SL-C 51 La Torrota de Vacarisses

Castell de Vacarisses

El castell és, junt amb l'església, l'embrió del poble. L'edifici original data del segle X, durant la conquesta i colonització cristianes de la Catalunya Vella. Les necessitats defensives i religioses dels colons van impulsar que comtes i bisbes teixissin una xarxa de castells, torres, esglésies i ermites. No és estranya, doncs, la posició alterosa del castell per facilitar la defensa del territori. Amb tot, l'edifici actual és del segle XVIII, quan la família Amat, una de les sagues que junt amb els Montcada, els Castellet o els Desfar se succeïren en la propietat del castell, aprofitaren l'expansió vinícola i la bonança econòmica per enderrocar bona part del castell i construir un casal fortificat. Les edificacions annexionades al casal són posteriors i acolliren activitats agrícoles (graners, cellers, cubs, corrals) avui en desús.

Cementiri

El pou del carrer d'Alfons Sala

Construït l'any 1934 per iniciativa dels veïns de Vacarisses, aquest pou fou cabdal per facilitar la captació d'aigua als habitants del poble i per superar sequeres com la dels anys cinquanta. L'any 1987 fou decorat per la ceramista Maria Dolors Colomer amb l'escut del poble, una vaca central d'on sembla que deriva el nom de Vacarisses, i amb un mapa amb la localització i el topònim de les fonts del terme que, tot i ser terra de secà, hi són molt abundants (més de setanta inventariades). Efectivament, les característiques de la roca del
substrat de Vacarisses afavoreix la infiltració de l'aigua de pluja que excava petits cursos subterranis i aqüífers des d'on, posteriorment, es pot recuperar mitjantçant el bombeig amb pous.

Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu

L'edifici actual, d'estil neoclàssic, es construí el segle XVIII damunt les runes d'una església romànica (s. XI) i es dedicà a sant Pere, patró del poble, i a sant Feliu. El  campanar, octogonal coronat amb una balustrada, s'afegí el segle XIX i, el 1981, una intervenció li procurà l'arrebossat blanc, dues campanes noves i el rellotge automàtic. La figura de ferro forjat de la façana representa sant Pere. A l'interior, destaca el presbiteri amb fornícules estucades i rematades amb una cúpula que acull una talla de sant Pere i les petxines laterals amb les talles de sant Feliu i de sant Pau. Així mateix, són dignes de menció els retaules dels altars del Sagrat Cor, de sant Josep i de la Mare de Déu, en una nau lateral. A la sagristia hi trobem el Museu Parroquial amb objectes de caire religiós i donacions d'artistes locals.

La torrota de Vacarisses des del camí

Des de la Torrota s'observen unes magnífiques vistes: d'una banda, Montserrat, el Cul de la Portadora, el Puig Cendrós, el Puig Ventós, la Serra de l'Hospici i el Cap del Ros; i de l'altra, tota la serra de l'Obac. La construcció, del segle XI, formava part d'una xarxa d'edificacions escampades estratègicament per les carenes, amb una funció de guaita i sistemes de comunicació mitjançant senyals òptics per advertir de la presència dels enemics sarraïns. La Torrota de Vacarisses està construïda amb la característica pedra vermella i disposa d'obertures rematades amb volta de canó de mig punt.

Rectoria vella

La Rectoria Vella, edifici vetust, de grans proporcions i amb una construcció molt dura, ha estat fins fa pocs anys Casa Rectorial. Possiblement va ser construït com a edifici conventual. Va patir les conseqüències de la crema de convents de l'any 1835 i dels atacs de la Guerra Civil del 1936. A la planta baixa de la construcció hi ha una gran nau amb sostre de volta de canó que respira per diverses espitlleres que podien servir d'element de defensa. Actualment és de propietat privada.

Torrota de Vacarisses

Aquesta construcció de segle XI formava part d'una xarxa de torrotes, situades dalt les carenes, que permetia als colons guaitar els exèrcits sarraïns i comunicar la seva arribada a la resta de la població mitjançant senyals òptics que s'anaven fent d'una torre a l'altra. Les torrotes, doncs, complementaven la tasca defensiva dels castells. En aquest sentit, dins el terme de Vacarisses, trobem dues torrotes més, la de l'Obac Vell i la de l'Obac, que deurien comunicar-se directament. Val a dir, però, que la majoria de les torrotes eren de fusta i només una minoria es bastien amb pedra. La Torrota de Vacarisses presenta la curiositat de la seva planta circular i les obertures rematades amb volta de canó de mig punt.