SL-C 105 Pla Dels Forcs

Sant Iscle de Vallalta
Sortim del Centre del poble.
Anem direcció la Salut, Dones d Aigua entren a ca l,Oller o ara es un monestir budista i arriben al Coll Senís.
Al Pla Dels Forcs ens arriben a veure la Pedra de les Olles.
Anem dirrecció Can Vives i baixem fins a Can Bosc on agafem el mateix Camí de baixada fins el poble.
Tota la ruta va per pista.
Salut i Muntanya.

DONES D’AIGUA (Monestir budista):
”Deien que les dones d'aigua eren molt boniques i vivien en palaus ocults sota l'aigua o en coves a prop de llocs amb aigua. En nits de lluna plena sortien a fer bugada i, mentre treballaven, cantaven melodies encisadores. Si algú era capaç de prendre'ls una peça de roba, la gent creia que en aquella casa mai més es passaria misèria, ja que aquella peça garantia que encara que no es fessin rics mai no els faltaria res del necessari.
A la riera de Sant Iscle hi ha un gorg a prop de la masia de cal'Oller anomenat el Gorg de les Dones d'Aigua. Diu la llegenda que una nit va trucar a la casa d'una pagesa que feia de llevadora una noia jove i molt maca que li va demanar que l'acompanyés perquè una seva amiga anava de part. La va portar fins una cova enmig del bosc a prop de la riera on, efectivament, hi havia una atra noia a punt de donar a llum. La llevadora la va ajudar i com a paga l'altra noia li va omplir el davantal d'una cosa que no li va voler dir què era i li va manar que no ho mirés fins que no fos a casa. La pagesa va marxar, però a mig camí ja no va poder aguantar més la curiositat i ho va mirar: eren grans d'ordi i, com que s'imaginava un regal de molt més valor, es va enfadar i ho va llençar. En arribar a casa se'n va adonar que un gra d'ordi li havia quedat engaxat a la roba i s'havia transformat en or. Va tornar enrere a cercar el que havia llençat, però ja no va trobar res.
(Font: HISTÒRIES I LLEGENDES DE L'ANY VUIT. RECULL DE CULTURA ORAL DEL MONTNEGRE (I) de Daniel Rangil.)”