Sestrales Alto i Sestrales Bajo des del Collado de Plana Canal

Itinerari parcialment circular que ens portarà al capdamunt de les dues principals cotes de la muntanya dels Sestrales, que, per la seva situació, a l’entrada mateix del Cañón de Añisclo, esdevé, en primer lloc, un extraordinari mirador sobre aquest esplèndid engorjat, que discorre a més de mil metres en vertical sota els seus vertiginosos cingles, i també sobre el vessant sud del massís del Mont Perdut i les altres muntanyes de la seva òrbita. La seva ascensió és relativament senzilla (de fet la nostra idea inicial era fer una ruta amb raquetes de neu, però a finals de gener ho hem trobat tot molt, però molt, pelat), havent completat el tomb pujant de primeres l’arrodonit Tozal de la Fueva, fent-ho tot plegat a través d’una ruta que seguirà força estona els límits geogràfics meridionals del Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido.

Comencem a caminar enfilant-nos a l’ample llom herbat que tenim de cara, fent-ho decantats a l’esquerra, prop del seu caire, inicialment sense un camí definit, tot i que poc a poc trobem fites i un rastre de sender que en un moment donat flanqueja a l’esquerra per voltar per sota el Tozal de la Fueva, en un tram que amb neu de ser delicat i exposat. Nosaltres però seguim cara amunt per l’herbei fins a situar-nos al capdamunt d’aquesta ampla i herbada punta, situada a 1885 metres d’alçada. Sota nostre, en la mateixa direcció per la que venim, veiem una portella amb les restes d’una cabana de pedra, a la que ens dirigim sense cap entrebanc. Enllacem altre cop amb la via normal, seguint els rètols que marquen el límit del Parc Nacional, que ja no abandonarem, sinó és per abocar-nos a la cinglera, quan toqui. Després d’un tram gairebé horitzontal arribem als peus d’un llom costerut, que deixem a l’alçada d’un collet, on el camí marxa a flanqueig i cap a l’esquerra gairebé de pla fins a la Forqueta del Reguero, que és una mena de collada rocallosa per on de tornada obrirem la circular.

Accedim aquí, de fet, al que podríem considerar com el nucli central del massís dels Sestrales, anant per un sender molt clar sobre la plana herbada, que el deixem momentàniament per situar-nos al caire de l’espadat que es despenja sobre el Cañón de Añisclo, destacant davant nostre les parets vertiginoses del Mondoto i les comes arrodonides de la Estiva, als que hi vam anar el dia abans. També tenim una vista molt clara sobre la línia de la cinglera (Loma de los Sestrales) amb el pròxim objectiu de la jornada, el Sestrales (o Sestral) Alto, al que hi arribarem apartant-nos una mica a la dreta del camí pel que anem, sense una traça definida, però prou evident. Estem sobre una àmplia i fantàstica balconada, a 2101 metres d’alçada, abocada en picat sobre el Cañón de Añisclo, per on discorre el riu Bellos, gaudint d’un espectacle visual de primera, no cansant-nos de contemplar el vessant sud dels massissos de les Tres Sorores i les Zucas, que fa estona que tenim com a teló de fons a les nostres espatlles.

Baixem uns metres arran d’una muralla càrstica, que travessem per entrar en una mena de jaça herbada, on a l’estiu hi deuen pasturar les ovelles i els cavalls, pels excrements que veiem. La travessem fins a superar un nou mur de pedra, que ens deixa en un coll, amb unes curioses formacions rocalloses sobre l’estimball, des d’on, seguint fites, per les zones herbades que discorren entremig de les afloracions càrstiques que se’ns obren al davant, arribem al Sestrales Bajo (o Sestral Baxo), panoràmica esplanada situada a 2075 metres, també en un entorn acinglerat, que ens permet contemplar el nostre entorn “a vista d’ocell”, des d’on podríem enllaçar amb el GR 15, seguint un sender que marxa cap al sud, passant per sota la Punta de las Puertas i el Garrot del Diablo. Però no és el nostre cas, ja que desfem els passos de pujada, tot i que de primeres ho fem traçant una variant, que flanqueja el Sestrales Alto més per sota de per on ho fa el camí “normal”. És una alternativa que creiem evitable. En tot cas, arribarem de nou a la Forqueta del Reguero, on iniciarem el recorregut circular que ens durà al tancament de la ruta.

Abandonem la còmoda senda que ens ha dut fins aquí i remuntem un esperó de roca que tenim al davant, fent-ho per on millor ens vagi, ja que no hi ha cap fita que ens serveixi de referència, fins situar-nos en una cota innominada, des d’on marxa un sender que aprofita el pas del bestiar i que va perdent alçada en direcció a uns amplis camps que combinen espais herbats amb altres de càrstics, situats arran mateix de la cinglera. En un moment donat decidim abandonar el seu traçat per apropar-nos als límits del espadat i gaudir de les diferents puntes que fan de miradors naturals. Travessem el barranc dels Cabals i retrobem el camí fressat que ens farà flanquejar la base del Tozal de la Fueva, passant un parell de barrancades, abans de baixar a la llera del torrent que davalla del Collado de Plana Canal. Aquest serà el punt més baix de tot el recorregut, des d’on ens caldrà remuntar al nostre aire uns 70 metres de desnivell fins a l’alçada de la cabana ramadera de Plana Canal, des d’on per la pista arribarem al cap de poca estona al coll on tenim el cotxe.

Dificultats tècniques: No trobarem passos tècnicament complicats, seguint majoritàriament traces de sender i camins prou fressats, fitats a l’anada i més al nostre aire de tornada, quan flanquegem els caients occidentals del Tozal de la Fueva, però amb una orientació sempre prou evident

Accés al punt d’inici: Anant per la carretera A-138 de L’Aïnsa a Bielsa, just a Escalona veurem una rotonda de la que marxarem a l’esquerra en direcció a la Garganta de Escuaín, seguint un trencall que va cap a Puértolas per la HF-0104-AA, estreta carretera de muntanya que al cap d’uns 7,5 quilòmetres arriba a aquesta petita població, a la que no entrarem, sinó que seguirem recte fins trobar una bifurcació. Cal seguir a l’esquerra en direcció a Bestué, fins que al cap d’1,5 quilòmetres, més o menys, trobem un trencall a la dreta on hi marca la direcció a la Montaña de Sensa. També hi ha un avís del Parc Nacional sobre el pas barrat que hi ha al cap de 9 quilòmetres. Doncs per aquí cal anar. Un primer tram formigonat, dona pas a una pista de terra en força bon estat, però que poc a poc es va deteriorant, sobretot a partir dels passos a gual de les diverses torrenteres que la travessen, on esdevé més trencada. Amb això vull dir que millor anar en un 4x4 o un SUV i, en un darrer cas, en un vehicle alt, conduint poc a poc i amb les dents ben premudes

Rutes vinculades: Per la zona també tenim publicats els itineraris següents:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castillo-mayor-78208554
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pena-montanesa-36860492
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mondoto-i-punta-la-estiva-des-de-nerin-159595712