Serralada del Litoral - Canyamars, pou de glaç, runes can Martra, pla Fontanyes, can Silvestre i drecera a Canyamars.

Moderada per la primera pujada ( de uns 100m,), moderada per la baixada després de l'alberg de Can Silvestre (sender amb molt sauló, precaució. En trams molt curtets), moderada per el tram final abans d'arribar (també curt ).

A l'ultim tram he volgut retallar per arribar abans agafant una drecera. L'idea no es bona. Millor continuar per pista, doncs la drecera (corriol) es mes curta, però en temps es mes llarg. A més a més va a parar a la riera, que avui estava seca però nom sempre ho estarà.

Recorregut:
Es bo, fàcil, la major part per pista ample, arbres donant ombra, algun tram amb sol i ombra, passa per llocs amables, amb zones de vistes, variat.
Inici a una esplanada on deixar el cotxe. Mes endavant inclòs hi ha un parking mes gran.
Comença amb una pista arbrada de plataners, alguna alzina i pins.
El pou de glaç. S'arriba als pocs minuts i la veritat es que sorprèn. es una construcció rodona on es emmagatzemava el gel que es feia a una bassa. Gel que després de trencar-ho es feia lliscar per un canal fins caure directament dins d'aquesta construcció, on quedava guardat per utilitzar-ho a mida que es precisava.
L'idea es enginyosa, senzilla i practica.
La construcció,..... doncs molt fotogènica i curiosa. Del segle XVI i utilitzat fins el XIX.

A partir d'aquí i seguint per pista quasi plana, passem per varies masies i arribem a la casa rural Can Pau de la Rosa i després a la cruïlla de can Martra a la dreta. Hi ha una cadena i un Prohibido el paso". Les ruïnes estan colgades de vegetació i quasi no es veuen i el camí queda tallat.
No saltarem la cadena i una mica mes endavant trobarem el sender que farà el recorregut equivalent per pujar fins el pla de Fontanyes, pujada fàcil, gens incomoda, però puja. I son 100 m de desnivell.
Abans d'arribar al pla de Fontanyes, trobem el camí que passa per Can Martra i que estava tallat.
A partir del pla el camí torna a ser fàcil, pista, pla o baixada, boscos d'alzines, cases ja no tant excelses com les masies del principi, moments amb vistes i esplanades.
Passem per can Silvestre (casa de campaments ) i continuem baixant.
Després de Can Silvestre, en una corba, agafem un petitíssim sender que quasi no es veu.
Es aquest sender on hi ha algun punt de baixada que s'ha de fer amb precaució. Es sauló, l'aigua ha malmès el camí i inclòs un arbre tallant el camí. Repeteixo: no es difícil. simplement anar amb compte i les dificultats son de curta durada.
Poc a poc es va ampliant el camí i torna a ser una pista còmoda.
Aquí es on jo he volgut fer la drecera que es pot fer de moltes formes , hi han molts senders. El que jo he fet es una mica incòmode i va a donar a la riera, però es pot fàcilment evitar. Simplement continuar i no girar a la dreta en aquest punt.
Si ho tornes a fer, no agafaria aquesta drecera i en temps arribaria igual amb uns 500 m més de recorregut.