Set turons de Barcelona

Barcelona, ciutat de turons. De majoria amb roca metamòrfica, aquests contraforts de la serra de Collserola, s’alcen a diferent altura entre la gran metròpolis. Tothom els coneix o, si més no, en coneix uns quants. Alguns parlen de tres turons, altres de sis, però la realitat és que aquesta avançada de Collserola consta de set turons.
Jo havia anat moltes vegades a la Rovira, a la Creuta del Coll, al Carmel i al turó del Putxet. Avui els he fet tots i ha estat una gran experiència. Des de cada cim albires una perspectiva diferent de Barcelona
El recorregut alterna camins de terra amb carrers de la ciutat. He començat en el metro de Vilapicina i he acabat en l’estació de FGC Muntaner.
He anat molt lleuger, em molesta que la motxilla em mulli l’esquena i com feia bon dia , temperatura extraordinària pel mes de novembre, he anat en samarreta i ni tan sol he portat aigua. Per aquesta raó he marcat amb deteniment totes les fonts del recorregut. Aconsello que deixeu la cantimplora a casa, no us faltarà aigua.

Turó de la Peira (138 m)

Es tracta d’un turó inserit ja de ple en la trama urbana i convertit en parc. Dona nom a un barri i té una gran creu al seu cim, on també trobem un mirador esplèndid amb bones vistes, especialment cap a mar i al turó de la Rovira.
He sortit del metro i he pujat per les escales del Carrer Erta, al final d’aquestes escales es troba el parc del Turó de la Peira. Hi ha molts camins en el parc, no sé si he agafat els millors, vosaltres mateixos.
De baixada una vegada creuat el passeig de Fabra i Puig, ens trobem a l’esquerra la plaça Bacardí que hem de continuar recte pel carrer Duero fins travessar el Passeig de Maragall. Just endavant tenim el Passeig de la Font d’en Fargues, amb certa pujada. Al final he tingut que fer una volta doncs estan arranjant la Font i no es podia passar.

Turó de la Rovira (262 m)

Tot i que segons el lloc de la ciutat la percepció ens pot trair una mica, el turó de la Rovira és una mica més baix que el seu veí, el turó del Carmel. Concretament prop de quatre metres. Encara de més fàcil accés que el del Carmel, el turó de la Rovira és on s’ubiquen les bateries antiaèries del Carmel (els mal anomenats “búnkers” del Carmel).
Des de la Font d’en Fargues la intuïció en fa sempre agafar els camins de pujada cap a la dreta, seguint el track no hi ha pèrdua possible.

Turó del Carmel (266 m)

A l’esquerra, el turó de la Rovira amb les bateries antiaèries
El més alt és el del mig, el Turó del Carmel o la Muntanya Pelada, anomenada així atesa la seva manca evident de vegetació al seu cim. Arriba als 266 metres sobre el nivell del mar i gaudeix d’unes vistes espectaculars de 360 º. Una talaia perfecta, de fàcil accés i, si es vol, de poca caminada per assolir-ne el cim.
Atenció al track, quan travessem la Carretera del Carmel , al costat d’una parada autobús, comencen unes escales que hem de pujar i deixar junt a una tàpia marcada i fotografiada en el trak, el camí de pujada al cim és bastant evident, una mica empinat, però no gaire difícil.
De baixada hem d’agafar el camí que hi ha en direcció oposada al mar.

Turó de la Creueta del Coll (245 m)

D’aquest turó, que queda un pèl més al sud i que també gaudeix d’una vista espectacular, en destaca l’elevat pendent que té a la seva solana, on se situa el parc de la Creueta del Coll. No és un pendent natural sinó que correspon a les restes d’una pedrera, que va restar en funcionament fins a la primera meitat del segle passat. Aquest fort pendent fa que l’accés al cim sigui especialment feixuc per la seva entrada meridional, mentre que és força més assequible per la part que mira a Collserola.
Les fotos indiquen on hem de girar a cada carrer, però alerta, prop de cim hi ha un gir a l’esquerra poc evident al costat d’una barraca que suposo fa d’aparcament. Esteu alerta al track.
Els altres quatre turons, més discrets, es mouen entre els 100 i els 200 metres d’altura. Alguns, força coneguts. D’altres, gairebé desconeguts. De nord a sud són els següents:

Turó del Putxet (183 m)

És el turó més alt després dels tres turons. També convertit en un parc, la seva vista queda una mica més limitada. Aquesta relativa manca de visibilitat respecte a la resta de grans turons queda compensada per una gran cobertura d’arbres que fan la passejada més agradable en època de calor.
Baixant de la Creuta deixem el camí al carrer Castelltarçol, dos-cent metres avall fen un gran gir a la dreta per agafar el Passeig de la Mare de deu del Col, seguint el carrer i després de passar el Pont de Vallcarca, travessem el Carrer de República Argentina i tot al davant pugem per les escales mecàniques del Carrer Sabadell, estalviant-nos una forta pujada fins al Putget

Turó de Monterols (127 m)

Un dels turons més “desconeguts” pels barcelonins. Petita elevació que gairebé ha quedat engolida totalment per l’urbanisme. En queda estrictament la seva part més elevada, que és l’actual parc de Monterols.
El turó era propietat de la família Gil1 i es va anar edificant als seus vessants, fins que només va quedar la zona més escarpada, situada damunt de la cota 115 m s. n. m. El 1940 l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca i el 1947 va inaugurar el parc de Monterols, després d'una remodelació efectuada per Lluís Riudor. En general, es van respectar les zones verdes ja existents, per la qual cosa la major part del parc presenta un aspecte natural, de vegetació frondosa; tan sols en alguns espais petits es va elaborar una jardineria més cuidada, d'estil paisatgístic. La vegetació és de tipus mediterrani, on destaquen els pins i els garrofers, així com roures, xiprers, alzines, oliveres i ametllers. En una petita fondalada que antigament va ser una pedrera hi ha margallons i plantes aromàtiques (romer, farigola, espígol i sàlvia), així com espècies arbustives com el llentiscle, l'arboç, la ginesta i l'avellaner.2 Els camins són circulars i ascendents, amb escales en alguns trams; de vegades s'obren a petites placetes on se situen àrees infantils o taules de ping-pong. A prop de l'entrada del carrer Gualbes hi ha una font de pedra amb un relleu de putti sostenint garlandes de flors i fruites, obra anònima provinent potser del taller d'un picapedrer. També té una zona poliesportiva i una àrea per a gossos.( Wiikipedia)

Turó de Modolell (108 m)

Aquest és el gran desconegut. Engolit totalment per la ciutat hi ha un petit turó a prop de la plaça d’Adrià. El seu “cim” s’ubica just on hi ha el Monestir de Santa Maria Magdalena, tot i que realment costa d’apreciar. Es tracta del més petit dels “set grans” que us hem explicat.

Parc de Can Castelló

En algunes guies consideren aquest parc com el setè turó, tot i que no és més elevat que el seu entorn. Els jardins de Can Castelló es troben al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Van ser oberts al públic el 1989 després d'una restauració efectuada per Antoni Falcón. El nom prové de la masia que va ser propietat de Josep Castelló-Galvany i Quadras, actualment un casal per a gent gran.
És un jardí d'estil romàntic, amb camins i parterres de formes corbes, marcats amb incrustacions de còdols. El terreny està delimitat per un mur alt provinent de l'antiga finca, i l'accés es produeix a través d'una reixa d'entrada. Dins el recinte es troba l'edifici de l'antiga masia, amb la tradicional arquitectura pairal catalana. La vegetació és exuberant, amb arbres de grans dimensions a causa de la seva edat, entre els quals destaquen les palmeres i els castanyers d'Índies.(Wikipedia)
Si descarregues la ruta i la fas, valora si et plau!