Serra dels Tossals: Coll Jouet - Santuari - Serrat del Moro i de Runers - Els Tossals - Tossal Bosc Casòliba - Tossal Vilella

Zona: Serra dels Tossals / Prepirineu Oriental.
Comarques: Berguedà i Solsonès.
Data de realització: Desembre 2016.

En resum: Ruta de pujada als cims de la Serra dels Tossals: El Serrat del Moro (1.402m), el Serrat de Runers (1.499m), Els Tossals o Tossal de Tresserra (1.525m), el Tossal del Bosc de Casòliba (1.616m) i el Tossal de Vilella (1.525m). Es passa també pel Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, en ruïnes, tot caminant entre grans vistes i uns boscos plens de vida.

Inici: A l'aparcament que hi ha a tocar de la carretera BV-4241, sota el Coll de Jouet. Hi ha dos aparcaments: un a cada entrada del túnel.

Terreny i dificultat [Moderada]: Hi ha nombrosos trams exposats, ja que hi ha molts miradors en sortints de roca. A més, el tram del Mal Pas de Runers pot fer que calgui posar les mans a la roca per passar. Per acabar, dir que cal parar atenció al GPS en el tram entre el Collet del Bosc de Casòliba i els tossals de Casòliba i Vilella, ja que no hi ha camí i cal grimpar una mica per poder accedir al primer.




Sortida pujant al Coll de Jouet pel corriol que comença al costat de l'entrada del túnel. La tornada serà per la zona per on passa el cablejat elèctric. Seguint una petita carretera asfaltada, aviat s'arriba a un dels molts miradors de la zona. Les vistes, des del principi fins a l'últim cim, són magnífiques.



El primer cim, el Serrat del Moro, queda a la dreta de la carretera i per accedir-hi, cal pujar pel dret. El camí no té pèrdua, doncs cal anar pujant fins al punt més alt, que queda a pocs metres de distància. Tot seguit, abandonant la petita carretera i seguint per un corriol, s'arriba a les restes del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. Aquest santuari es troba en ruïnes però val la pena de visitar i hi ha una campana que es pot fer sonar.



Es deixa el santuari pel corriol que surt davant del què seria la porta de la nau principal, un corriol molt marcat, caminant per sobre dels cingles fins al següent mirador. El corriol (GR) està ben marcat i entra al bosc. El Serrat de Runers queda, un cop dins el bosc, a la dreta. Cal inventar-se el camí però el bosc és força net i s'intueix perfectament per on passar. S'hi arriba en un moment, doncs el cim queda a 100 metres del GR.

El tram des del Serrat de Runers fins als Tossals no té pèrdua i segueix ben marcat per sobre de la cresta, combinant corriol amb pista forestal. Es passa per diferents miradors i pel Mal Pas de Runers, on el corriol passa per una formació rocosa que potser fa ''posar-hi les mans''.

Per fer el cim dels Tossals o del Tossal de Tresserra, cal deixar la pista i pujar pel corriol que surt a l'esquerre (hi ha fites). El corriol, estret en algun tram, porta al vèrtex geodèsic d'aquest ''100 Cims''. Les vistes són limitades per la vegetació. Fet el cim, es torna a la pista per anar a buscar el Collet del Bosc de Casòliba, punt on comença la ''part salvatge'' de la ruta.



Al Collet del Bosc de Casòliba hi ha un cartell que indica el ''Tossal de Vilella'' per un corriol que baixa a la dreta però no s'ha de seguir per aquí ja que en aquesta ruta es pretén també pujar al Tossal del Bosc de Casòliba. Per tant, cal ignorar el cartell i seguir la pista uns metres per deixar-la seguidament pujant a la dreta. No hi ha camí però es va intuint. Caldrà superar una grimpada per fer el cim.

Fet el cim del Tossal del Bosc de Casòliba, toca fer el Tossal de Vilella. S'ha de baixar una mica pel bosc per tornar a pujar fins al cim. Com en l'anterior no hi ha camí però el bosc permet passar-hi sense massa dificultat. Un cop al cim, cal baixar a buscar la pista de tornada. El camí fins a trobar la pista no es veu massa i cal, com en el tram anterior, parar atenció al GPS.



Un cop a la pista, baixada d'uns 350 metres fins al corriol marcat i ben indicat que porta de nou al Coll de Jouet. Aquest darrer tram, gairebé sense desnivell, esdevé una bona passejada. Això sí, sense oblidar la Pujada d'en Matamatxos, un pic de desnivell per tornar a escalfar les cames abans d'acabar.