Serralada de la Marina, Sant Fost de Campsentelles, pou de Glaç, ermita de Sant Cebrià de Cabanyes i font del Pera.

Bonica i entretinguda ruta, un altre cop a prop de Barcelona, on hi trobarem per tot el camí arbust de romaní, molt conegut pels seus usos culinaris i medicinals.

Hem fet la ruta intentant fer poca pista i anant per corriols tot el que hem pogut.

M'ha sobtat alguns trams amb molta vegetació que no sembla que ens estem passejant per la Serralada sinó per algun indret més boscós.

Hi trobem:
El pou de Glaç de Sant Fost de Campsentelles, que és un dels més grans del Vallés, amb una cúpula d´uns 40 metres de perímetre i una fondària aproximada de 15 metres.
Va ser edificat per ordre dels monjos de Montalegre.
Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII.
Barcelona era un nucli que consumia una elevada quantitat de gel, tant per usos mèdics, com per la noblesa d'aquells temps, per tenir begudes fresques i conservar els aliments. Tot això va desapareixer al començament dels frigorífics.

Pedrera de Can Donadeu, actualment inactiva, hi ha una bassa d'aigües pluvials.
Porta anys tancada, ja que es va convertir en un lloc de reunió de joves que es col·laven a les instal·lacions per banyar-s’hi.
La pedrera de Can Rovira ocupa unes 15 hectàrees de la Serralada Litoral i és una de les dues explotacions que hi ha al terme municipal de Sant Fost. L'altre si està activa.

L’antiga parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, documentada el 1001.
És un edifici romànic d’una sola nau. La façana té una obertura superior en forma de creu grega. Són molt curioses les dues finestretes. A l’interior s’exhibeix una reproducció d’una taula del retaule gòtic lineal (anterior al 1300) amb la imatge de sant Cebrià.
El 1971 va començar a ser restaurada i el 1984 es tornà a consagrar.
Actualment és pot visitar tots els dies de festa de 9h a 11h. Hi ha un cuidador una mica pintoresc.

També passem per una massia, una caseta a dalt d'un arbre, vinyes i conrreus.