Serrat Punxegut, St. Sadurní de Gallifa i Morral del Puig (Cingles de Gallifa o de Sant Sadurní, Vallès Occidental).

L’Espai Natural Protegit dels Cingles de Gallifa o de Sant Sadurní i els de Bertí són un conjunt de cingleres que separen la plana del Vallès de l’altiplà del Moianès. Situats al nord del poble de Gallifa, rodegen un turó, la Mola, on es troba l’ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa (segle XI).
Farem l’ascensió pel vessant est i nord de la cinglera per senders poc transitats. Anirem des de l’extrem nord dels cingles, el Serrat Punxegut, fins al més occidental, el Morral del Puig. A causa de la seva orientació gaudirem d’àmplies vistes: des del llunyà Pirineu oriental al pròxim conjunt de Sant Llorenç del Munt; de l’altiplà del Moianès, dels Cingles de Bertí i del Montseny; de Gallifa, Sant Feliu de Codines i del Vallès Occidental i del Montseny; de la Serralada Litoral fins a Barcelona i del Mediterrani.
El grau de dificultat és subjectiu depenent de molts factors. Passarem per senders batuts, pistes de muntanya i per corriols un xic amagats. Trobarem abundants bifurcacions de camins, d’aquí l’ús freqüent de "dreta" o "esquerra" amb els punts cardinals entre parèntesis.

Distància: 10,32 km
Temps total: 3.45 h
Desnivell positiu: 693 m
Desnivell negatiu: 693 m

Deixem el vehicle a Camps del Rei, al km 11 de la BP 1241 entre Sant Feliu de Codina i Gallifa (544 m). Comencem a caminar en direcció nord per un camí de muntanya amb els Cingles de Gallifa al nostre davant. En pocs minuts es bifurca a dreta i esquerra; nosaltres continuem recte per un sender que es comença a enfilar dins de la pineda. Després d’un tram costerut el pendent perd intensitat fins a unir-nos amb un altre corriol que prové del Serrat del Cau. Girem a l’esquerre (oest); a poc a poc el pendís va guanyant intensitat pel Serrat Coniller que supera una petita cinglera als peus del massís. Un cop a dalt enllacem amb una pista de muntanya que rodeja el vessant sud de la cinglera d’est a oest (715 m).

Deixem de banda la pista, prosseguint en sentit nord per un senderó fressat. No fem cas d’un corriol que per l’esquerra (nord-oest) es dirigeix a la paret de la cinglera i tampoc, uns metres endavant, d’un que puja per la dreta (est) des de la casa de la Roca. Mantenim la mateixa direcció pel vessant est de la Mola. Antigament, devia ser un camí força trepitjat, ja que hi ha restes de murs de pedra seca, bancals i alguna plaça carbonera fa temps envaïts pel bosc. Passades les restes d’un antic corral anem canviant d’orientació cap a ponent. Aviat, per la dreta, veurem un corriol orientat a l’oest. Una referència pot ser (si encara hi és) un dispositiu de color verd, que dedueixo està en relació amb la conservació d’ocells, situat gairebé al damunt del caminoi. Si continuéssim sense desviar-nos, ens ajuntaríem al conegut Camí dels Feliuans. Per tant, un cop al corriol reprenem l’ascens en un ambient ombrívol. El rastre, de vegades tirós, és fàcil de seguir. Passada la part més feixuga, el sender transcorre al damunt d’un mur de pedra seca deduint que devia ser un lloc de pas habitual. Al seu capdamunt ens podem desviar per la dreta a una mena de balconada orientada cap al Cingle Vermell, a l’altra banda del Sot dels Avellaners. Tornem endarrere, passem un pas metàl·lic posat en un lloc no gaire freqüentat (em recorden els que s’usen per impedir el pas d’animals domèstics com les vaques) i reprenem l’ascens; en pocs minuts ens unim a una altra pista transversal que giravolta la mola fins al Collet de Sant Sadurní (875 m).

A la pista girem a la dreta (nord-oest) i rodegem el contrafort nord del Serrat Punxegut canviant d’orientació cap al sud. Una fita marca una sendera que per l’esquerra (est), s’enfila a buscar el llom de l’anomenat Serrat Punxegut. Des de la seva cota més alta (932 m) tindrem un bon panorama del Pirineu oriental i de l’altiplà del Moianès, entre d’altres. Reculem uns metres buscant el punt per on baixem, sense cap traça, a retrobar la sendera que en direcció sud ressegueix el cordal del Serrat fins al mirador de la Guineu, a tocar de l’ermita de Sant Sadurní de Gallifa (942 m). El mirador és una altra balconada privilegiada de Sant Feliu de Codines i del Vallès Occidental, del Montseny, de la Serralada Litoral i Barcelona.

Des de l’ermita baixem al Collet de Sant Sadurní (854 m) per un sender fressat que travessa la pista entre aquest i el santuari. En el collet, cap a ponent i a tocar d’una alzina, descobrim un corriol desdibuixat que després d’un tram inicial d’ascens es fa més evident tot planejant el vessant nord del Turó de la Pinassa i el Turó Alt fins a la cruïlla de Coll Llober (851 m). Mantenim la mateixa orientació cap a l’oest, pel corriol que va resseguint la cinglera fins al Morral del Puig (856 m) una magnífica talaia sobre el municipi de Gallifa i rodalia i de l'agrest vessant est de Sant Llorenç del Munt, des de la Mola fins al Montcau.

Reculem fins al Collet de Sant Sadurní pel mateix traçat. Orientats al nord trobem un corriol fressat per on fem el descens, en un ambient boscós i obac, pel Camí dels Feliuans. Passada la Riera de la Roca ens unim al camí que condueix a la casa del mateix nom. Girem a la dreta (sud) passem un pont i després un altre. El camí es bifurca. A l’esquerra una cadena tanca el pas cap a la masia; anem, doncs, pel de la dreta rodejant la propietat. Al següent trencall anem per la dreta; el camí baixa al Torrent de l’Espeltar, reprèn l’ascens rodejant el Serrat del Cau per l’est i torna a descendir fins a unir-nos al camí que ens torna a deixar a la carretera (544 m).