SERRAT DE SANT ISIDRE I MONTSENT (SERRAT DE PICANCEL) (2x100 CIMS) DES DE LA QUAR-ST. PERE DE LA PORTELLA-COVA D'EN MASSANA

Exigent i aventurera ruta que té com a principal objectiu la visita a la recòndita Cova d'en Massana, però també pujar al Serrat de Sant Isidre i al Montsent (Serrat de Pincancel), dos dels cims inclós al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC. Durant el recorregut també passarem per interessants elements arquitectònics com Sant Pere de la Portella, Sant Miquel de les Canals, Sant Josep de Campdeparets o la Mare de Déu de Valldaura.
Comencem la ruta a Sant Maurici de la Quar, nucli principal del berguedà terme municipal de La Quar, al costat de l'ajuntament i del concorregut Hostal Sant Maurici. Ja de sortida coincidim als els senyals del GR-4, seguint uns primers metres per carretera deixant l'església del poble a l'esquerra i que poc després passar a ser una pista que aviat comença a pujar convertint-se un corriol que segueix la linia elèctrica. Ja des de la sortida podem veure sobre la població el Serrat de Sant Isidre i la seva ermita que seran el nostre primer objectiu. Sortim a una pista on a la dreta ens queda el Mas de Colltinyós per sempre seguint les senyals del GR continuant ara per corriol més trencat però amb magnífiques vistes a la dreta del perfil que marquen les muntanyes osonenques com el Pla d'Aiats, Bellmunt i també el Puigsacalm entre moltes altres. Arribem al conegut com Pas Estret on el GR-4 s'en va a la dreta i que nosaltres deixem per agafar al corriol que a l'esquerra comença la pujada final al Serrat de Sant Isidre. Guanyem ràpidament alçada per algun tram rocós i especialment costerut fins entrar al bosc on ara el corriol planeja i rodeja el Serrat fins que a un revolt, va a l'esquerra per pujar els metres finals fins a Sant Isidre de la Quar, senzilla ermita de planta quadrada que celebra el seu aplec el dia 15 de maig. Darrera de l'ermita hem de continuar uns metres fins arribar a l'extrem de la carena al vèrtex geodèsic del Serrat de Sant Isidre (1117 m), inclós al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC. Les vistes d'aquest lloc on es situa vèrtex, ermita i un màstil amb estelada, són molt boniques sobretot de la zona central de Catalunya i del Prepirineu Oriental destacant la Serra del Verd, d'Ensija i les més properes de Picancel i el Catllaràs. A la dreta de la senyera comença un costerut corriol que descendeix del cim i que ens deixa al Coll dels Graus. El nostre següent objectiu és baixar cap al monestir de Sant Pere de la Portella, i aqui, el més còmode i segurament més ràpid tot i ser més llarg, és seguir la pista a la dreta que baixa i que prenent les dues següents cruïlles a l'esquerra ens acaba deixant al monestir. Nosaltres, però, vam decidir retallar camí agafant la pista a l'esquerra i al poc, agafant el rastre d'un corriol que al costat d'un filat pel ramat a la dreta, que baixa molt directe amb el Rec de la Fageda a la dreta. Atenció, perqué es tracta d'un tram molt emboscat on per ser poc freqüentat presenta parts embardissades, amb força pendent, amb algun punt amb força caiguda cap al torrent i on cal seguir molt bé com a guia el filat sense deixar-lo, sense camí aparent, al menys quan vam pasar nosaltres per trobar-se molt cobert de fullaraca. Acabarem trobant alguna senyal de vedat de caça anant el corriol a l'esquerra del torrent, al qual nosaltres vam acabar baixant per trobar-se sec i ser més fàcil de seguir fins acabar assolint una ampla pista secundària que ens acabarà deixant a una pista principal que nosaltres agafarem a l'esquerra i que ens deixarà ara si, sense problemes, al monestir de Sant Pere de la Portella. Aquest antic monasteri benedictí, ja esmentant al 977, i que conserva com a element principal la seva església presenta com a dada històrica a destacar que durant la primera guerra carlina (entre els anys 1838-1840) s’hi va traslladar la Universitat de Cervera. Seguim el corriol que baixa entre l'església i la Casa dels Frares, que és l'edifici gran que ens queda a la dreta. El corriol baixa ràpid cap a una pista que agafem a la dreta on trobem un indicador i també marques rectangulars grogues que haurem de seguir durant una estona. Primer sortim de la pista per seguir per un corriol que surt darrera d'una senyal groga que veiem a un pal elèctric de ciment. El corriol desemboca a una pista que agafem a la dreta i que ens porta a creuar el Pontet de Campdou, al costat de Can Dou, qu ens queda a l'esquerra i on trobem cavalls. Solament seguim uns metres més endavants per la pista, perque les marques grogues ens tornen a treure a l'esquerra aquesta vegada per baixar a creuar un petit corrent i després pujar una rampa que ens porta a les ruïnes de Puigseguí. Baixem altra cop per creuar altra torrent sec, en aquest cas el Torrent de la Font dels Avellaners. Uns 800 m més endavant seguint el corriol que transcorre a zona boscosa, l'hem de deixar per sortir-nos a la dreta i començar a seguir les senyals blaves i algunes fites que trobarem per anar remuntant un dels torrents que transcorren per les anomenades Canals Males i on hem d'anar a trobar la Cova d'en Massana. Seguim amb el torrent al costat fins que a un punt el creuem a la dreta per sortir després a la seva llera per la qual haurem de continuar una estona seguint les de vegades poc visibles marques blaves i algunes fites. Sortirem de la llera a l'esquerra i després, un cop ens trobem a la part més estreta i amb la paret de roques a la dreta, creuarem per remuntar i apropar-nos a la paret de la dreta on passarem un parell de grans baumes i a continuació, l'entrada principal de la Cova d'en Massana, amb la seva característica entrada baixa semicircular. La cova, ben coneguda a la zona, es situa ben amagada a la part més inhòspita de les canals de Sant Miquel, en un racó feréstec enmig de les Canals Males, i rep aquest nom perquè havia estat utilitzat pel guerriller antifranquista i llibertari Marcel·lí Massana. L'estimat i temut maqui berguedà coneixia perfectament la complexitat d'un terreny qui li proporcionava bons amagatalls. La cova, potser no és especialment interessant a nivell espeleològic, tot i resulta molt diferent a les que hem visitat a altres llocs, però sens dubte que el seu valor històric mereix molt la seva visita. El recòndit de la mateix i l'esquerp terreny on es troba fa que sense un track sigui difícil de trobar si no es coneix molt bé la zona, i de vegades, ens consta que tot i així, més d'un s'ha tornat sense trobar-la. Marcel·lí Massana, conegut popularment com a Panxo, va néixer a Berga l'any 1.918 en el si d'una família treballadora marcada per la tragèdia, ja que de ben jove va perdre mare i pare. Aviat s'afilià a la CNT, i amb l'arribada de la guerra es va allistar al bàndol republicà, on va arribar a ser tinent. Acabada la guerra va passar un temps a la presó, i quan va ser cridat per fer el servei militar va fugir i va iniciar una vida clandestina com a maqui. Va fer de llenyataire, contrabandista i atracador, i va organitzar un grup que es va especialitzar en sabotatges a instal·lacions elèctriques i industrials. Era bon coneixedor del territori, i rondava per les masies que l'hi proporcionaven menjar i refugi, algunes per simpatia a ell o als seus ideals i d'altres per por o per la força. Coneixia també coves de difícil accés de la comarca que l'hi proporcionaven un refugi segur quan havia d'amagar-se de la Guàrdia Civil. L'any 1.950 va abandonar la lluita i es va establir a l'Arieja, on va viure fins l'any 1.981. El Panxo va ser un dels últims maquis dels Països Catalans. La cova, de forma ovalada d'uns 32 metres de llarg per uns 22 d'ampla, té com a principal carecterística que presenta una inclinació d'uns 25-30 º a tot l'interior i en no ser gaire alta, requereix anar ajupit un cop a dintre. Com a element singular, presenta un indret que ha estat modificat artificialment per a trencar el pendent general del pis i crear una superfície planera on poder dormir-hi, és el que alguns han anomenat el jaç del Massana, donat que és l'únic lloc pla on es podia dormir. Deixem la cova per un corriol que seguir pujant ben a prop de la paret, trobant ara marques blaves més clares que fan més fàcil el sortir d'aquesta zona tan enrevesada. Passem per una lleixa de roca a la part dreta de la canal i superant alguna que altra lleixa, sempre guiant-nos per les marques blaves, acabem sortint al fressat corriol on, si vulguéssim, a la dreta, podríem apropar-nos a pujar al Serrat de Migdia, altra dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC que ja coneixem d'altres vegades. Nosaltres anem a l'esquerra i seguint ara el corriol ben conegut per haver passat altres vegades que hem vingut per aquesta zona, ens apropem a l'ermita de Sant Miquel de les Canals, des d'on podrem veure el nostre pròxim objectiu, que serà pujar al Montsent o Serrat de Picancel. Desfem el curt anada-tornada que hem fet per apropar-nos a la petita ermita, que sempre trobem oberta, i a la qual, en dies de calor, fa goig entrar-hi, i baixem per la pista principal que deixarem per agafar altra pista a la dreta que ens porta a la Collada de la Creu, on seguirem recte i on a l'esquerra trobem les ruïnes de El Mascaró. Al revolt que a continuació la pista, la deixarem per agafar el corriol que segueix dret. Estem a la Collada del Mascaró. El corriol planeja més o menys per apropar-nos al ben visible i cada cop més proper cim del Montsent. Arribem a una cruïlla on farem l'anada-tornada per pujar-hi. El camí es decanta a la dreta per terreny emboscat, primer sense gaire desnivell, per un cop girats a l'esquerra a una cruïlla, començar a pujar fort directe al cim. Passem primer per un punt on trobem un pedestal homenatge amb uns cavalls de vent i pocs metres més endavant al cim, e Montsent o Serrat de Picancel, de 963 m, inclós al catàleg del repte dels 100 cims de la FEEC i on trobem un màstil amb estelada, una bústia amb llibreta de visites però com a element més característic, un banc metàl.lic, situat a un lloc realment genial i que ens sembla tot un encert. Evidentment, no ens podem estar de fer una llarga pausa al mateix. Es tracta d'una opinió personal, però un conegut resident de la contrada ens havia comentat que per ell, aquest cim del Montsent era el millor mirador de tot el Berguedà, que ja és dir, i no li podem treure la raó. Si el dia és clar, la panoràmica és magnífica cap a totes bandes, des de les properes Serrat de Sant Isidre que hem pujat fa unes hores i Sant Pere de la Portella, la Salga Aguda, el Pic de Perris, més enllà el Sobrepuny, la Serra d'ensija amb la Gallina Pelada i el Serrat Voltor, Berga, Avià, el Santuari de Queralt, Sant Salvador, els Rasos de Peguera, els característics Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró, la Catalunya Central amb Montserrat, Sant Llorenç del Munt i fins als Pirineus amb el Puigmal i el Grau de Fajol sobresortint i el Cadí amb les inconfusibles Penyes Altes de Moixeró entre moltíssimes altres muntanyes. Des de'allà dalt, també podem veure encara el que ens queda per tornar a La Quar i el seguit de zigzaguejants corriols i pistes que ens queden per baixar a la vall de la Riera de la Portella per tornar a pujar i creuar el Serrat de les Tombes. Desfem el recorregut fet fins al punt indicat de l'anada-tornada per pujar al Montsent i ara agafem un corriol que baixa directe durant un km aproximadament, passant per un mas en ruïnes, fins assolir la pista que agafem a la dreta amb el Torrent de la Portella a la nostra dreta. La pista es bifurca fent un gir de 180º més endavant per creuar el torrent a una bonica zona on trobem el Gorg del Boix. Nosaltres no van tenir problemes per creuar a l'altra banda del torrent i continuar per la pista perquè no portava gaire aigua, però entenem que en època de pluges és possible que es puguin presentar dificultats per creuar a l'altra banda. Ens espera ara una llarga pujada per pistes on cal estar atents al track per agafar les bifurcacions correctes. Són uns 4,5 km en un laberint de pistes en continua pujada pel Serrat de les Tombes on acabarem arribant a la carena a tocar dels allarguissats pins que havíem pogut veure des del Montsent. Arribarem al mas de Camdeparets i la seva capella de Sant Josep, que ens apropem a veure, i un cop allà comencem el descens per la pista que gira a la dreta just abans d'arribar a l'indret. Baixem per la pista en direcció sempre a una bassa que veiem al fons de la vall per continuar després cap a Valldaura, on es troba la capella de la Mare de Déu de Valldaura, el mas de Valldaura Vell i altres edificis que funcionen avui com a centre de menors. Nosaltres, en passar en dia festiu, no vam poder visitar la capella, però un educador del centre amablement ens va dir que els altres dies, quan estava la direcció del centre, et deixen les claus per poder visitar-la. En qualsevol cas, molt amablement ens va dir on podíem agafar aigua i va restar a la nostra disposició l'estona que vam estar visitant el lloc. Deixem enrera els edificis de Valldaura passant al costat de la pista esportiva i seguim per la pista que gira a la dreta passant davant de Valldaura Nou, on el recorregut més lògic és seguir per la pista que gira a la seva alçada a l'esquerra sense baixar a la zona de les piscines com vam fer nosaltres, on també es troba una font que vam trobar seca. En comptes de tornar enrera i veient que la pista feia un llarg revolt, a l'alçada d'un punt on es troba una cadena abans de les piscines, vam agafar un corriol que remuntar el vessant de la muntanya, en bona part camp a través i sense camí definit i tornar a enllaçar amb la pista més amunt. Assolida la pista anem a la dreta i la seguim en pujada fins que hem de parar atenció perquè a l'esquerra trobem una mena de portella per un camí rocós on la pujada es fa més evident i que hem d'agafar per seguir després el corriol que ens acaba deixant a la carretera BV-4336 gairebé a l'entrada de Sant Maurici de la Quar, lloc on hem deixat el cotxe donant per concluida aquesta inoblidable ruta.

IBP INDEX 125 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).