serra del Carxe, la Madama, (1.372 m, 6,5 km), sostre comarcal de la comarca del Carxe. També hi podem anar per la pista, des del darrer punt que l’hem trobat i a la part final de la pista, tocant al cim, hi ha panells informatius.
Al cim està marcat amb un vèrtex geodèsic, just al costat d’un petit refugi, lliure, sense equipament, en bon estat. També hi ha força antenes. Admirem la vista, molt bella!, cap a Jumella al sud-oest, l'Altiplà a tot el voltant, la serra de Pila al sud, a l'est es pot distingir el Maigmó i la serra d'Aitana.
El descens el fem pel mateix camí de pujada, excepte en el darrer tram, que des d’un punt (955 m, 10,3 km), uns 700 m passada la casa del Cantal baixant, deixem la pista i seguim per un corriol, amb marques de PR, que va més per munt de la serra del Cantal i de la pista, pel bosc de pi blanc, ateny la carena en un punt concret (957 m, 10,3 km) i després baixa decididament fins la pedrera de marbre a tocar de l’aparcament del parc que és l’inici i final de l’excursió. La part final del camí en que hem deixat la pista es pot fer d'anada si no agrada caminar per pista.

El Carxe
És un territori de Múrcia poblat des del segle XIX per valencians de parla catalana empesos per la fil·loxera, emplaçats en 19 nuclis de població dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, que ha sofert una forta despoblació els darrers anys, amb un moviment de recuperació de la llengua amb la participació de l’Acadèmia de la llengua Valenciana i amb iniciatives com de l’ajuntament de Iecla que va organitzar un concert de Pep Gimeno, Botifarra, el 2017.(1)

Epíleg
Bella excursió, per paratges de natura àmplia i dilatada. Malgrat la pista i les antenes dalt del cim, la muntanya, els camps, el bosc i la vista dalt del cim ens han deixat un record d’espai verge. Amb el valor afegit de l’ascensió al punt culminant d’un territori de parla catalana, emplaçat a la regió de Múrcia, amb afany de mantenir vius els seus orígens valencians.

1. El Carxe: el país de llengua catalana de Múrcia. Pep Gimeno, Botifarra, va cantar diumenge per primera vegada en aquest territori de Múrcia: VilaWeb 2017 [revisat el 16 de juliol de 2015. Disponible a: https://www.vilaweb.cat/noticies/el-carxe-el-pais-de-llengua-catalana-de-murcia/.