Serralada de Marina: Font del Ferro-Font de la Teula-Poblat Ibèric del Turó de Castellruf-Dolmen-Turó d'en Galzeran (Alella)

Avui toca ruta per la Serralada de Marina.
Prenem la sortida número 23 de la B-20 i pugem per la carretera B-500 fins a la Conreria. A la mateixa corba del davant de la Conreria girem a la dreta pel Camí de Martorelles, un carrer amb un asfalt en molt mal estat, i el seguim fins que s'acaba en una tanca a l'entrada del Parc de la Serralada de Marina, i aparquem.
Comencem caminant uns 2 km per una pista i, en un encreuament de camins agafem el camí del mig que ens endinsa al bosc.
A mig kilòmetre i al costat esquerre del camí baixant uns esglaons molt malmesos, hi ha la Font del Ferro, que no raja.
Uns 100 metres més endavant, també a l'esquerre hi ha la Bassassa. Aquesta bassa de reg és un toll d'aigua permanent tancada a la part baixa amb una paret per a augmentar la seva cabuda.
Una mica més endavant hi ha una altra font, la de la Teula. Aquesta raja una mica i el seu entorn es troba actualment força abandonat encara que probablement en temps passats estava molt cuidada pels murs que veiem i que encara sobreviuen. És així anomenada perquè antigament hi havia una teula per recollir l'aigua que s'escolava de la roca i feia de broc. Avui, però, el broc és una escorça d'arbre i una fulla.
Continuem bosc amunt i passem per un tram amb forta pujada a on hi ha uns esglaons de fusta per facilitar-te el camí.
Anem a parar a una pista, però tot seguit, a la cruïlla de camins, agafem un corriol que s'enfila cap a Castellruf.
Aquest cim està carregat d'història.
Per un costat hi trobem un poblat ibèric que sembla que es va començar a habitar en el període ibèric arcaic (es conserva una resta arqueològica del segle VII aC) i va ser abandonat o destruït a principis del segle II aC, a partir del canvi de les condicions econòmiques i polítiques, i de les campanyes de Cató i dels seus seguidors. La zona està força embardissada, però podem veure moltes restes de murs i alguns habitatges.
I també hi havia hagut el Castell de Castellruf (castro vocitato Radolphi), esmentat ja el 1060 en el Libri antiquitatis de la catedral de Barcelona. En l'actualitat només queden vestigis d'alguns murs, al costat de les ruïnes ibèriques, cosa que fa difícil saber si pertanyen al desaparegut castell o al poblat ibèric.
Des del cim veiem la plana del Vallès i al fons les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.
Fem la baixada pel mateix camí de pujada fins a la cruïlla de camins i ara continuem recta per una pista.
A pocs metres de la cruïlla, a la dreta, hi ha el Dolmen de Castellruf. Presenta un estat força correcte i sembla que no hi manca cap de les peces. La cambra, tancada per quatre lloses verticals, fa 1,60 metres de llarg per 1,50 metres d'ample i tot just 0,60 m d'alçària. La coberta la formen dues lloses de forma triangular, que tapaven completament la cambra.
Vist el dolmen anem seguint una ampla pista que ja no deixem fins a arribar al Turó de Galzeran. És un 100 cims del llistat de la FEEC, encara que no és un dels essencials. Hi ha un monòlit geodèsic que fou utilitzat l'any 1794 per a mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, que serví per a determinar la longitud del metre. Es féu servir per a la triangulació del vèrtex format pel Matagalls, el Puig Rodó i el Turó d'en Galzeran.
I al seu peu s'hi troba una torre de vigilància dels bombers i un mirador esplèndid d'aquesta part del Maresme i Barcelona.
Baixem per la pista cap al cotxe i poc abans d'arribar-hi ens endinsem per un corriol paral.lel pel mig del bosc i molt més fresc i agradable de fer ara que la calor ja comença a fer-se notar.