Serrat Voltor (100 cim) i Creu de Ferro

Itinerari circular que ens servirà per pujar les dues principals cotes del sector oriental de la serra d’Ensija, el Serrat Voltor (2282 metres) i la Creu de Ferro (2297 metres). L’inici de la caminada el trobem al quilòmetre 11 de la carretera BV-4025, que és la que puja de Sant Corneli a Fumanya, tot i que podríem aparcar també a la zona del conjunt paleontològic o bé més endavant, al sector del pla del coll de la Creu de Fumanya, ja que hi passarem. Com a l’indret on hem deixat el cotxe hi ha lloc per aparcar sense molestar el pas, considerem que és un punt força idoni per fer-ho.
Caminem per la carretera, desfent una part el camí que ens ha dut fins aquí, fins trobar l’entrada de la pista que porta a Vallcebre, on, en el primer revolt, trobem les marques blanques i grogues del que probablement sigui una variant del PR C-73, que haurem de seguir fins al capdamunt de la serra. Primer anem per un camí carreter i, més endavant, desprès de fer un gir de 90° a l’esquerra, per dintre el bosc, en pujada directa i constant. Sortim a una petita clariana i després a una mena de collet, on el camí flanqueja còmodament per sota les parets que cauen del sector de les Cinglades, fins trobar la font dels Cóms, sense raig. El sender fa un canvi de direcció, s’encara a sud, fins que fa un gir de 90° a la dreta, per enfilar-se definitivament el pla d'Ensija, encreuament de camins, on hi ha un pal indicador del PR C-79. Ens trobem al coll que separa els dos cims del dia, el Serrat Voltor a la dreta i la Creu de Ferro a l'esquerra. Marxem en direcció al primer, per l’altiplà, fins trobar el camí que ens duria al barranc de les Llobateres, als peus mateix del nostre objectiu. Cal parar compte al corriol que voreja el cim per l'esquerra, en lleugera diagonal ascendent, fins arribar a la base d’una curta canal, on probablement ens haurem d’ajudar de les mans per superar-la. A la sortida, en una zona on hi ha arbres morts, s’inicia a l’esquerra un curt tram de cresta, que ens deixarà dalt del Serrat Voltor, després de superar unes roques amb bones preses de peus i mans. No és un pas gaire exposat, però amb neu cal anar una mica en compte. En el seu moment, hi havia instal·lat un vèrtex geodèsic, del que hi resten vestigis, tapats per les pedres que el fiten.
Tornem sobre els nostres passos fins a la base de la muntanya i ens dirigim de nou al pla d’Ensija, des d’on encarem la monòtona carena que ens durà al segon pic del dia, la Creu de Ferro, cim sense gaire aspecte de ser-ho, fitat, com el seu nom indica, per una creu metàl·lica, amb unes magnífiques panoràmiques sobre indrets propers com el Pedraforca, Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte, Moixeró, Tosa d’Alp, Gallina Pelada, etc.
El descens pel vessant occidental del cim el fem seguint un corriol que no marxa vers el refugi d’Ensija, seguint el PR C-79, sinó que ho fa de front en direcció a l’evident collada on desemboca la canal del Caçador (pla de les Tores), que seria una altra opció per baixar, però que en el nostre cas no agafarem, sinó que a mig recorregut hem de parar compte a unes fites (una mica escadusseres al principi) que marquen la presència d’una traça de corriol que, en franca baixada, ens durà al serrat del Pal i la part inferior del torrent de les Pedregoses. Vull fer notar que en aquest punt del track es veuen dos waypoints units per una línia recta (inici camí de baixada / intersecció de camins), quan la realitat és que el senderó dibuixa un petit arc de circumferència, però es veu que al marcar el primer dels punts de pas he apagat el GPS, re-emprenent la gravació una mica més avall, quan he anat a marcar un segon punt. Estem en un terreny obert, fora de bosc, per tant, la direcció a seguir és clara.
Amb la mateixa tònica, anem perdent alçada per un camí fressat i, ara sí, ben fitat, que fa alguna giragonsa, fins enllaçar per la dreta la variant que baixa de la canal del Caçador, coincidint les dues alternatives de descens en aquest lloc.
Travessarem en aquesta part del nostre avanç tres pistes i la carretera que prové de Fumanya, fins seguir-ne una que ens deixa al costat d’una bassa on hi ha una cruïlla de camins. Seguim ara pel camí ral de Peguera a Sant Corneli fins al coll de la Creu de Fumanya, passem per sota els camps de conreu de l’antic mas de la Creu de Fumanya, fins arribar al punt on tenim el cotxe, després d’un lleu ascens per la pista.

Dificultat física: Mitjana - alta, per la distància a recórrer i el desnivell acumulat.

Dificultat tècnica: Sense neu és una ruta que pràcticament no presenta cap problema, llevat, en tot cas, de la canaleta i els darrers metres d’ascensió al Serrat Voltor, on ens haurem d’ajudar de les mans, però sense majors problemes. L’inici del sender de baixada cap al serrat del Pal és dret, però de bon fer. Amb neu és una zona exposada i probablement sigui recomanable baixar per la canal del Caçador, sempre i quan estigui purgada, doncs en cas contrari és força propensa a les allaus, com es pot comprovar a la seva base, amb un munt d’arbres arrossegats fins a la llera de la barrancada.