Serrat de les Rovires, riera de Navel, Pinassa de cal Ratera, Pinell del Bosc. Cardona, Bages

Caminada pel nord del terme de Cardona.

El terme de Cardona és fascinant. I quan dic el terme em refereixo a tot, inclosa la vila i el seu superb i inexpugnable castell.
No és casualitat que en aquest terme hi florís un ducat, que equival a un regne, malgrat no tenir corona: la increïble muntanya de sal, la qual ha donat aquest preuat mineral des de temps gairebé immemorials; el pas del Cardener i dos dels seus afluents més importants, com són l'Aigua d'Ora i la riera de Navel; cruïlla de camins de la Catalunya interior; serres a tots els topants; una vall com la de Coma; una gran plana rica d'horta com és la de Segalers...i no acabaria.

Trescar pel seu terme és per a mi un dolç plaer. És una immersió en la història del meu país i les meves arrels; un endinsament en una natura esponerosa; un festeig amb els masos, que són antics i sagrats temples familiars eixits enmig de boscos i conreus. No hem d'oblidar que tots venim d'aquí.

La caminada que ens ocupa no té res especialment remarcable...i ho té tot, com moltes altres caminades.
Trescarem per diversos camins, un d'ells camí ral. Travessarem lleres de riera. Veurem barraques de vinya. Alguna creu. Alguns masos abandonats i alguns de vius. Uns antics forns d'obra. Alguns arbres de port remarcable. Boscos, camps, artigades. Un antic assut.
I he de dir que algun corriol no serà de plàcid caminar. I que potser algun gual no serà de bon passar. Però què volem? Que tot sigui fàcil i planer?
Pel meu company de trescada i per mi no tot va ser bufar i fer ampolles. Déu n'hi do l'aigua que baixava per la riera de Navel; en el segon pas a gual vam haver de cercar un pas millor, en el que no fos necessari ficar-se de peus a l'aigua. Ho vam aconseguir, però ens vam haver d'obrir camí entre la bardissa. La bona notícia és que ho vam aconseguir.

Descripció de l’itinerari

Sortim del davant de ca l'Agutzil, on fa de bon deixar el cotxe, i anem fins el ravalet de cal Dejú per veure la creu de terme. És a tocar de cal Dejú en l’antiga pista camí ral a Berga. Aquí es dóna la bifurcació dels antics camins rals de Cardona i la Coromina cap a Berga i Serrateix. Tornem on hem deixat el cotxe, i comencem ja la caminada.

Agafem la pista que baixa en direcció sud, que és l'antic camí ral. A poc més de quatre-cents metres agafem un corriol a l'esquerra. Aquest bonic camí boscà s'enfila fins gairebé salt el serrat de les Rovires. Una Rovira és un lloc de roures. Amb això podem deduir que ço que ara és pineda abans era roureda. No és pas l’únic topònim que ens alliçona sobre aquest fet, ja que pujant de Pinell vorejarem la Serra de les Roures i el Clot del Roure (topografia de l’ICGC)

El corriol ens deixa en una pista. La seguim uns set-cents metres i la deixem per agafar un corriol a la dreta. Aquest baixa bastant directe, saltant alguns marjals. Aquí els bastons ens poden ser útils. Són poc més de dos-cents metres. Allí podem optar per anar cap a la dreta, baixar a un camp, travessa’l, i anar a buscar el pas de la riera. El track però continua per l’esquerra, travessa la rasa d’Aixegats i s’enfila a l ‘indret del camp del Clot de les Vinyes on trobem una taula amb bancs i una barraca de pedra seca sense sostre. Fa la impressió que se’n va iniciar la recuperació, i també que va quedar estroncada. El paratge és idíl•lic. Des d’aqui no cal pas tornar enrere, ans travessem el camp del Clot de les Vinyes per la vora i anem a cercar el pas de la riera. Veureu que el track fa una anada i tornada fins el punt on hem trencat per anar a la barraca.
Fem un únic salt segur per damunt les roques que sobresurten de la llera, remuntem el camí visible fins la pista, la seguim cap a la dreta i anem a vorejar una gran artigada.
(*) (Una artigada és un terreny que s’ha guanyat al bosc, desproveint-lo d’arbres i arbusts per tal de fer-lo apte pel conreu. Antigament del ramatge vegetal se’n feien piles, es barrejaven amb la terra i s’encenien. Després s’escampaven les cendres, que constituïen un adob per tal d’enriquir el nou sol. De les piles se’n deien boïcs, i per això d’una artigada també se’n diu boïga. Actualment els adobs químics substitueixen els boïcs)

Fem aproximadament un quilòmetre i mig per la pista que va seguint per l’esquerra de la riera, ara més a prop ara menys, i ens plantem a la base de la imponent i altiva pinassa de cal Ratera. És un arbre monumental d’uns 27 metres d’alçada i una neta i remarcable circumferència. Aquests pins eren sementals per dir-ho d’alguna manera, o “pins de llavor”, que es deixaven créixer en previsió de futur quan es feia una tala.. Aquesta pinassa està considerada Bé Protegit del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Cardona.

Caminem per la pista sis-cents cinquanta metres i una fita a la dreta ens assenyala que allí hi ha quelcom interessant. És l’estructura d’un forn d’obra. No és molt antic. Aquests forns van ser utilitzats des de finals del XIX fins a mitjans del XX. En aquest es poden apreciar bastants detalls de la seva estructura. Alerta de no caure!
Seguim durant cinc-cents metres i just abans d’arribar al gual de la riera, a mà esquerra veiem una altra fita i ens n’hi anem. Es tracta d’un altre forn, aquest més arcaic, del qual queda poca cosa comparat amb l’anterior, però sí la caixa gran de l’estructura.
Ara anem a travessar la riera de Navel. El meu company de trescada i jo no vam trobar les pedres que hi havia hagut per facilitar el pas, ja que una recent avinguda se les havia endut. Per això el track se’n va cap a la dreta, perquè vam haver de cercar un lloc millor per saltar el corrent sense haver-nos de descalçar (primers de desembre de l’any 2021, en que va fer molt de fred) Evidentment la marrada no és obligatòria. Va a gust del consumidor o bé descalçar-se o bé fer-la. Cal dir, però, que si bé el trajecte de marrada per aquest costat de riera no presenta cap dificultat, per l’altre sí. Amb unes tisores de poda vam tallar bardissa just per a facilitar un millor pas. A més hi ha un punt en que cal salvar un esperó, i pot ser complicat per algú amb alguna dificultat de moviment (és un sol pas en que cal enfilar un terraplè d’un metre i mig)

Un cop a l’altre costat fem uns cent vint-i-cinc metres i parem atenció a la fita de l’esquerra, que ens invita a acostar-nos a la riba de la riera. Allí hi havia un assut (resclosa) per a desviar aigua cap a uns horts de més avall, avui desapareguts. Eren els horts del Reig. La resclosa està malmesa, però l’aigua encara fa un salt ben alegre. No dubto que sigui un bon lloc on prendre un bany a l’estiu.

Seguim i a uns tres-cents metres trobem unes cruïlles. Nosaltres fem un tomb ben marcat cap a la dreta d’uns cent vuitanta graus i anem a parar a la punta d’un camp. Veiem allà al mig del camp l’estructura bastant enrunada d’una masoveria del mas de Pinell de nom el Llobetó, però a l’ICGC també apareix com a Casa Vella del Pinell del Bosc.

Seguim per la bona pista i també veiem la barraca de vinya de Pinell. Més endavant passem pel costat d’un cobert de pedra seca amb teulada de teula a dues vessants. Poc més enllà es destaquen alguns marges molt ben fets de paret seca, i un d’ells presenta un parell de receptacles per les arnes.
Anem remuntant per la pista, que ens acosta al vial d’accés a Pinell (mas Pinell del Bosc). El paratge és preciós. Admirem una gran alzina, amb el peu ben arrapat i entortolligat entre el rocam, i entre el seu fullatge ens fa una picada d’ullet el formós castell de Cardona. Tot seguit podem endevinar l’antiga bassa ara eixuta i una paret de pedra seca que conforma l’entorn de l’antiga horta. Ara això és un camp enmig del qual s’hi ha deixat un espigat xiprer. Si mirem cap el mas també podem albirar un esponerós pi pinyer. Com us podeu adonar, avui la cosa va d’arbres singulars d’espècies diferents.

Seguim per la pista principal, ignorem dues pistes menors a la dreta, i trenquem per la següent a la dreta. A la nostra esquerra s’hi aixeca la serra de les Roures abans esmentada. La pista fa un fort tomb a l’esquerra i segueix pujant suaument. Voregem els camps del clot del Roure, que queden a la dreta, i passem pel costat d’una barraca de vinya amb l’embigat del sostre esfondrat (Aquí ens hem trobat que talen bosc i el corriol que hem de seguir pot quedar mig colgat pel brancam) Quan la pista tomba fort a l’esquerra, la deixem per agafar un corriol per la dreta que segueix més o menys recte fins una altra pista que ens duria a cal Ratera. La seguim vint-i-cinc metres a l’esquerra i torcem noranta graus a la dreta cap a una pista menor que aviat es converteix en corriol.

Al cap d’uns dos-cents metres agafem el corriol que es deriva de biaix del que seguim cap a la dreta. L’anirem seguint al llarg d’uns vuit-cents vint-i-cinc metres fins que arribem a la pista que és el camí ral pel qual hem començat la caminada. Prop del punt on conflueix el corriol amb el camí ral hi havia la font del Cisteller. Engaltem la pista amunt i al cap de cent metres trobem el corriol que hem agafat a l’anada. Ja només ens falta arribar on hem deixat el cotxe.