SL-C 96 El Rocar

Antiga colònia Tizina

Als voltants de l'ermita de l'Alegria se suposa que s'agrupava l'antiga colònia Tizina, d'origen romà, i que donaria lloc a l'actual Tiana.

Bosc de pi pinyer

Les brolles d'estepes es poden observar als solells de la Serralada de Marina, sovint fent mosaics amb les pinedes de pi pinyer. Es tracta d'un matollar baix format per plantes arbustives que tenen el punt òptim de floració a la primavera. Entre els arbusts més comuns trobem les estepes (estepa blanca i estepa borrera), les branques i fulles de les quals porten resines balsàmiques. Entre les plantes aromàtiques més comunes tenim els caps d'ase, amb propietats antisèptiques, i el romaní, utilitzat a la cuina i com a planta medicinal.

Coll de Vendrans

Les vinyes ja es coneixien a l'època dels laietans (ibers), però van ser els romans, a partir del segle II aC, els que van introduirles definitivament com a conreu vegetal. A Tiana, al voltant de l'ermita de l'Alegria, hi havia un seguit de vil·les romanes, com ara Can Fàbregas, El Rocar, Can Llinàs... Les villes (villae) romanes, amb una extensió d'unes vinticinc hectàrees, es donaven als llicenciats veterans de l'exèrcit romà i ocupaven zones planes i protegides al costat d'un torrent, mirant cap al sud. Els masovers practicaven un guaret de vinyes i pinedes. La fusta s'utilitzava per a la construcció i la llenya per a les guixeres (a les bòbiles i als forns de calç es feia terrissa i vidre). La plantació de pins va provocar la gran extensió del pi pinyer actual.

El Rocar. Blocs granítics

Aquesta serralada està constituïda en part per materials granítics, que formen relleus alieneats paral·lelament al mar, amb pendents suaus i carenes aplanades, on s'han aixecat un seguit de rieres en sentit transversal. El modelat del paisatge comporta dos processos: la meteorització i l'erosió. La meteorització degrada les roques per via física i química. En aquesta zona predomina la química; l'aigua, carregada de diòxid de carboni atmosfèric provoca l'alteració del granit i forma un mantell de sorra, l'anomenat sauló. La meteorització química pot actuar mitjançant una descamació i formar un relleu en boles granítiques: nuclis granítics no alterats que apareixen quan els agents erosius (aigua, vent...) han escombrat el granit  desfet (sauló) que els envoltava. De vegades es formen blocs amb formes més o menys cúbiques (blocs granítics).

Estribació del turó d'en Galzeran

L'estribació del turó d'en Galzeran que baixa cap el Rocar. La vessant que es veu és la del municipi de Tiana i la contraria la d'Alella.

Les Comunes

Els incendis de juny i agost de 1994 fan que les comunitats vegetals que trobem estiguin poc definides en una zona que correspondria a boscos de pi pinyer, espècie introduïda pels monjos de la Cartoixa l'any 1400 aproximadament, i d'altres espècies de rebrot com l'alzina. Actualment, trobem dispersos alguns exemplars d'alzina, aladern o càdec i alguns pins que han germinat. La brolla d'albada i llistonar ocupa la major part de la superfície. Pel que fa a la fauna, en aquestes zones obertes i amb brolles és fàcil observar perdius i tudons; també podem sentir tallarols de matollars, com el tallarol de garriga o la tallareta cuallarga; veure suspès a l'aire el xoriguer i, durant l'estiu, estols dels colorits abellarols. Si tenim sort, veurem el vol ondulat del picot verd i sentirem el seu cant potent i estrident. A prop de l'ermita de l'Alegria hi ha unes ma sies, la de més amunt és Ca l'Andreu o Cal Giró, on des de 1975 es troba l'estació d'anellament més antiga de Catalunya. Respecte a la fauna invertebrada, cap a la primavera són molt abundants algunes espècies de papallones diürnes, com ara la blaveta i la blaveta verda. També podrem veure  volant de dia una papallona nocturna de la família dels zigènids, de colors negre i vermell llampant, colors aposemàtics que avisen de la seva toxicitat (aquesta papallona porta cianur al seu cos) vers els seus potencials depredadors.

Mare de Déu de l'Alegria

Aquesta ermita, d'origen romànic documentada des de l'any 1018 i consagrada l'any 1100 a sant Cebrià, va ser construïda sobre les restes d'una vil·la romana a l'entorn de la qual hi havia el nucli romà de Tizana. Al voltant de l'església s'agrupen un conjunt de masies, origen de la població actual (Can Cirera, Can Fàbregas, Ca l'Andreu, i Can Montcerdà).

Panoràmica de la Conreria i església de l'Alegria

El municipi de Tiana és ric en patrimoni històric. A l'imatge, a dalt a l'esquerre l'edifici de la Conreria, al centre el conjunt de l'església de l'Alegria i els masos que l'acompanyen. L'edifici blanc que es veu per sobre de l'Alegria és l'observatori astronòmic de Tiana.

Panoràmica de Tiana des de sobre l'ermita de l'Alegria

La història de la vila de Tiana es remunta, com a mínim, a la colonització romana, encara que no es descarta l'existència d'algun poblat iber a la zona. Un dels elements més antics de Tiana són els Nou Pins: exactament nou peus de pi que els romans van plantar a la carena que tanca el poble per tal d'orientar els navegants. Altres símbols del poble són el cèlebre tramvia i l'escriptora i il·lustradora Lola Anglada, que hi va passar llargues estades i hi té dedicada una estàtua.

Panoràmica del turó de Sant Mateu i turó d'en Baldiri

Panoràmica turons de Montgat i Badalona

Pinedes i vinyes als barrancs de Tiana

Pinedes, vinyes i urbanitzacions a Alella

Punt d'Informació de la Virreina

El punt d'informació ofereix atenció al públic i disposa de fulletons informatius. També és un altre punt de sortida de l'itinerari SL-C 96 El Rocar de carácter circular.

Vinyes noves al torrent de Valldepera