Sobrestany-Cau dels Ossos-Puig de la Palma

Les 7 del matí, negra nit encara, però poden més les ganes que la son. Després de moltes setmanes sense matinals (un esguinç), era el dia perfecte per saber com respondria el cos.
A Torre Ferrana no hi ha ningú, les colònies s'han acabat i els crits i rialles de la mainada resten dins els records d'aquelles parets.
Encara fosqueja, anem pujant poc a poc pel camí,sempre en sentit est i cap a la Muntanya Gran.
Travessem un torrent sense aigua, el Coma Llobera. Més amunt, a l'esquerra, trobem el mas de Can Mateu. Busquem el forn de calç que, segons el Narcís Arbusé en el seu llibre El Montgrí, pas a pas , diu que es troba molt a prop del mas, però no tenim sort aquesta vegada....
Arribem al punt més alt del nostre recorregut, el Roc Ferran. La vista que ens ofereix a aquella hora del matí és esplèndida!
Iniciem el camí de baixada, amb expectativa, doncs hem de trobar el Cau dels Ossos i la Cova Gran.
Gairebé a la part més baixa de la vall, a la nostra esquerra i a uns 20 metres del camí trobem les restes d'una barraca, una pista que l'Arbusé ens dóna.
Molt a prop hi trobem l'avenc Hostench. Cal anar molt amb compte de no caure-hi!
De corriol, si algun dia n'hi va haver, ara ja no en queda. Només la intuïció ens marca el camí. Trobem per fi un forat profund al terra i deduïm que hem trobat el cau dels Ossos. Els més agosarats s'hi fiquen dins, -algun dia tindrem un disgust-. En Toni i jo ens ho mirem des de dalt, ja estem contents d'haver-lo trobat!
A partir d'aquí sí que es defineix un petit corriolet que ens porta cap a la segona boca del cau, i d'aquí altre cop al camí.
On no hi ha hagut tanta sort és amb la Cova Gran. Hem pentinat bona part del costat dret del camí, amb els garrics i les gatoses esgarrinxant-nos les cames, i després d'uns quants intents, hem desistit....
Tampoc hem trobat el forn de calç, doncs les indicacions del llibre ens parlen de fa més de 10 anys, i la vegetació ha canviat molt des d'aleshores. Allà on l'Arbusé deia que hi havia una clapa de pins, avui en dia està tot ple d'aquests arbres!
Després d'un esmorzar ràpid a peu de camí, ja hem perdut prou temps buscant la Cova, seguim el nostre camí aproximadament 1 km més, i ens desviem cap al nord. Les restes d'una barraca i la nena que es gira el peu....
Seguim el camí fins arribar al Puig de la Palma, on hi ha el darrer margalló del Montgrí.
Anem baixant per tornar a agafar la pista inicial i en Toni, que té el nas molt fi, sent olor de fum. Les sospites es confirmen i ens trobem amb una zona cremada al peu del camí.
Les cendres encara són calentes i comencem a veure petites columnes de fum que es revifen. N'apaguem unes quantes, però tornen a sortir. Millor trucar al 112.
Molta paciència d'en Miquel al telèfon i unes coordenades que sembla que no es saben utilitzar, però al final de la nostra ruta apareixen els bombers: nosaltres ja hem fet la nostra feina.
Arribada al nostre destí amb un sol estival en ple octubre i cap a casa, avui no ens aturem a fer vermut, tenim convidats a casa!!

Cal dir que el track està ple d'anades i vingudes en la busca de la Cova Gran i els forns de calç. El llibre ens ha donat alguna pista, però no n'hem tingut prou per trobar tot el que s'hi descriu.
Al peu del camí on hem trobat el cau dels Ossos, hem posat una fita amb pedres. Estaria bé posar fites perquè la gent les pogués tenir per referència.

Fins la propera!