Sils – Estany de Sils – Torre de Marata – Castell de Torcafelló – Maçanet de la Selva – La Torderola

Caminada amb sortida des de l’aparcament de l’estació de tren de Sils, en que primer hem anat a veure l’església de Santa Maria, per tot seguit anar cap a l’estany de Sils, on hi ha diferents aguaitadors per veure les aus així com l’aigua de l’estany. Malauradament l'espessa boira i la poca aigua que hi ha al estany, no ens ha permès gaudir gaire del indret. Sort que a la tornada ja sense boira, hem pogut observar bona part de l’estany.

Desprès, hem seguit el camí anant al costat de la séquia de Sils, que hem seguit un bon tram fins que l’hem creuat en el pont de pedra o del diable, per anar per una ample pista fins a la torre de Marata, que hem observat des de l’exterior. Seguint la caminada, hem anat a pujar al turó de Sant Jordi, on hi ha el bonic i castell de Torcaffelló, on la seva església de Sant Jordi està ben arranjada i disposa d’una terrassa que és un gran mirador, dels voltants.

Baixant del castell hem anat a visitar Maçanet de la Selva, per tot seguit i per un petit tram de carretera anar a enllaçar amb el camí al costat de la Torderola, que hem seguit un tram fins que l’hem deixat per tornar a anar a l’estany, que hem pogut veure perfectament, ara sense boira. Tornant a passar pels aguaitadors d’aus de l’estany, de seguida hem arribat al punt de sortida, d’aquesta còmoda, planera e interessant caminada.

Estany de Sils.-
Antigament, l’Estany de Sils era la llacuna més gran de la plana selvatana. Alguns cronistes li atribueixen set quilòmetres de llargada i un i mig d’amplada. En un camp arrecerat, enmig d’una península que s’endinsava a l’antic Estany de Sils, s’han localitzat, com en d’altres indrets del pla de la Selva, restes d’ocupació humana de fa entre 150.000 i 300.000 anys.

La Via Augusta romana sembla que es dividia en dos braços en arribar a l’Estany de Sils: l’un passava per l’actual Hostal de La Granota i es dirigia cap a la costa, resseguint aproximadament l’actual traçat de la N-II, mentre l’altre es desviava cap a l’interior.

Fins a mitjans del segle XIX els terrenys inclosos en aquest espai corresponien a un estany que fou dessecat per tal d'obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Tanmateix, gràcies a les seves condicions especials d’humitat i zona inundable, encara es conserven diverses espècies de flora i fauna característiques de zones humides.

En els darrers segles, les àrees d'inundació natural han retrocedit i avui són escasses a Catalunya. En el nostre context mediterrani la conservació d'espais com l'Estany de Sils ha esdevingut, doncs, del màxim interès. Font: www.estanydesils.cat

Castell de Torcafelló.-
La construcció d'aquest castell es data pels voltants de l'any 1080, però la primera notícia fidedigna és de l'any 1106 en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Des de l'any 1231, al castell residien permanentment castlans o batlles. El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella dedicada a Sant Jordi.

El 1988, el Taller d'Història de Maçanet emprengué les obres de restauració que van suposar la recuperació de tot el conjunt: la capella, les muralles, el pont d'accés principal i els fossars. Font: www.maçanetdelaselva.cat