SL-C 72 La plana del Corredor

El sot del Fangar

L'ambient més frescal i humit es reflecteix clarament en la vegetació del sot del Fangar. Molses, falgueres, grèvols, roures i altres arbres caducifolis, com ara el cirerer i el trèmol, sovintegen enmig de les alzines en aquesta raconada ombrívola. Diverses plantes enfiladisses utilitzen els arbres com a suport per cercar la llum del sol i donen al bosc un aspecte selvàtic i feréstec.

Els dominis del senglar

A mesura que el bosc es fa més atapeït i intransitable , esdevé l'ambient adequat per al mamífer més gran que viu en aquestes contrades: el porc senglar. Si ens

fixem bé, podrem descobrir a les vores de la pista les seves furgades. El senglar, d'aspecte primitiu i pelatge llarg i resistent, està perfectament adaptat per moure's

en boscos espessos. El temps plujós afavoreix el creixement dels bolets. Si l'època és favorable, en veurem de moltes menes. Entre els comestibles més apreciats hi ha el rovelló i el pinetell, que creixen prop dels pins. A sota de les alzines es fan més abundants el carlet i el rossinyol.

Font del Pare Jaume

La pedrera

La muntanya del Corredor és un gran bloc granític. El granit és una roca dura i resistent que, en ambients humits i temperats, es descompon i esdevé un material tou de textura sorrenca anomenat sauló. La disgregació del granit al llarg de milers d'anys ha originat el relleu suau d'aquestes terres cobertes d'un gruix considerable de sauló. En alguns indrets, com en aquest on ens trobem, l'erosió dels materials saulonencs ha deixat al descobert la roca mare, que apareix en forma de blocs arrodonits. On les masses rocoses són prou importants, l'explotació del granit per fer llambordes i altres peces per a la construcció va ser rendible cap a la meitat del segle XX. Encara es poden veure els talls a les roques i els efectes de les eines dels picapedrers.

Si observem de prop un bocí de granit, veurem els minerals que formen la roca: cristalls de quars i mica negra agregats per un ciment blanquinós de feldspat. Quan l'ambient i el pas del temps desfan aquest ciment, els cristalls de quars i mica s'alliberen. Arrossegats per l'aigua de pluja, els rials i les rieres els condueixen fins al litoral, on aporten sorre a les extenses platges del Maresme i el Barcelonès

La pineda de pi pinyer

El pi pinyer és un dels arbres més abundants d'aquestes muntanyes. El distingim d'altres pins per la forma de la capçada, arrodonida i en forma de copa. Els seus pinyons són prou grans i objecte d'aprofitament forestal. Les pinedes de pi pinyer molt esteses al Corredor, són una etapa transitòria en l'evolució del paisatge. Les vinyes, les pastures i els camps, en ser abandonats, són colonitzats per pins.

A la  llarga, però, sota els pins es creen les condicions idònies per a la regeneració de l'alzinar, bosc ombrívol que requereix un bon sòl per prosperar i que inhibeix la creixença dels pins joves per falta de llum. Durant molts anys, però, subsisteixen els pins vells de grans dimensions damunt un estrat d'alzines i arboços d'alçades més modestes, tal com es pot observar a la clariana on ens trobem.

Santuari del Corredor

Des del senyal d'inici del recorregut, podem gaudir d'una bona perspectiva del santuari amb la talaia d'incendis a fons. Destaca la torre quadrada del campanar, rematada per merlets i amb quatre elegants gàrgoles.

El santuari, edificat el segle XVI damunt d'un temple anterior, sempre ha estat molt visitat pels pobles de la rodalia, tant del Maresme com del Vallès. Té una gran tradició l'aplec del Dilluns de Pàsqua juntament amb els altres tres que s'hi fan al llarg de l'any: el de Dosrius, el de Canyamars i el de Tardor.

[+ informació]