Siurana I Siuranella des del coll d'Esplugues *

Pujant per la C-242 (C-223) arribem a Cornudella de Montsant, travessem el poble i al poc de sortir del mateix, trobem a ma dreta la T-3225 que puja a Siurana, al km 2,5 arribem al coll d’Esplugues, aquí hi ha un bon replà on deixar els cotxes.
Comencem a caminar seguint per la carretera en direcció a Siurana uns 1200 metres.
Just quan la carretera fa un tomb fort a l’esquerra la deixem per anar cap a la dreta per un camí ral, fets uns 150 metres el deixem per anar a l’esquerra i de seguida girar a l’esquerra i amunt.
Ara pugem per l’Obaga, al poc de pujar trobem un pal indicador, fent ziga-zagues per un camí empedrat uns 180 metres, anem en direcció al Tossal del Prior, el qual deixem a la nostra esquerra per entrar a Siurana per la Portella, una de les tres portes que tenia antigament el poble.
Seguim el camí i arribem dalt del cingle per l’Era del Prior, entrem al poble de Siurana pel carrer dels rentadors fins el carrer Major on girem a la dreta per anar fins a la Punta, on tenim un gran mirador sobre el Montsant i la vall de Cornudella.
Retornem al poble passant pel turonet de la Creu i fem cap a l’església de Santa maria, d’estil romànic i que es conserva íntegrament en bon estat.
L’església de Santa Maria de Siurana es construir entre els segles XII i XIII, després de l’arribada de les tropes de Ramon Berenguer IV el 1154. (Viquipèdia).
Seguim pel carrer Major, passem per la plaça Vella i arribem a la plaça Nova on esmorzem al bar restaurant L’Acacia.
Sortint del bar ens dirigim fins el replà on es troba el refugi de muntanya Ciriac Bonet, on podem veure una placa commemorativa del VIII centenari de la reconquesta de Siurana, amb una poesia de Josep Carner.
Aquest replà on som també és un magnífic mirador sobre el Montsant.
Retornem a la plaça nova i sortim del poble pel Pla dels Portals, on es trobaven les altres dues portes del mateix.
Sortim pel camí del castell i ens arribem al Salt de la Reina, on diu la tradició que per aquí va saltar la reina mora preferint la mort abans de ser capturada.
El salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom donada la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí (governador) de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues.
El cavall en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tant forta que es van precipitar. Avui vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan va intentar frenar.
Seguim fins el Castell, avui tancat per obres, només el podem veure des de fora de les runes.
L’indret fou un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154.
Durant la guerra contra Joan II d’Aragó (1462-1472), la fortalesa fou utilitzada com a punt de partida per part del Comte de Prades Joan Ramon Folc III de Cardona i arquebisbe de Tarragona, per llurs ataca al Camp de Tarragona.
Felip IV de Castella ordenà la seva destrucció l’any 1651 a la fi de la Guerra dels Segadors.
El 1812, durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques hi feren estralls (Viquipèdia).
Continuem camí a la bora del cingle Blanc, passem pel costat de la roca i grau d’en Franquet, dita popularment la Roca dels Fadrins, on diu la tradició que els xicots que aconseguien fer arribar una pedra des del sender, es casaven aquell mateix any.
Una mica més enllà passem per la Trona, pas del camí on s’han caigut lloses del cingle, deixant un sostre característic que li dona nom.
A pocs metres el camí davalla pel grau de la Trona, nosaltres seguim a l’esquerra i amunt pel grau de la Tornera, grau curt però dret on trobem un pas equipar amb cadenes, és dret però fàcil.
Una vegada dalt som al coll de la Creu, ara girem a la dreta i fem uns vuit-cent metres per la carretera T3225, a l’alçada del km 6 trobem l’entrada als Masets i al Corral de l’Isidret, aquí deixem la carretera, trobem una bifurcació amb un pal indicador, seguim recte paral·lels a la carretera.
Seguim uns metres per la pista i la deixem per davallar a l’esquerra, creuem el barranc de la Sabina, i que a partir d’aquest punt canvia el nom pel del Marro, i arribem a la font de l’Albergada.
Pugem de nou a la pista i la seguim a l’esquerra, quan trobem una bifurcació seguim a l’esquerra.
Seguim la pista, trobarem dues que marxen a la dreta però les ignorem, i més enllà la pista es fa camí.
El camí creua el barranc de les Fontscaldes i arriba al coll de la Vaca, punt on veiem tres tormos coneguts com els Castellets.
El camí segueix recte fins que arriba a la cinglera, on tenim una bonica balconada amb vistes a la vall de Cornudella i al Montsant, som al coll Tallat.
Davallem pel grau del Tallat primer cap a la dreta però ben aviat el camí gira a l’esquerra per anar a passar per sota de la cinglera.
Passem al costat de la font d’en Carletes, avui tancada en una caseta, no la podem veure però si sentir com brolla l’aigua.
El camí davalla per la part obaga, trobem una bifurcació i seguim avall cap a la dreta, ara passem per sota de del cingle vermell fins que arribem de nou a la carretera T-3225 on girem a l’esquerra per arribar de nou al punt d’inici.