Serrat de la Madrona (682 m.) - Berguedà - 100 cims

Punt d'interès

Girem a l'esquerra i deixem la carretera.

Girem a la dreta per agafar el corriol que puja.

Girem a l'esquerra per continuar per la pista.

Girem a la dreta.

Continuem pel corriol que puja a l'esquerra.

Anem cap a l'esquerra.

Sortim a la pista i anem cap a la dreta.

Continuem per l'esquerra.

Sortim carretera i anem cap a l'esquerra.

Girem a l'esquerra per anar a l'ermita del Roseret.

Ermita del Roseret.

La capella de la Mare de Déu del Roser, altrament El Roseret, és una església del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. DESCRIPCIÓ: La Capella-ermita del Roseret és de petites dimensions, d'una sola nau, sense absis i amb la porta a migdia. Presenta un simple campanar d'espadanya de grans dimensions, reconstruït posteriorment. La façana té un portal amb llinda que conserva una interessant inscripció amb la data de construcció (1579). Es tracta d'una gran llinda de forma gairebé quadrada que té gravat un escut amb una creu i quatre roses als cantons, amb un estil vagament renaixentista. La inscripció es llegeix amb dificultats: MIOAN (...) PRAEVERE (...) ANY 1579 HISTÒRIA: Està situada prop de la Masia de la Madrona, molt transformada. La documentació medieval (any 1145) esmenta l'església de Sant Andreu de la Madrona, actualment desapareguda i que possiblement podia coincidir amb l'emplaçament de la Capella del Roseret. Aquesta capella fou bastida a finals del segle xvi per iniciativa del prevere de Fonollet, que, segons conta la llegenda, cada cop que passava per aquest lloc el cavall no volia continuar el viatge. Llavors el prevere decidí aixecar-hi la capella a la Mare de Déu del Roser. Aquesta capella fou bastida en una època de florida devoció a la Mare de Déu del Roser arreu dels Països Catalans (1570-1620). La tradició era fer-hi processó el dia de Sant Bernabè Apòstol, l'11 de juny, tal com recull la "Consueta de 1745" conservada a l'arxiu parroquial de Puig-reig: "... E fa la processó a la capella de la Mare de Déu del Roser del camí ral y allí se cante un ofici per los confrares y devots... Y abans de tornar la processó se veneheix lo terme allí sobre la capella". Aquesta capella rural, molt arcaïtzant i sense un estil definit, està realitzada amb blocs de pedra poc regulars. A la part davantera té un pedrís que forma una mena d'avantcambra quadrada, amb el terra enrajolat. FONT: Viquipèdia.

Girem a l'esquerra pel costat de la senyal de trànsit i deixem carretera.

Girem a l'esquerra pel costat de la senyal de trànsit i deixem carretera. Haurem de creuar el camp per agafar el corriol que hi ha a l'altre banda.

Entrada al corriol de pujada.

Girem a l'esquerra i després a la dreta.

Serrat de la Madrona (682 m.).

El Serrat de la Madrona és una turó o serrat de 682 metres que es troba al sector norf oest del municipi, a l'enclavament de Fonolllet des del qual es domina una part d'aquets sector del Baix Berguedà. Format per boscos de pinassa - l'incendide 1994 va cremar tota la vegetació. I format per una gran concentració de gressos, al seu cim s'hi pot trobar el vèrtex geodèsic (referència 281097001). FONT: https://patrimonicultural.diba.cat/

Continuem recte per la pista.

Continuem per la dreta.

Girem a la dreta.

Girem a l'esquerra.

Girem a la dreta pel camí entre camps.

Camp Gran de la Madrona.

Sortim a la carretera i continuem per aquesta cap a l'esquerra.

Girem a la dreta cap a la masia El Lladó (s. XVI-XX).

Masia de grans dimensions i d'una qualitat arquitectònic molt notable. El conjunt és format per la casa dels amos, la casa dels masovers, una gran pallissa i altres dependències de treball. La casa dels amos és una construcció de planta rectangular amb coberta a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa més un pis i sotacoberta. La casa ha estat construïda en diverses fases, tal com s'evidencia en les traces de les parets. La part més antiga correspon al costat de llevant i és una construcció que es pot datar a principis del segle XVII, tal com indica una llinda. Posteriorment aquest cos s'amplià per diferents bandes al llarg del segle XVIII i s'hi afegí, també, una galeria formada per tres arcs de mig punt, possiblement ja al segle XIX. Actualment la façana principal té una garita de guaita en una de les cantonades. N'hi havia una altra però va quedar tapada per les ampliacions de la casa. A la façana també destaquen el portal adovellat i dos balcons. A l'interior es conserva la tipologia constructiva tradicional. Els baixos conserven diverses cambres amb volta de pedra, mentre que a la primera planta alguns sostres són fets amb volta catalana. També es conserva el celler, amb dues tines. A l'angle sud hi ha la capella, incorporada als baixos de la masia. El portal té una llinda amb la data de la seva consagració (1778) així com un petit òcul d'il·luminació, i és advocada a Santa Rita. La casa té un pati posterior adossat al nord, amb coberts a banda i banda entre els quals es conserva la premsa, amb cargol de fusta. Entorn del 1940 es construí un nou habitatge més modern, adossat al costat de ponent, on actualment resideixen els propietaris. La casa del masover és una construcció molt més senzilla. En una de les dependències s'hi conserva un interessant safareig. La pallissa (a l'angle sud-es) és una construcció de grans dimensions que té dues plantes (la inferior obrada amb grans arcades) i una gran era enrajolada al davant. El femer (al costat de ponent) és una altra construcció independent, de dimensions considerables. Antigament la casa disposava d'una bòvila o teuleria que ja no existeix. A l'exterior es conserva un forat circular excavat en una roca que possiblement corresponia a la instal·lació d'una antiga premsa. Antigament tot el conjunt era tancat per un mur. OBSERVACIONS: Conserva un ampli arxiu (protocols, pergamins,capbreus, etc.), classificat i ordenat per l'Àmbit de Recerques del Berguedà, i biblioteca religiosa, Llindes a la galeria: MDCCLII; MDCCCIII; JOAN LLADO 1792. Llinda de la capella: MDCCLXXVIII (la capella fou autoritzada el 1777); llinda balcó sobre la capella: MDCCLII. Llinda façana est: inscripció il·legible 1606. Llinda a la fusta del pati posterior: MDCCLXXXIV. Llinda a la cantonada de la pallissa: 1870. El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element. HISTÒRIA: La masia s'assenta sobre una possible vil·la romana, tal com testimonien les troballes de materials d'aquesta època al camp de migdia en relació amb la casa. Aquests materials segurament s'han arrossegat des del punt més alt del promontori, on hi ha la masia. Està documentada des del segle XIII com un alou el terme del castell de Puig-reig, jursidicció de l'Orde del Temple. La genealogia de la família Lledó comença a principis del segle XVI i fins avui conserva el mateix cognom. Era una de les grans propietats dependents a l'orde militar de Sant Joan de Jerusalem de Puig-reig com a pagesos aloers del lloc. La casa conserva la capella familiar advocada a Santa Rita i concedida l'any 1778 "Jacme Spluga", alies Lledó, surt esmentat en el Fogatge de 1553 com habitant del terme i parròquia de Sant Martí de Puig-reig. Vora la masia hi passava el camí ral de Manresa a Berga. Amb els anys els propietaris van anar adquirint nombroses masoveries de l'entorn, que encara formen part de l'heretat del mas. Entre d'altres: la Barraca del Lledó, l'Hostal Nou, el mas Esplugues (actualment en ruïnes), els Colls i la casa dels Menudells (a Casserres) i les cases de l'Orbici i la rectoria, al nucli urbà de Casserres. Els propietaris del mas també van construir el Molí del Lledó. Durant les guerres carlines la casa va sofrir algunes destrosses, sobretot del mobiliari. En l'època d'expansió de la vinya moltes parts de les terres es dedicaven a aquest conreu. Després de la fil·loxera l'explotació es va basar novament en el cereal. Els Malcontents van incendiar la casa el 1823 i Josep Lledó cap dels realistes voluntaris de Puig-reig. FONT: https://patrimonicultural.diba.cat/

Creuem la porta del tancat.

Continuem per l'esquerra.

Petit tancat per les vaques.

Bassa del Molí del Lladó.

La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se'n poden resseguir les traces.

Cobert del Molí del Lladó.

Molí del Lladó (s. XVII-XIX).

DESCRIPCIÓ: Antic molí fariner del qual es conserva l'edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s'adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l'actual molí es va construir sobre els fonaments d'una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d'aparell. L'edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra. La bassa, que en realitat forma un estany d'una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l'extrem nord-oest la bassa té un sobreeixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se'n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra. HISTÒRIA: Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig. Des d'aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lladó. El molí actual es va construir al segle XVII. Un document conservat a l'arxiu particular del Lladó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí. Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936. Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s'utilitzava com a reserva d'aigua per a les cases. FONT: https://patrimonicultural.diba.cat/

Sortim carretera i continuem cap a la dreta.

Girem a l'esquerra per anar a la capella de Sant Marçal.

Ermita de Sant Marçal (s. XI o XII).

Sant Marçal de Puig-Reig és una església del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. DESCRIPCIÓ: L'església correspon a un exemplar del primer romànic modificat, possiblement del segle XI. Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i coronada per un absis a llevant. L'absis és la part més interessant del conjunt, que encara conserva, en les seves parts altes, part de l'antiga decoració d'arcuacions cegues i bandes llombardes pròpies de l'arquitectura del primer romànic. Els murs de l'església haurien de tenir la mateixa ornamentació però ha desaparegut. Al centre de l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt adovellat. Als murs laterals de l'església hi ha esvelts contraforts. La porta original, al mur de migjorn fou tapiada i substituïda per una de nova, amb porxo, a ponent. L'aparell és desigual i col·locat en fileres. HISTÒRIA: La informació sobre l'església de Sant Marçal és totalment nul·la. Totes les afirmacions són hipòtesis encara no confirmades. Correspondria a un dels límits del territori termenat de l'antic castell de Puig-Reig, la seva possible relació amb la Pesta Negra del 1348, etc. L'única notícia segura correspon a la seva datació arquitectònica de finals del segle XI o inicis del segle XII. L'única notícia trobada sobre l'església correspon a un document sense data (Cartulari de Poblet, 300) citat per M. de Riquer a Guillem de Berguedà. I. Pp.282. Abadia de Poblet, 1971. El trobador Guillem de Berguedà decidint anar de peregrinació a Sant Jaume de Compostela fa un seguit de donacions: "...Et illi donant michi sacrarium Sancti Marcialis et mansum de Irena de Prad..." (segle XII). FONT: Viquipèdia.