Sis salts d’aigua a Canaletes

Una vegada més a Canaletes, aquesta vegada per fer els 6 salts que coneixo en aquest indret. Caminada agradable, amb algún dels salts amb poca aigua, cosa lògica ja que fa mesos que no plou en aquesta part del territori, i amb altres que presentaven un aspecte magnífic, malgrat la sequera.




Com es ben conegut, els accesos al Salt de la Mala Dona, al Salt del Rector i al Salt dels Capellans son força assequibles a tothom. En canvi els Salts del Cuc i del Cargol tenen un accés i una sortida en que les cordes que hi ha instal-lades faciliten i redueixen les altes dificultats que presenten els corriols d’entrada i sortida a aquests salts.




Comentari especial mareix l’accés al Salt de la Font Fresca. Per començar aquest el l’únic de la serie de 6 que no té cap mena d’indicació. Si no saps a on es no el trobaràs. Ignoro el perquè d’aquesta situació ja que es tracta d’un salt força bonic. Però si hi ha un problema d’orientació n’hi ha un altre, més important, que es el del camí d’accés. Es un accés tant difícil o més que el dels salts del Cargol i dels Cucs però amb la diferència de que aquí no hi ha cordes que t’ajudin en la baixada, força dreta i relliscosa ( es puja pel mateix camí però la pujada no té ni de bon troç la dificultat de la baixada). S’ha de vigilar molt en aquesta baixada, portant bon calçat de senderisme i no forçant a gent que no la veigi clara.




Si feu aquesta ruta veureu un cartell de fusta ( he marcat el waypoint) que un indica un camí per anar a veure els salts del Cargol i dels Cucs. No el confongueu amb el camí “oficial” per accedir-hi ja que aquest esmentat cartell el trobareu anant de camí cap al salt de la Mala Dona. No hi aneu ja que el camí, molt clar al principi, a’acaba perdent i encara que us busqueu la vida pel mig del bosc arribareu a un punt que té un cert risc de caiguda al buit en el que s’intueix la part alta d’un salt però sense quasi visió del mateix. Repeteixo, no hi aneu. Suposo que es tracta d’un punt d’accés per aquelles persones que fan descens de barrancs.




A continuació afageixo una mica més d’informació sobre cadescún dels sis salts:





Salt dels Capellans

De tots els salts, es el que té l’accés més senzill. Tant el camí que hem fet servir per arribar-hi com el que hem utilitzat per marxar-ne son camins de passejada. L’indret a on es troba aquest salt es molt bonic però pel que hem vist avui el torrent de Canaletes que es on hi ha aquest salt no porta gaire aigua. Aixô afecta al volum d’aigua que cau i al tamany del pèlag a on queda retinguda una part d’aquesta. En canvi la petita cova que hi ha junt al salt ( queda a la nostre esquerra si estem encarats cap al salt) sempre té la mateixa fesonomía, plogui o hi hagi sequera. El travertī es espectacular i l’aigua sempre s’escola per entre les seves parets. A pocs metres del salt dels Capellans veurem un petit gorg que ahir oferia un bonic aspecte. En resum, el salt dels Capellans es un indret bonic però que millora força en temporades de pluges.




Salts del Rector i dels Cucs




Per arribar-hi s’ha de caminar per uns centenars de metres per la carretera que va cap a Sant Jaume dels Domenys fins que veurem un pal indicador que ens diu que hem d’agafar un camí que surt a la nostre dreta. Al cap de pocs minuts haurem de començar a baixar per un corriol que ens portarà al fons del torrent sense problemes . Un cop a nivell de torrent anirem seguint un corriol envoltat d’una preciosa vegetació, que no sembla pròpia d’@quest territori, que ens portarà al salt del Rector. Es tracta d’un bonic salt que avui lluia força.




Salt del Cargol

Per arribar als salts del Gargol i del Cuc ja haurem de treballar una mica. Fins ara només hem hagut de caminar i seguirem caminant sense cap problema mentre ens acostem als dos salts esmentats fins que sobtadament la situació canvia i el que era un plàcid passeig es converteix en una ruta d’aventura. La baixada al torrent es molt dreta i per ajudar-nos hi ha tres o quatre trams de cordes que ens protegiràn en tota la baixada. Hi ha sectors de corda molt gruixuda i altres dn que la corda es més fina. S’ha de tindre precauciò al baixar i anar calçat amb sabates de senderisme amb bona sola. Es pot caure baixant però no hi ha un perill de fer-se una gran lesió ja que normalment caurem de cul. Aquí podría ser que la gent sense costum de pujar o baixar ajudats per cordes agafi por i no es vegi capaç de continuar dirigint-se cap els salts. Insisteixo en que s’ha de vigilar però que no h8 ha risc de grans caigudes. Un cop arribats a la llera del Torrent de la Cremada tindrem l’opció d’anar al salts del Cargol o al salt dels Cucs. Nosaltres vam optar per dirigir-nos cap al Cargol. Trobarem soques de grans arbres caiguts al mig del corriol, passarem per un entorn de vegetació preciosa i després de baixar un petit esgraó, ajudats per una corda, arribarem a peus dels fantàstic salt del Cargol. Estèticament aquest salt es més bonic que els dos que haviem vist abans, inclús si hi cau poca aigua, com passava avui. Aquí veurem una enorme quantitat de falzia. ( veure descripció en el corresponent waypoint). Vàrem esmorzar aquí per desfer després ,ara amb la panxa plena, el camí que haviem fet. Un cop tornem a arribar al punt a on tenim l’opció d’@nar als salts del Cargol o al del Cuc ens dirigirem cap a aquest segon. Haurem de travessar alguna vegada el torrent, però avui no ens hem mullat ( es l’aventatge que té la sequera). Al cap de pocs minuts arribarem al salt dels Cucs. Aquest es ,en la meva opinió, el millor de tots, sense cap dubte. Retrocedirem uns metres fins que arribarem al camí de sortida. S’ha de vigilar molt perquè l’inici del corriol no es massa evident. Portar la ruta pregravada ens ajudars@ força en el curt tran a on hi ha fins als Cucs, un espectacular indret pel que hi cau l,aigua del torrent de la Cremada. Baixava poca aigua pel torrent però aquest indret no perd la seva bellesa a causa d’això. Al cap d’uns minuts s’ha de desfer un tram del camí que haurem fet fins que veurem un tronc d’un arbre caigut sobre el torrent. Ens ajudarem d’quest tronc per passar a l’altre costat del torrent i allà mateix veurem l’inici d’un corriol poc definit que, en ràpida i dreta pujada, ens treurà del torrent. A pocs metre d’arribar a dalt de tot ens trobarem amb una corda que ens ajudarà a superar un petit resalt. Es supera sense gaires problemes. Aquí podem girar-nos per veure les impresionants parets del torrent en aquesta zona. Heu de pensar que aquests modestos torrents neixen a poca distància d’on estem i l’aigua ha estat capaç de foradar el terra fins fer-los baixar 30-40 metres en comparació amb el seu nivell inicial.




Salt de la Font Fresca


Un cop hem sortit del Salt dels Cucs hem caminat uns centenars de metres per dintre d’un bosc fins que hem arribat a una ample pista. Hem caminat per ella una mica més d’un km. i en un revolt del camí, en un punt en que baixa una altre pista des de la nostre dreta veurem un pal amb uns quants rètols ( veure waypoint). Cap d’ells parla del Salt de la Font Fresca; de fet no trobarem cap indicador en tota la ruta a on surti aquest nom. Veurem que junt al pal esmentat hi surt, a la nostre esquerra un petit corriol. El seguirem uns metres fins que arribarem a una de les parets del torrent. Allà veurem el vertiginós corriol de baixada, molt dret, sense cap cap corda que ens pugui amparar en el descens, amb un terra relliscòs i amb la sensació, aquí si, de que si caiem podrem pendre mal. Si ens agafa por o no portem el calçat adient val més no baixar. Si ens atrevim en la baixada veurem que hi ha petits graons que ens ajuden a posar els peus i que si vigilem i anem descendint amb cura, agafant-nos als trons dels arbres que anem trobant, acabarem a la llera del torrent i a peus del salt. Aquest ahir estava preciós. Hi ha sequera però queia molta aigua i el pèlag que es forma als seus peus invitava a un bany. Es un salt com n’hi ha molts al nostre país però força bonic. Es torna pel mateix camí pel que hem baixat. La pujada no es gens difícil.




Salt de la Mala Dona

Un cop hem sortit del Salt de la Font Fresca hem tornat a la pista per la que veniem fins que després d’un km. o així, hem agafat un corriol a la nostre esquerra que ens portarà al punt en que també a l’esquerra tindrem el començament de la baixada cap a l’últim salt del dia, el de la Mala Dona. No hi ha cap problema en el descens ja que aquest i el dels Capellans son els dos salts “turístics” de la ruta els que tothom coneix i ha visitat. Ahir baixava pica aigua perœ a l’hora en que hi vam arribar hi entrava una llum extraordinària que convertía aquest racò en un lloc de somni, un bon final per aquesta bonica i entretinguda sortida.




Important.

En la pista que va des del Salt de la Font Fresca fins al Salt de la Mala Dona veurem un cartell que indica “salt dels Cucs i del Cargol”. No el seguiu ja que encara que al principi el camí està en bon estat, al final s’acaba perdent. Nosaltres vam continuar entre els matolls fins que vam arribar a estar a tocar de la part superior del Salt del Cargol però la vista es quasi inexistent a més de quedar-te en un lloc en que si caus et podries matar. Sembla que aquest camí el fa servir la gent que practica barranquisme. No es adequat per a senderistes ni per a gent que surt a passejar




Us adjunto un vídeo que vaig fer l’any passat que us ajudarà a entendre millor el que suposa aquesta caminada. No hi surt el salt d’accés més complicat, el de la Font Fresca perquè no hi vaig anar el dia en que vaig gravar el vídeo . Podeu comparar les fotografies d’avui amb els cabals de fa 10 mesos.




També adjunto l’enllaç al document oficial en que s’explica la ruta dels salts d’aigua