Sobremunt Sta. Llúcia Beuloví Guiteres. El Lluçanès

El Lluçanès (*) encanta. De veritat.
Diuen que la presència de sòls rocosos hi és característica; que roures, pins i alzines conviuen en els seus boscos; que el seu cel la ilumina amb una claredat única; que en les seves terres tant s'hi conreen cereals com hi peixen les ovelles i les vaques i els cavalls...
I moltes coses més.
En aquesta ruta hem pogut comprovar-ho.
I altres coses també; una d'elles és essencial en el Lluçanès: els camins ramaders, la transhumància.
Poques rutes poden fer-s'hi sense trepitjar algun camí ramader; en aquesta ho farem, i hi trobarem una bassa i lloc de remolta, que és lloc de parada de pastors i els seus ramats en transhumància.
També hi creuarem rases i torrents, i trobarem fonts, salts i molins, i prades de pastura, i Masos de volum considerable, en els que no hi falten les seves basses la seva pallissa i la seva era. En el punt més alt de la ruta trobarem l'ermita de Santa Llúcia amb la rectoria (*) i el mirador. I com que el Lluçanès és un gran altiplà (poc pla, tot s'ha de dir) a mig camí de serres prelitorals i pirinenques, podrem xalar fitant els seus horitzons més enllà dels desfullats branquillons del roure.

En aquesta no espereu trescar per corriols de bosc, ans sols per pistes poc o molt agençades. Tanmateix portar i seguir el trac us estalviarà de fer alguna sobrera marrada.

La ruta comença a Sobremunt. El llogaret té un petit nucli, un disseminat considerable, i és cap de municipi.

(*) La Rectoria. A la llinda de l'entrada hi ha gravat SANCTA LVCIA ORA PRO NOBIS ANY 1718, junt amb una creu intercalada.
Actualment és la seu del Centre Residencial d'Acció Educativa, Santa Llúcia, on rehabiliten i formen adolescents en risc, amb conveni amb el Departament d'Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Les estadants en el moment de passar-hi són deu noies.

(*) El Lluçanès és una comarca natural que sempre havia estat candidata a ser-ho com entitat politico-administrativa, i ho va aconseguir el 3 de maig del 2023, quan el Parlament de Catalunya n'aprovà definitivament el seu estatus, fet pel qual esdevingué la quaranta-tresena comarca del país.

Aquesta ruta ha estat inspirada en la ruta numero 4 del llibre Lluçanès, dels camins de l'Alba, d'en Salvador Vilà Caralt