Sobrarbe (Aragó); De Fanlo a Broto pel GR 15 i la Pardina del Señor (Pardina Ballarina)

El 25 de octubre de 2015 va ser inaugurat el nou traçat del GR 15 entre la població aragonesa de Fanlo i la de Buesa; nosaltres la vàrem fer fins a Broto, però el tram entre Buesa i Broto era el ja existent fins a la data i només es va millorar en senyalització vertical.
Amb aquest nou traçat es va millorar moltíssim al fer-lo passar per el bosc de la Pardina del Señor o Pardina Ballarín, considerat un dels millors dotze boscos mes representatius de la tardor. Tot i així, nosaltres hem fet un xic tard per dues raons; la primera d'elles, la data, que ja era a prop del hivern i la segona la manca de humitat a la que s'ha vist sotmès tot el país durant el present any i que ha fet assecar i caure prematurament moltes de les fulles dels arbres.
La ruta la iniciem a uns 50 metres sortint de la població de Fanlo tot seguint la carretera fins trobar un pal indicador a la nostra dreta vers Broto, un bonic sender en forta baixada i moltes ziga-zagues fa cap al llit del riu Chate on a la dreta existeix un gran toll que per les dates era cobert de gel d'un gruix molt respectable. El camí, ara per terreny particular remunta pel costat meridional del Pueyo de Ballarín de 2027 m i sense fer cim, baixem fins creuar el barranc Lana d'as Bracas on ens sorprèn un bonic salt d'aigua complertament glaçat i per tant carregat de estalactites de gel cosa que mes tard també trobem al creuar el barranc d’Ixos i amb molta més espectacularitat.
Aquests barrancs ens faran baixar i pujar més d’un cop, així fem cap al paratge de la Cruceta on anirem força planers una bona estona envoltats majoritàriament per arbres caducifolis com faigs, avellaners, oms, moixos i roures sense perdre de vista els pins, boixos i grèvols amb algun que altre avet. Es de destacar que passem a tocar un monumental roure vora el camí repenjat a un antic terreny de cultiu.
De sobte i en mig del bosc apareix l’enrunat edifici de la Pardina Ballarín o del Señor cal saber que 70 anys enrere aquesta era una industria que explotava els recursos de la muntanya i entre ells la fusta dels boscos. A tocar de la resta d’aquests edificis es troba les restes d’una ermita romànica.
Un bonic camí entre faig ens du a creuar un altre barranc, es el barranco Solano, el camí continua i com es habitual a les fagedes durant la tardor es cobert de fulles multicolors i d’una bellesa captivadora.
Molt aviat arribem a un desviament que du a la carretera de Sarvisé a prop d’una caseta forestal just al lloc on la carretera creua el barranc del Chate; nosaltres deixem el desvio a l’esquerra i seguirem recta pel GR® 15.
Una sèrie de baixades i pujades envoltats de roures de fulla petita ens introdueixen a les terres de Broto; Passem per Los Casalones antigues bordes enrunades i plenes de bardisses, alguna d’elles encara dempeus son testimoni de antigues activitats agropecuàries i poc a poc ens apropem a una font ben estructurada amb pedra seca, es la Foncubillata on trobem una porta per evitar que les vaques surtin, i així fem cap a les bordes de Sant Esteban en bastant bon estat. En el lloc on estan ubicades va existir un antic poble i d’aqui en surt una pista que baixa cap a la carretera e Sarvisé a prop del aiguabarreig amb el Chate.
Un cop creuat el barranco de Lecina el sender fa una gran llaçada per a tal de salvar el barranco del Baño, on existeix la Fuente del Baño de aigües sulfuroses, la gent acostumava a anar-hi per tal d’aprofitar les seves propietats curatives.
En camí actualment passa varis metres per sota de l’ermita de la Virgen de Bun, Santa Isabel; abans de l’any 2015 el GR®15 passava a tocar l’edifici. Es en aquesta zona on uns arbres de grans dimensions recent caiguts ens obstaculitzen el pas per la qual cosa hem de fer un nou sender per evitar-los, seguim el sender i poc a poc fem cap al barranco de Bun on de nou trobem una gran placa de gel que sortegem mercès a les pedres que han quedat atrapades per el glaç.
El sender fa cap a una molt ampla pista que seguim cap a la dreta en suau pujada i a l’alçada del poble de Sarvisé es troba amb el traçat de l’antic GR®15 i gira 90 graus cap el nord-est, es transforma en una pista calvari per la gran quantitat de pedres soltes que hi ha pel terra escampades, fa pensar que ho fan expressament per evitar el fang quan el terreny es moll.
Entrem a Buesa i un cop tenim a la nostra esquerra el cementeri, girem sobtadament cap a la dreta i baixem per unes escales que també trobem complertament plenes de gel cosa que ens fa caminar arrapats a la paret. Finalment entrem al poble per un ample carrer i el creuem.
Al deixar enrere les darreres cases, deixem la carretera per seguir un camí la dreta asfaltat per la Diputación de Huesca l’any 2015, i era de pago, una màquina expenedora de tiquets tels oferia a 3 euros (però només per a vehicles).
El camí, també força ple de pedres soltes, baixava suaument i després de creuar la carretera un parell de cops la seguim cap a l’esquerra per fer els darrers 500 metres per ella, cal anar amb molt de compte ja que no hi ha gens de voral i els vehicles acostumen a anar força ràpids.