Serralada litoral: Anella verda, turó d'en cases i balcó de la pedrera..

Parroquia de Sant Genís.

Sant Genís és una església parroquial a la vila de Vilassar de Dalt (Maresme) amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà. L'església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118, i fou refeta totalment el 1511-1519 amb estil gòtic tardà. Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941. La nova església es bastí seguint els plans d'Antoni Fisas el 1943, aquest edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.

Font de Sant Pere.

Llar residència Can Tarrida.

Es tracta d'una casa amb planta lleugerament rectangular que s'aixeca, pràcticament, en forma de cub. Els elements arquitectònics són bastant heterogenis: alguns d'ells són de tipus neogòtic, com la sèrie de finestres del pis superior; d'altres són d'estil més neoclàssic, com l'ornamentació de les altres finestres; i uns tercers són de tipus modernista, com les línies sinuoses del petit mur de tancament del terrat. Fins i tot, es podria dir que hi ha elements que donen un cert aire afrancesat al conjunt, com la mansarda recoberta amb pissarra que forma la base de la torre llanterna central.

Esquerra.

Pineda.

Pi blanc i pi pinyoner.

Vistes sobre Vilassar.

Pineda.

Torrent de Can Maioles. Esquerra.

Pont sobre el torrent de Can Maioles.

Can Maioles.

Casa senyorial en forma de senzill palauet neoclàssic, aixecada damunt una masia o casa de pagès, situada entre el Torrent Domènec i el Torrent d'en Bruno, amb una gran visibilitat que arriba al mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia.  A més a més de la casa principal, hi ha la masoveria i annexos que actualment serveixen per endreçar el tractor i maquinària agrícola. Destaca la capella, situada a pocs metres de l'entrada a la finca. També hi ha basses, alguna mina, dues coves de sauló i unes escales volades en una paret de marge. L'origen de Can Maioles és l'antic mas Domènech, documentat des del segle XIV, com a domini alodial del castell de Vilassar. El nom correspon al segle XV quan els Maioles s'hi estableixen. A mitjans del vuit cents s'ho venen a la família Biada, promotors del primer tren peninsular de l'estat espanyol. Aquests construeixen l'actual casa damunt l'antic mas Domènech.

Can Cortada.

Torre situada en una elevació a la cruïlla del Camí de la Costa amb el Camí de Can Maioles; entre la Riera de Targa i la Riera de Salvet. Es tracta d'una construcció moderna on es valora la ubicació i l'estable i la glorieta, construïts als voltants de l'any 1915, amb un mur de pedra rematat per una balustrada i amb una pèrgola delimitant el perfil de la cantonada.

Esquerra.

Dreta.

Esquerra.

Dreta amunt.

Eucaliptus a la riba de la riera de Salvet.

Mataró, Vilassar i el castell de Burriac.

Drecera. Esquerra amunt.

Esquerra.

Esquerra pel corriol a tocar del turó d'en Cases.

Esquerra.

Balcó de la pedrera.

Mirador.

Turó d'en Trencs.

Esquerra.

Árbol

Dreta.

Castell de Vilassar de Dalt.

Va ser construït al segle  x quan es va crear una torre cilíndrica i un recinte amb una muralla, servia per vigilar el poble dels atacs pirates. El castell, emplaçat a dalt de tot de Vilassar de Dalt (prop de Barcelona) ha tingut les següents etapes constructives: Segle  x : Es construeix la gran torre cilíndrica de l'Homenatge envoltada de murs gruixuts, i continua al llarg dels anys fins arribar als nostres dies com un exemplar bellíssim de l'arquitectura gòtica. Abans del segle  xiii ja compta amb el seu recinte de muralles i amb alguna torre menor de les quals avui dia en subsisteix una. També en aquesta època s´amplia l´edificació amb la torre quadrada de la façana. Al XIV, sota el domini de la família Des Bosch i la renovació que duen a terme, el Castell esdevé palau amb les seves magnífiques crugies construïdes en part sobre els murs anteriors. La decoració de la façana principal és de finals del segle  xv . Ara el castell , símbol del poble, és de gran interès turístic. Té una altra torre quadricular i una capella de la Santíssima Trinitat, a part de totes les estances, pati, jardí, menjadors, sala de miralls, entre d'altres. Actualment és de propietat privada encara que, després d'una sentència del Tribunal Suprem que ho va declarar visitable, es realitzen algunes visites guiades cada any, normalment coincidint amb les festes majors, el festival medieval del poble o altres esdeveniments similars. Des del 2017 a més el castell es lloga com a espai per a casaments i esdeveniments. Entre els espais que es lloguen es troben: La capella, els jardins amb el castell al fons, la Casita al costat de la finca i un saló de vidre construït al costat del castell. Declarat monument històric artístic l'any 1931. Sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i de la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. 

Font del Colomer.

Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. La paret frontal, de pedra està parcialment tapada i la pica gairebé colgada per la terra i fullaraca. No hi ha broc. No s'observa cap portella lateral de registre de mina. Al costat, en direcció a les feixes de Can Colomer, mig emboscada, hi ha una bassa. La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada d'alzina i roure , amb presència d'algun exemplar de robínia i pi pinyoner.

Roureda.