SES FALUGUES PER TAMARIU.

SES FALUGUES per TAMARIU.
Podem iniciar la passejada per la carretera que va al Parador d’Aiguablava. Abans d’arribar-hi trencar pel carrer Cova d’en Bisbe per agafar la rampa cimentada que hi ha davant d’un Cartell Informatiu de l’ Espai d’Interès Natural Muntanyes de Begur i tot seguit el primer corriol a la dreta. Nosaltres preferim anar a Tamariu i deixar el cotxe al carrer Cadí. Seguim pel camí Vell de Tamariu a Begur fins trobar el senyal GR-92 (Aiguablava-Sa Tuna-Begur). Agafem pel mig del bosc i continuem per un corriolet que deixarà el mas Llor a l’esquerra fins a trobar una tanca de filferro amb un pas que ens portarà, ascendint , fins el cim de Ses Falugues (178 m sobre el n/m.)
L’alçada del Mirador de la Costa Brava ens permet veure el Puig Son Ric, el Cap de Begur, el Cap de Fornells, el Parador amb la platja d’Aiguablava i la torre de guaita de Sant Sebastià. Caldrà trescar per lloses de roques de granit.
El camí que porta a les coves no està senyalitzat i és perillós. No aconsellable per a nens ni persones poc experimentades per anar per camins amb fort pendent i sòl amb forats i pedres que poden desplaçar-se al trepitjar-les.
Les dues coves-forat segons estudis fets pel Grup de Recerca de Geologia i Cartografia de la UDG ( Pau Roig a Revista Baix Empordà nº 53) són naturals i se suposa que van tenir finalitats funeràries.
Les Falugues són éssers mitològics femenins semblants als Nyitus, Gambosins, Minairons, etc.. però molt més perversos. Menudes com un gra de sorra, viuen al mar, a les coves que porten el seu nom. Quan volen mortificar algún humà, li entren pel nas, les orelles o pels ulls, se si mengen el cuc de l’orella i el deixen sord per tota la vida o el fan embogir a base de fer pessigolles.
Una llegenda recollida per Miquel Martin (article Ses Falugues al Diari de Girona del 2-04-17) explica que a Begur les Falugues habitaven en coves vora el mar. Com que els pescadors volien allunyar-les perquè els hi feien por , a base d’enganys ho varen aconseguir i, per això , ara es diu que aquests éssers femenins de la mitologia catalana s’amaguen en aquestes cavitats del penyasegat .
De tornada ens apropem fins al mas Llor per admirar la magnífica i monumental alzina (Quercus ilex) que hi ha al costat del pou.
Després, seguint la pista forestal ( Camí Vell de Tamariu) arribarem en pocs minuts al punt de sortida.
SES FALUGUES
Caminant per Ses Falugues
m’han passat davant del nas
minúscules , ballerugues,
em capgiren el meu pas.

Els hi agrada el cuc d’orella
no tempteu la bona sort
si descuides cap portella
per la vida et quedes sord.

Ni Nyitus, ni Gambosins
mala gent, et fan bocins
m’agraden els Minairons
feinaders i bons minyons.

Compte ! Ampliant una foto del cim de Ses Falugues se'n pot veure una volant i en posició d'atac!!!