SOLIVELLA: Camí del Tallat, Hostal i Santuari del Tallat, Font de l'Alzina i visita amb guia local al Castell de Solivella

RECORREGUT: De 14,4 Km segons el GPS. Surt de Solivella pel Camí del Tallat, Hostal del Tallat, els Tallats, Santuari del Tallat, Plana de les monges, Camí Ral (GR 171), la Costa del Terrible, Font de l’alzina amb la seva Alzina Monumental, Bosc de les Costes, Mas del Miret, Pont del Camí de les Pedreres i l’acabem amb una visita al Castell, en la que molt amablement ens ha acompanyat un veí de Solivella. Tot i els seus 14 Km., es un recorregut fàcil, es força panoràmic i transcorre majoritàriament per camins amples i de bona petja

APROXIMACIÓ: Per fer aquest recorregut, cal anar per la C-14 fins al poble de Solivella. Nosaltres hem entrat fins a la Plaça Major o de l’Ajuntament, on hem pogut deixar els cotxes.

DESCRIPCIÓ: Comencem el recorregut, pujant fins a l’entorn del Castell (WP 01), el voregem i per l’esquerra anem a enllaçar amb el Camí del Tallat i el seguirem tota l’estona fins arribar al Santuari. El camí, va pujant cap a la Serra del Tallat, passem per sota d’uns marges de pedra seca, amb unes bones escales (WP 02), mes amunt deixem un camí a l’esquerra (WP 03) i seguim pujant, tot gaudint de les vistes als verds sembrats (WP 04), fins que poc mes endavant, arribem als encreuaments que hi ha al costat de les restes de l’Hostal del Tallat (WP 05). Seguim, ara per camí asfaltat, direcció al Santuari, deixem a la dreta (WP 06) el camí de Montblanquet i poc després, per un corriol a l’esquerra pugem fins al costat del Santuari, on a mes del mirador, s’hi pot veure un niu fuseller (WP 07), i anem a buscar l’entrada al Santuari, que està obert, pel que hi entrem a donar una volta (WP 08). En sortim i baixem a creuar la Plana de les Monges i enllaçar amb el Camí Ral (GR 171), el seguim uns metres anant a l’esquerra i el deixem per anar a la dreta (WP 09), per un pas poc definit, que enllaça amb un camí que ens baixa fins al costat d’un mas a partir del que ja es segueix un camí molt mes evident i trillat, pel que anem baixant, passem pel costat d’una caseta de pagès (WP 10) i mes avall arribem al bonic entorn de la Font de l’Alzina (WP 11), on podem veure la monumental alzina, la bassa i la font o sortida d’aigua. A sota hi tenim la carretera de Blancafort a Montblanquet i la seguim uns metres fins a trobar a l’esquerra, el camí pel que, creuant el Bosc de la Costa, arribem a la zona de conreus del Mas del Miret (WP 12), d’on anem seguim un còmode camí, majoritàriament entre cuidats conreus (WP 13), pel que ens anem apropant a Solivella, creuem pel Pont del Camí de les Pedreres i arribem al poble on sols entrar-hi, parlem amb un veí que molt amablement ens acompanya en la visita (guiada i comentada), que fem per les restes del Castell (WP 14). Donem per acabada la caminada, baixant fins a la Plaça Major (WP 15), on tenim els cotxes.

ORIENTACIÓ: Recorregut que en la seva primera meitat esta ben senyalitzat, pel que es pot arribar sense cap problema fins al Santuari del Tallat. La tornada ja es una altra cosa, doncs no hem trobat cap senyalització, pel que es fa del tot necessària la utilització del GPS.

*****************************************************************************************

El que diu a la Web del Castell:

CASTELL -- (Solivella - Conca de Barberà)
Període: Segle XVI – XVII
Situació: Plaça del Castell
Protecció: Bé cultural d’interés nacional (BCIN)

El primer castell es va construir a Solivella cap a mitjan segle XII per Gombau d'Oluja. Durant el segle XIII va pertànyer als Puigverd i després als Anglesola. Retornat a la corona al segle següent, i després de passar per diverses mans, el rei Alfons el Magnànim el va vendre a Ramon Berenguer de Llorac l'any 1424.

Cap a la fi del segle XV o inicis del XVI els Llorac van construir-hi, aprofitant les construccions antigues, un gran palau renaixentista, voltat de muralles i fossars, amb torres rodones als angles i un gran pati central . L'any 1599, Felip III va crear la baronia de Solivella. Al segle XVIII el castell va passar, per matrimoni, a mans de la família Despujol.

Les guerres carlines van deixar el castell molt malmès, tot i que es conservaven els seus elements principals i mica a mica es va anar arruïnant fins que l'any 1915 l'ajuntament el va dinamitar.

Actualment resta només dempeus un dels angles i un portal medieval, així com diverses restes de torres, cisternes, murs i el gran pati d’armes, tot plegat acuradament restaurat l'any 2008.