Serrat Llobater, Balma de les Pastorelles i Font D'En Pere Costa des de Sant Pau de Pinós

Ruta circular des de Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès) passant per:
- Serrat del Calvari (2.1 km)
- Serrat Llobater (4.7 km)
- Balma de les Pastorelles (5.7 km)
- Font D'En Pere Costa (8.7 km)

La primera part de l'excursió transcorre per pista en paral·lel a la carretera BV-4401 fins més o menys a l'alçada del mas Camprodon que anys enllà, durant l'època dels traginers, era un hostal. Seguim per pista i just a l'inici del Serrat del Calvari (1.6 Km) agafem corriol que ens durà carenejant fins al cim (736 m) des d'on hi ha unes espectaculars vistes del Lluçanès i el nord del Bages (termes de Santa Maria de Merlès, Prats de Lluçanès, Oristà, Cornet, Gaià i Sant Feliu Sasserra). Descendim fins a arribar a pista que passa pels Camps del Solerot i pel costat del Solerot (3,5 Km), una masia de grans dimensions abandonada. Uns metres més enllà, agafem pista a la dreta i comencem a ascendir primer per pista i després per corriol fins al cim Serrat Llobater (696 m) ja al terme municipal de sant Feliu Sasserra. Les vistes són molt boniques i a més hi ha un "caixetó" metàl·lic amb llibreta per poder-hi escriure pensaments, cosa que fem de bon grat; em crida l'atenció una frase escrita per un visitant de no fa gaires dies "els carrers seran sempre nostres i els boscos també".

Seguim la ruta tot iniciant un descens força pronunciat (de pujada deu ser més feixuc) fins a arribar a pista/corriol que ens durà fins al torrent del Solerot i al punt on hi ha la balma de les Pastorelles (5,6 km) que deu el nom a l'ocell també anomenat cuereta blanca; quan plou, s'hi deu formar una cascada però, en aquesta ocasió, no hi raja aigua (cal recordar que venim d'un període de sequera extrema arreu del territori, ja que des de fa mesos plou molt per sota de la mitjana anual). Davant la balma, gaudim dels entrepans que dúiem per dinar i aprofitem per descansar una estona (estem a la meitat de l'excursió).

Reprenem el camí en direcció el poble de Sant Feliu Sasserra (estem a uns 4 km) però al cap de 500 m girem a l'esquerra i agafem corriol que ens durà per un bosc obac de pi i d'un sotabosc de boix força important; de fet, el proper tram de la caminada, primer anirà en paral·lel al Rec de la Cogullada que prové del Torrent de la Font de la Roca i del Rec de les Alforges que resseguirem. Ens sorprèn la humitat que es respira i la bassa plena d'aigua que hi ha al davant del Forn de Vilaclara (6,7 km), un forn d'obra on antigament es posaven a coure maons i teules. A 100 ms ens creuem amb una pista però, nosaltres seguim per corriol just on hi ha una altra bassa. Passem per la Font del Molí de Vallgatina i arribem al Molí de Vallgatina (7,1 km), situat a la ribera dreta de la riera del Relat, prop del naixement d'aquesta en l'encreuament dels recs de la Costa i de la Cogullada. A l'altra banda de la riera hi ha una cabana de pedra i murs que delimiten el que devia ser una zona d'horta.

Passats 100 ms del molí ens trobem amb una altra bassa on hi ha una confluència de pistes; nosaltres agafem el camí que mana a l'esquerra en paral·lel al Torrent de la Costa que anirem creuant successivament i sorprenentment força carregat d'aigua si tenim en compte la situació de sequera ja esmentada. Al cap 1.5 kms, arribem on en teoria hi ha la Font d'en Pere Costa que passem de manera desapercebuda a causa de la dificultat per arribar-hi, ja que en comptes d'accedir per corriol que mana del sender de petit recorregut PR que transcorre pels afores de Prats de Lluçanès, o fem per corriol emboscat que això sí, mena a un punt força enclotat on hi ha una petita balma amb una minsa filtració que goteja pausadament a l'interior d'aquesta; té un pilar de pedra tosca que permet el pas per darrere i gràcies a aquest fet, aconseguim recuperar el camí per on hauríem d'haver accedit des de bon principi.

Encarem doncs el tram final de l'excursió que primer ens durà a tocar d'una llarga recta de la carretera BV-4401 i on ens tornem a trobar amb una bassa plena d'aigua (9.4 km) que ens confirma que o ha plogut abundantment els darrers dies o aquí la sequera no és tan accentuada. També gaudim de la masia Costa de la Cavalleria documentada ja l'any 1308 amb una torre que probablement és medieval, l'edifici actual però és del segle XVII. A partir d'aquest punt continuem ascendint fins a arribar al punt on hem iniciat la ruta.