Set Turons de Barcelona (el Carmel 100 cims) i passeig per Horta

Sabieu que Barcelona te 7 Turons?. Doncs SI, com les 7 colines de Roma.
Es una ruta de ciutat i de muntanya que penso molt interessant. Cal portar el trac i estar ben atent.

Sortim de la estacio dels FGC, al carrer Muntaner, i caminem Via Augusta amunt una mica i girem a la dreta fins trobar el primer turó, el de Modolell. No el veiem, doncs el su lloc l'ocupa el convent de Santa Maria Magadalena, per dones"de mala vida" penedides que es traslladà aquí a principis del segle XX quan van obrir la via Laietana. Es just davant l'antiga Clínica Adriano ( avui C.A.P) on molts barcelonins van nèixer.

Travessarem el carrer Muntaner i pujarem per unes escales fins la porta del Turó de Monterols de 127 metres, no podem fer el cim perquè el parc es tancat. Aquest turó del antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles era propietat de la familia Gil, empresaris i banquers. En Pau Gil va financiar en el seu testament l'hospital de Sant Pau amb el capital de la Banca GIL.

Ara toca pujar per carrers amb algunes grans mansions fins el Turó del Putxet, molt més conegut. El parc es obert i des de dalt ja comencem a tenir bones vistes. Ja no plou.
Baixem i travessem la Republica Argentina i passem pel viaducte de Vallcarca, tristement famòs.
Anem al Turó de la Creueta del Coll, entrem al parc i trobem la gran bassa feta a l'antiga pedrera. A sobre, hi destaca la escultura de Chillida anomenada elogi de l'aigua. Seguint la vora de la pedrera pugem a dalt de tot. Ja té 245 metres, el dia s'ha aclarit i les vistes milloren. Darera nostre, la serra de Collserola, des Sant Pere Mártir fins a Valldaura. Cap a llevant el turó del Carmel i el turó de la Rovira.
Anem cap el Turó d'en Mora o del Carmel o la muntanya Pelada. Es el més alt, amb 289 metres sobre el nivell del Mar. El bosc del Parc Güell es la seva banda sud-oest. Aquest turó en un dels "100 cims" de la llista de la FEEC. Tenim tota Barcelona a sota, el que més destaca es la Sagrada Familia, que segueix en construcció. Ara va per la torre central. Per un corriol força malmès baixem i passem vora el Santuari del Carmel cap al Turó de la Rovira.
Per pujar al turó de la Rovira ens emboliquem i desviem una mica passant per un altre turó(sense nom) força malmès. Reprenem el camí pel parc del Guinardó per assolir el cim (267 metres) on trobem els restes de les barraques i dels famosos búnquers del Carmel on al 1938 van instalar unes bateries antiaèries amb canons Vickers per defensar-se dels bombardejos que venien des Mallorca. Avui , per la costa , veiem fins el Masnou, però no Mallorca (plou sobre el mar). Baixem i passant per la font d'en Fargues entrem al barri d'Horta.
L'antic municipi d'Horta era famòs per l'abondor d'aigua i els fèrtils camps. En les seves bugaderies es rentava tota la roba dels les bones cases de Barcelona i més endavant es convertí en un lloc senyorial d'estiueg.
Baixem pel passeig de la Font d'en Fargues, trobem l'esglèsia de Sant Antoni Abad i a la dreta envoltem la gran Masia d'en Fargues que donava el nom a la propietat. (Tenim un guia del poble).
Avui està força arreglada , te uns jardins i es escola de música. Ens desviem per anar a veure les cases dels safarejos, cases de poble dins de la gran ciutat. Dissortadament encara permeten grans construccións que malmeten l'entorn. Passem per la plaça Eivissa, quan no hi havia metro, des aquí la empresa Cases et duia fins a l'hospital de la Vall Hebron.(La residencia en deien)
Ens queda nomès el setè turó. El Turó de la Peira, amb 138 metres es dins el parc més ben cuidat dels que hem trobat. Te uns pins magnífics i un mirador amb una creu dalt d'on gaudim de la vista dels tres darrers turons visitats (Rovira, Carmel i Putxet), a més de la ciutat de Barcelona.
Acabem la passejada amb un bon dinar al restaurant la Bacardina. Des aquí al metro
(estació Horta) son dues passes.
Una bonica excursió que aconsello a tots els barcelonins per coneixèr i gaudir una mica més de la seva ciutat.