Ses Salines, parc natural - Cap des Falcó (12,5 km) 🔄 2019.11 (ibiza) IBP 47

Avui sa caminada es per es parc natural de ses Salines i començam anant a sa Torre de ses Portes i tornada per sa platja, una 5 km de camí, que quizá a força de fer, no valoram per lo polida que es.
Després començam a fer sa pujada a n'és cap des Falcó, 5 pujades no molt llargues de ses 5 pujades que hi ha.
Sempre pens que aquí es IBP queda curt i es perquè mira desnivell, i quizá no es molt de desnivell, pero es tant per cent es duret.
Bé, avui un company l'hi ha agafat una baixada de tensió i sa pujada sa fet a un ritme més lent.
Tornada per es munts de sal, que avui estaven ben amunt.
Com deia a n'és principi, tant sa part inicial com ses vistes que es té desde es cap des Falcó i ses penyes roges es impresionant.
Segur que qui heu veu per primera vegada, queda prendat de sa bellesa tant de sa ruta com de ses panoràmiques.

Salines, ses GEO Part del territori d´Eivissa i Formentera destinat a la producció de sal; conjuntament amb es Freus i el rosari d´illots que els fa de pont d´unió formen una unitat natural i paisatgística de valor excepcional que ha merescut la declaració de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (1999) i de Parc Natural pel Parlament Balear (2001). Situació i extensió. Les salines s´estenen al S d´Eivissa i al N de Formentera, a banda i banda del canal des Freus, que separa ambdues illes, sobre uns plans al·luvials inundats de zona humida litoral. La situació, la topografia, els sòls poc permeables i les condicions climàtiques, amb insolació elevada, un microclima d´estiu particularment càlid i llarg i la presència constant de les brises i vents suaus a l´estiu, que faciliten l´evaporació, són factors que afavoreixen aquesta explotació salinera de tradició mil·lenària, suposadament d´origen feniciopúnic i una antiguitat de gairebé tres mil anys. A Eivissa els estanys ocupen la major part del pla de ses Salines i, amb una superfície d´unes 400 ha, conformen l´àrea humida més extensa de les Pitiüses. Queden separats de la mar per una sèrie de restingues o cordons litorals que formen les platges des Codolar, des Cavallet o des Solseró, de Migjorn o sa Trinxa, de sa Sal Rossa i d´en Bossa. Les salines eivissenques es troben al peu de dos massissos bessons, es Corb Marí a llevant i el puig des Falcó a ponent, ambdós amb una altitud de més d´un centenar de metres, i són properes a la petita serra que limita pel N el pla de Sant Jordi, prolongat pel de ses Salines. Dels processos erosius de descalcificació de les calcàries dels puigs són els llims rogencs que han donat nom a un dels estanys, el Roig, i a un tipus de sal tradicionalment molt apreciada, la sal rossa. La topografia divideix els estanys eivissencs en dues àrees de superfície i condicions desiguals, la regió Grossa, que ocupa el quadrant NE i arriba fins as Codolar, i la regió Petita al SE, entre els pujols saliners i es Cavallet. Les salines de Formentera totalitzen una extensió de 397 ha incloent-hi s´estany Pudent (d´unes 370 ha, integrat en el sistema saliner com a concentrador) i els estanys cristal·litzadors, d´unes 25 ha, que se situen entre aqueixa llacuna litoral i les potents formacions dunars costaneres esteses per les platges des Pujols, sa Roqueta i les més extenses de Llevant, des Trucadors o de Tramuntana i la de ses Illetes, desenvolupades respectivament a llevant i ponent de la punta des Borronar o des Trucadors, que avança uns 3 km cap a l´illa de s´Espalmador. S´estany Pudent o des Flamencs separa dues àrees de producció, la més important de les quals és la de llevant, citada documentalment com “salines de Formentera” i que probablement un temps s´estenia fins as Pujols; és on a la segona meitat del s XIX s´habilitaren els anomenats cristal·litzadors Marroig, mentre que a ponent quedava s´Estanyol de la Savina, on s´acondiciaren els cristal·litzadors Ferrer, un espai que sembla que havia estat poc explotat en temps històrics. El Parc Natural de ses Salines incorpora 13.611,80 ha de medi marí i 1.786,52 ha de terrestre, amb els