SIURANA - Serra de la Gritella - Grau de l'Esteve - Mas de l'Extremenyo - Grau del Gris - Grau dels Corrals Nous. 270917

SIURANA - Serra de la Gritella - Grau de l'Esteve - Mas de l'Extremenyo - Grau del Gris - Grau dels Corrals Nous.

Entretinguda ruta amb unes vistes excepcionals de la Serra de la Gritella. Sortim dels Plans de l'Isidret on podem deixar el cotxe prop del Corral de l'Isidret, seguim per la pista de Siurana a Prades que deixarem mes endavant per agafar una cruïlla a l'esquerra a la zona de lo Llong, s'acaba la pista i continuem per un sender cap al barranc de les Fontscaldes, seguim pel grau Tallat per un sender sota els Cingles de la Gritella. Trobem la cruïlla del sender de l'Esteve, molt fàcil de superar i arribarem al Pla dels Bassots, amb plenes Muntanyes de Prades, anirem baixan direcció al Mas de l'Extremenyo on anirem baixan fins al barranc de la Noguera, passarem a l'altra banda i anirem seguim per la part alta del barranc de la Gritella, baixarem pel grau del Gris fins trobar el barranc de la Gritella que seguirem avall direcció al Molí de l'Esquirola, una mica més avall trobem el grau dels Corrals Nous que puja fortament guanyant altura per arribar a la part alta on trobarem de nou els Plans de l'Isidret i tancarem el circuït.


Serra de la Gritella

La Serra de la Gritella és una serra situada entre els municipis de Cornudella de Montsant i de Prades a la comarca del Priorat, amb una elevació màxima de 1135 metres.

Altitud: 1.135 m

Província: Província de Tarragona

(Wikipedia)

Siurana

Apropeu-vos a Siurana i descobrireu un poblet de conte que porta a la pell el record d’assetjaments inacabables i conquestes impossibles.

Encinglada en un lloc inexpugnable sobre el riu van caldre els cavallers de quatre comtes per sotmetre-la. El seu castell defensava una frontera infranquejable que s’estenia del coll de Balaguer a Tamarit de Gaià. Conquerida el 1153, després de caure Lleida i Tortosa, va ser l’últim reducte de la reconquesta a Catalunya. Si guaiteu el precipici que l’envolta, endevinareu per què no va ser conquerida durant tres segles i per què el final va ser tan tràgic.

Abdelazia, la reina mora, abans de veure’s sotmesa als cristians, va preferir estimbar-se d’un cingle amb el seu cavall. I l’animal, en la seva inútil resistència, va deixar marcada sobre la roca, per sempre més, la petja de la seva ferradura. I amb ella desaparegué el darrer baluard sarraí de Catalunya.

Avui dia, podem contemplar un poblet encantador de cases i carrers empedrats i les restes de la fortalesa sarraïna, situades a l’entrada del poble. Als seus peus un pantà d’aigües netes i tranquil•les ofereix la possibilitat de practicar tot tipus d’esports.

Font
http://www.turismesiurana.org/ca/siurana