Serret del Cisa (542 m.) - Baix Camp - 100 cims
near l' Aleixar, Catalunya (España)
Viewed 778 times, downloaded 72 times
Trail photos
Itinerary description
*El Serret del Cisa, inclòs en el llistat del repte dels 100 cims de la FEEC en l'ampliació de cims que es va fer l' 1 de juliol de 2022, on s'hi van afegir 214 cims nous.
Ruta curta i fàcil sense cap dificultat tècnica, apte per a tothom.
ITINERARI.
Iniciem la ruta des del poble de L'Aleixar. Si arribem al poble per la carretera T-704 venint des de Maspujols, un cop sortim del poble i abans de creuar el pont, hem de girar a l'esquerra, hi trobem un bon replà on deixar els vehicles, iniciem la ruta des d'aquí.
Comencem a caminar en direcció al camí d'Aforja, el tenim indicat amb una senyal on hi posa "La Torre del Valent (allotjament rural) i Camí d'Alforja", al cap d'uns 300 metres deixarem aquest camí i agafarem el de l'esquerra, que és el camí de les Roques, el seguirem fins a un desviament a l'esquerra on hi ha una senyal que ens indica el camí al Mirador de les Muntanyes de Prades. Un cop al mirador hem d'agafar el corriol que ens queda més o menys al nord-oest, aquest corriol ens portarà al cim del Serret del Cisa, on hi arribarem després de fer uns 400 metres, excel·lents vistes a 360º.
Iniciem la baixada desfent el camí fins al Mirador de les Muntanyes de Prades, aquí tenim dues opcions, baixar per la pista o per un corriol que hi ha a l'esquerra, nosaltres hem baixat pel corriol, que més endavant surt a la pista i on començarem a seguir les marques grogues i la senyalització vertical fins arribar a L'Aleixar.
Waypoints
L' Aleixar
Anant per la carretera T-704 i sortint de la població de L' Aleixar, aproximadament al quilòmetre 4,900, hem de sortir de la carretera per agafar el camí a Alforja, només sortir de la carretera ja tenim un bon replà per deixar-hi el cotxe i començar la ruta.
Girem a l'esquerra, direcció al mirador.
Girem a l'esquerra, i seguim les indicacions del indicador direcció al mirador.
Serret del Cisa (542 m.)
El Serret del Cisa és una muntanya de 542 metres que es troba entre els municipis d'Alforja, l'Aleixar i Maspujols, a la comarca catalana del Baix Camp. Forma part de la serra de Rocabruna, sent el seu punt més alt. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 261135001). Font: Viquipèdia.
Agafem el corriol de l'esquerra que hi ha després de la tanca.
Agafem el corriol de l'esquerra que hi ha després de la tanca. Si continuéssim pista avall, aniríem a parar al mateix lloc.
Sortim a la pista i girem a l'esquerra.
Sortim a la pista i girem a l'esquerra. Si en el mirador agaféssim la pista que baixa, aniríem a parar aquí.
Recte, pel corriol que puja.
Continuem pel corriol que ens queda recte, per entrar al Bosc del Vidre.
Ruïnes Ermita Sant Antoni.
ERMITA DE SANT ANTONI. Encara se’n conserven unes parets rònegues; la que dóna al nord està prou sencera. Està situada a ponent del poble, a deu minuts a peu. Apareix documentada en el llibre d’actes del Consell (1671) quan es pren l’acord d’encarregar una campana per a l’ermita, o bé (13 de juny de 1687) quan acorden “que se fassas una profaso de pregarias a Sant Antoni per la plaga de la llangosta y ques llogia predicado y que tot los que asistiran a dita profaso vaigigan a peu descals”. Posteriorment, i en el llibre de visites parroquials, es mana que s’hi posin coses (1732) i hi consta que no deixen fer-hi missa (1738). Però s’hi devia posar remei perquè el dia 13 de juny de 1817 “fou reconciliada l’ermita de S. Antoni de esta, profanada per las tropas enemigas francesas y nostras en la guerra passada…” (es refereix a la guerra del Francès, 1808-1814). Amb tot, aquesta normalitat va durar poc, perquè vicissituds del XIX, les carlinades, la devien tornar a afectar. En aquest sentit, el Diccionario Madoz, publicat el 1850, s’hi refereix dient “…y una capilla que habia también fuera de la villa dedicada a San Antonio, ha sido destruida durante las calamidades de la guerra civil”. Una visita pastoral del 1853 ja només esmenta l’ermita de Sant Blai i, encara en una altra del 1870, es diu: “no existiendo la ermita de San Antonio de muchos años en esta parte”. A finals del segle XIX un capellà de la vila, en guarir-se d’una malaltia, es proposà de refer-la i demanà ajuda als vilatants. El senyor Lluís Barberà Xatruch, del mas de Borbó accedí a col·laborar-hi i féu tallar fusta en lluna vella d’Advent, però la iniciativa no es va consolidar i fa només uns vint anys que a la fusta se li donà una nova finalitat. Són molts, doncs, els anys que fa que l’ermita està enrunada, que potser encara resisteix perquè en fa menys que uns troncs en mantenien viva la possibilitat de rehabilitació.
You can add a comment or review this trail
Comments