Solsona - Amb els Caminaires d'Oliana. Font del Corb, Pont de la Frau, Ermita de Sant Pere Màrtir i Font de la Mina.

Inici de la caminada

Inici de la caminada.

Travessar la carretera de Bassella

Travessar la carretera de Bassella.

Anem cap a la dreta

Travessem el pont sobre la riera d'Almoneda i anem cap a la dreta per anar cap al camí de la Font del Corb.

Fi del paviment

Fi del paviment, continuem pel camí de la Font del Corb.

Font del Corb

La font del Corb és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba al just a la riba esquerra del riu Negre a uns 200 m. escassos després d'haver deixat enrere la darrera casa de la ciutat sortint-ne pel c/ de la Font del Corb. En documentació de l'any 1444 és anomenada la font del gorg, però en l'any 1461 ja apareix amb l'actual denominació. En un altre document, aquest del segle xvi, s'hi deixa constància que es fan unes obres per adobar-la i s'hi construeix un abeurador. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_del_municipi_de_Solsona#Font_del_Corb

Seguim a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Font de la Cabana del Llac

En aquest punt hi ha la Font de la Cabana del Llac, actualment està tot embrossat i no baixa aigua.

La Ribereta

LA RIBERETA, PDA. SANT HONORAT. Històriques: - Construcció documentada al segle XVI, però modificada al 1700 i 1800 amb l’annexió de diferents cossos. Arquitectòniques: - Aquest edifici conserva l’estructura inicial de dos cossos coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud-est. Conserva bona part de les obertures originals llevat de la porta oberta a tramuntana composta per un arc rebaixat imaó. En un moment posterior s’afegiren dos coberts a la banda de ponent amb paraments de carreus mal tallats i escairats, units amb argamassa de calç i bocins de maó i teula a trenca junt els quals s’empraren possiblement com a colomers. Finalment al segle XIX s’afegí a llevant un darrer cos comportant un allargament de la coberta de llevant i obrat amb un aparell irregular de carreus d’arenisca i les obertures de la planta baixa en forma d’arc rebaixat de maons. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Font de la Ribereta

Font de la Ribereta, actualment no raja aigua.

Anem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra, aquí deixa les seves aigües la Rasa de Cirera al Riu Negre.

Fita Solsona - Lladurs

Fita Solsona - Lladurs

Seguint camí

Seguint camí

Pont de la Frau des de baix.

Pont de la Frau des de baix. - DESCRIPCIÓ Pont de la Frau, destacat aqüeducte, avui en desús. Està format per 6 grans i altes arcades, dues d'aquestes són de punt rodó i la resta són d'arc apuntat i un xic més reduïts. - HISTÒRIA A l'antiga conducció d'aigües des de la Mare de la Font (de la qual resta un Pont, el pont dels Frares) obra probablement del tombant del segle xiii-XIV. El nivell de l'aigua no era suficient i la instal·lació s'havia fet vella. El bisbe Lassala donà les aigües de la Font de Lladurs, que li pertanyia, i s'inicià aleshores (entre el 1776 i 1779) una obra admirable, a base de canals de pedra i els corresponents aqüeductes, entre els quals es destaca el de la Frau. Anomenat així pel lloc on està situat, consta de 6 arcades; la central d'uns 35 metres d'alçada i uns 14 metres de llum, tot fet amb pedra picada i d'1,60 m d'ample al cim. Per fer aquestes obres l'ajuntament rebia préstecs particulars.[ REFERÈNCIES - https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_la_Frau

Creuar la rasa de Cirera i anar amunt per l'esquerra

Creuar la rasa de Cirera i anar amunt per l'esquerra.

Anem a la dreta

Anem pel corriol cap a la dreta.

Pont de la Frau

El pas del aigua canalitzada del Pont de la Frau.

Pont de la Frau

Pont de la Frau des de dalt el pont.

Font Freda

Font Freda, actualment no raja aigua. Hi ha la data de 1926 esculpida a la pedra.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Seguint el corriol de la dreta

Seguint el corriol de la dreta .

Continuem a l'esquerra

Sortim del corriol i continuem a l'esquerra.

Granges Billot

Granges Billot

Anem a la dreta per anar a la font

Anem a la dreta per anar a la font

Font..............

Font...... actualment no raja aigua.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra per camí pavimentat

Anem cap a la dreta

Continuem a la dreta deixant el camí pavimentat

Cabana Pallarés Nou

Cabana de Pallarès Nou. Arquitectòniques: - Manté l’estructura inicial de cabana d’un únic cos de PB+1PP+golfes cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb dos cossos afegits posteriorment obrats en obra vista sense arrebossar els quals atempten contra l’entorn paisatgístic. Històriques. - Edifici de la fi del segle XIX i inicis del segle XX amb atributs “modernistes”. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Mare de la Font

Mare de la Font. La Mare de la Font és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba al parc de la Mare de la Font Antigament era coneguda amb el nom de font de Miravella per trobar-se sota mateix de la masia d'aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Cosell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l'aigua d'aquesta font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos de llargada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la Font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (actualment la font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (font de la plaça Sant Isidre). La primera de les tres que es va construir va ser la font Major i la consciència dels solsonins de l'època que l'aigua que en brollava provenia de la font de Miravella devia comportar que aquesta font passés a denominar-se amb el topònim actual. El primer document trobat fins ara en què figura aquesta nova denominació data de l'any 1557 Actualment entre la rampa i les escales que donen accés a la plaça on hi ha la font autèntica, hi ha una segona font. És una font canalitzada; l'aigua que hi brolla prové de la primera font. Sovint, però, aquesta font no raja i l'aigua de la primera font es canalitza cap a una font de sortidor situada al mig d'un petit estany amb peixos que es troba davant d'aquesta segona font. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_la_Font_(Solsona)

Ermita de Sant Pere Màrtir

Ermita de Sant Pere Màrtir. Sant Pere Màrtir és una ermita situada al parc de la Mare de la Font, al costat de la carretera C-26 i sobre la confluència de la rasa de Masnou amb el barranc de Pallarès. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès). Descripció: Petita capella, d'estil neoclàssic rural, orientada nord-sud. Planta rectangular i teulada a dos vessants. És d'una sola nau i sense absis. Porta rectangular, amb llinda de pedra, a la cara est. L'interior és arrebossat. Construcció: parament de carreus irregulars. Notícies històriques: L'ermita de Sant Pere Màrtir, dona nom a una de les quatre partides del vinyet, zona immediata a Solsona, anomenada així per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals del segle passat. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_M%C3%A0rtir_(Solsona)

Font del Pubill

Font del Pubill. La font del Pubill és una font metàl·lica d'aixeta de polsador, no és una deu natural sinó que està canalitzada. Està situada sota la capella de Sant Pere Màrtir.

Pas inferior carretera de Bassella

Font del Manel

Font del Manel. Emplaçada per sota del parc de la Mina, situat a menys de 2 quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Solsona. Aquesta bonica font queda al marge esquerre de la rasa de Masnou, escassos 75 metres aigües avall de la popular font de la Mina i a poca distància de l'emblemàtica Mare de la Font. Hi podeu accedir des del mateix parc de la Mina o bé des del parc de la Mare de la Font, jo us explicaré cóm anar-hi des d'aquest segon parc, doncs és punt de partida ideal per conèixer altres quatre fonts. Al parc de la Mare de la Font hi arribem fàcilment si sortim de Solsona pel nord-oest per la carretera C-26 en direcció a Bassella. Al cap d'aproximadament un quilòmetre trobarem a mà dreta un desviament ben senyalitzat que, 350 metres més avall, ens aboca a una agradable zona d'esbarjo. Disposem d'aparcaments al llarg del passeig. Ja a peu ens situem sota la capella de Sant Pere Màrtir. En aquest punt trobem un pal informatiu que ens indica la direcció a seguir per anar a les fonts del Manel i de la Mina. El camí de passejada travessa la carretera per sota d'un pont i remunta el torrent per la seva riba esquerra. Al cap de només 100 metres som a la font del Manel. La font es troba a tocar del torrent i a peu de camí. Es tracta d'una bonica font boscana, formada per un robust mur de pedra que sustenta la feixa superior i de dos contraforts que arrenquen a banda i banda en angle obert delimitant l'espai que està empedrat. Els contraforts fan de respatller a dos bancs de pedra per seure. Al mig del mur principal és on s'hi ubica la sortida d'aigua mitjançant un broc de pedra folrat amb una planxa de metall. A sota recull l'aigua una pica quadrada de pedra buidada d'una sola peça. Damunt del brollador hi ha una llosa amb el nom de la font gravat. A la dreta de la font hi ha unes escales que pugen a una terrassa allargada protegida per baranes de fusta on hi ha una taula amb bancs de fusta per fer-hi un mos. A l'extrem esquerre de la terrassa queda la boca de la mina. REFERÈNCIES: https://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1887

Font de la Mina

Font de la Mina. La font de la Mina és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba a la riba esquerra de la rasa de Masnou, en una clotada que hi ha sota el parc de la Mina, a poc més de 160 metres de la carretera C-26 en el seu tram de Bassella a Solsona. És una font de broc obrada amb pedra amb una pica, també de pedra que recull l'aigua que brolla del broc. La font es troba al costat d'una balma que salta la rasa de Masnou mitjançant una cascada que va a parar en un petit toll. A l'altre costat de la font, a una certa alçada hi ha l'entrada a la mina que li dona el nom. Aquesta no és pas una mina que antigament fos explotada per a extreure'n algun mineral sinó el túnel de captació de l'aigua de la font. Actualment una reixa tancada amb un cadenat que impedeix l'accés al seu interior. Antigament, però, l'entrada era accessible doncs no hi havia res que la barrés. Era un túnel amb una alçada suficient per a permetre que hi caminés una persona adulta sense haver-se d'acotar i que s'endinsava en direcció al nord-oest cap a sota on actualment hi ha el parc esportiu. Devia tenir uns 300 metres de longitud. Sobrepassada ja la meitat del recorregut, es bifurcava. El ramal que marxava cap al nord-oest aviat quedava cegat per un mur de pedra. L'altre ramal acabava al fons d'un pou la boca exterior del qual s'obria al marge que hi ha entre la font de l'Ocell i la carretera de Bassella. Per a la quitxalla de l'època era tota una aventura fer-ne el recorregut. Es podria dir que un no era "gran" fins que no l'havia fet. S'havia creat la llegenda que aquella mina era màgica i al seu interior les lots i altres artefactes elèctrics s'apagaven de manera que per a fer-se la llum imprescindible per a travessar-lo només es podia aconseguir mitjançant la llum emesa per espelmes. Donat que el túnel captava l'aigua del subsòl, no era estrany que el nivell de l'aigua captada a l'interior del túnel sobrepassés el mig metre. No cal dir que aquesta circumstància, afegida al fet que el terra del túnel era força irregular a banda d'estar recorregut per un rec, comportava que aconseguir fer-ne el recorregut complet sense que es mullessin les espelmes i els llumins per encendre-les era tota una proesa. Actualment l'entorn de la font ha estat condicionat com a zona de pic-nic. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Mina_(Solsona)

Aqüeductes de la Mare de la Font

Aqüeductes de la Mare de la Font. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos de llargada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la Font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (actualment la font de la plaça de la Catedral) i la font del Castell (font de la plaça Sant Isidre). La consciència dels solsonins de l'època que l’aigua provenia de la font de Miravella – font mare - va comportar la designació i reconeixement d’ aquesta font amb la denominació que trobem avui en la toponímia. El primer document trobat fins ara en que hi figura aquesta nova denominació data de l'any 1557. REFERÈNCIES: https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/mare-de-la-font-solsona-i-laigua.html

Pontet sobre la rasa

Pontet sobre la rasa

Pontet sobre la rasa

Pontet sobre la rasa

Font de la Fulla

Font de la Fulla. La font de la Fulla és una font de broc metàl·lic obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba a tocar de la riba esquerra del Barranc de Pallarès al costat del camí bordejant aquest torrent, mena de Solsona fins a la Mare de la Font. A causa del seu cabal, habitualment força escàs, al broc sol haver-hi una fulla que ajuda que el rajolí de la font salti cap a la pica un xic més separat de la paret; d'aquí el seu nom. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_del_municipi_de_Solsona#Font_de_la_Fulla

Anem a la dreta

Continuem a la dreta pel pont del camí de la Creu sobre la riera d'Almoneda, travessarem la carretera de Bassella i arribem al mateix punt de la sortida.