Solsona: caminada d’iniciació per forasters de fora de Solsona
near Solsona, Catalunya (España)
Viewed 3784 times, downloaded 172 times
Trail photos
Itinerary description
Si teniu convidats que no coneixen Solsona disposats a fer una caminada d’entre 8 i 12 quarts, aquesta és una bona opció.
Sortim de la plaça major cap a la plaça de Sant Roc per agafar el camí de la ribera que porta a la Mare de la Font.
Des de la Mare de la Font, després de trobar bolets i de descobrir diverses curiositats de l’entorn anem cap a la font de la Mina “passant pel tubo”.
Ja jo diu la dita: “a Solsona no has estat, si pel tubo no has passat”.
Si volen, poden refrescar-se amb l’aigua de les fonts que hem trobat.
Des de la font de la Mina pugem pel camí de l’obaga fins al Castellvell, passant per un dels corriols que puja pel mig del bosc de pins.
A l’arribar a dalt, primer fer una vista a les restes arqueològiques de la Setelsis ibériques, i gaudim de la bona vista que ens ofereix el turó més alt del Serrat.
Després visitem el Castellvell, el Santuari de la Mare de Déu del Remei i diversos punts d’interès, com la comuna del Castellvell, que ha motivat aquesta dita:
Aigua de font de Solsona,
fresca i bona per la pell,
en beus a la font de la Mina,
i vas de ventre al Castellvell.
Tornem a Solsona pel camí de la vessant sud, sense arbres i amb molt bones vistes, que porta fins a Solsona entrant pel Passeig i pel portal del Castell, fins a la Plaça.
Pet acabar la caminada i comentar l’experiència, cal fer una bona cervesa en algun dels bars de la Solsona vella i acabar de fer un passeig per trobar la columna que falta a la plaça Major.
Waypoints
La Plaça Major de Solsona
Punt de sortida i d’arribada de la caminada. #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la columna que falta a la plaça Major. Efectivament, tu no ets de Solsona si no saps on és la columna que falta a la plaça Major, ara que per fi s’ha trobat on era. La columna que falta en un dels porxos de la plaça major de Solsona s’ha localitzat a no massa distància de la plaça, i han començat a apareixer diferents teories de perquè està en aquell lloc i sobre com hi ha pogut arribar. A primer cop d’ull semblaria que una explosió a la plaça major amb tota la força focalitzada cap al lloc on on falta la columna la podria haver desplaçat fins el lloc on és, doncs està en línea recta en aquella direcció i incrustada a la paret. Amb tot sembla una opció descartada perquè un fet com aquest hauria fet prou soroll com per que s’hagués documentat. Un fuet del drac no té prou força com per haver-ho provocat. L’expert sobre fets esotèrics i ancestrals, el senyor J.C., creu que es pot haver mogut per forces tel·lúriques residuals i concentrades en aquest punt dels temps dels primitius gegants van modelar les muntanyes de la vall de Lord, suficients per provocar un desplaçament d’una massa lítica com aquesta. Amb tot aquesta teoria ha provocat molta controversia en el món científic. La teoria més acceptada fins ara és la de l’Escola Universitària de l’Enginyeria de la Construcció i Deconstrucció Americana de l’Havana (EUECDAH) que asegura que el mestre d’Obra que va construir el porxo de la plaça sense la columna ho va planificar d’aquesta manera perquè es complís el principi universal de l’arquitectura que diu que “les columnes ni es creen ni es destrueixen, es desplacen”. Es per això que va haver de posar la columna que s’acaba de localitzar en aquell punt per garantir l’equilibri estructural de la illa de cases. Per descomptat que també hi ha opinions discordants, indicant que la columna torbada no té cap relació amb la columna que no hi ha a la plaça. Que la la plaça no hi falta cap columna i que la columna trobada, malgrat que no se sap perquè serveix ni que hi fa en aquell lloc, no és la de la plaça. També s'explica que la columna de la plaça la va treure el propietari del bar per tenir una millor entrada o que la va fer caure un corpulent client que hi va xocar al sortir del bar una nit de carnaval després de fer la penúltima copa. És totalment fals, la columna ja no hi era abans que obrissin el bar. Això és una broma que els solsonins fan als forasters quan passen per la plaça Major. Com acostuma a passar, hi ha opinions per a tots els gustos. Tu no ets de Solsona si no saps on és la columna que falta a Plaça Major.
El camí de la Mare de la Font
El frondós camí de la Mare de la Font, de bosc de ribera i amb el cant dels ocells, ens sorprèn amb uns quants punts d’interès per fer-hi alguna fotografia. Us convidem a descobrir-los fent el camí ben acompanyats.
Hem trobat bolets!
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on es practica la caça de bolets sense mort Solsona practica des de fa anys la caça de bolets sense mort, molt abans que els pescadors, principalment, i els caçadors, en algunes modalitats, comencessin a practicar-la. La pràctica es fa en un espai reservat i conegut per tots els solsonins i visitants habituals, de manera que es busquen els bolets i quan se’n troba un s’intenta identificar de quin tipus és, espècie i si es comestible o no, i es deixa on està perquè els que vinguin desprès també puguin gaudir de l’experiència de buscar i, sobretot, de trobar bolets. Gràcies a aquesta pràctica, a Solsona es poden trobar bolets, però no collir, durant tot l’any i d’unes dimensions mai vistes en altres indrets. Malgrat l’èxit d’aquesta experiència, s’ha intentat aplicar en altre indrets sense èxit. Segons el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, és pràcticament impossible que això torni a passar mentre no es controli la població de porcs fers. Com que els senglars es mengen els bolets i remenen tota la terra dels voltants, els boletaires quan torben un bolet el posen a la cistella per considerar que en traurà més profit d’aquesta manera que deixar-lo al bosc per al profit del porc fer. Per sort, i gràcies a la dimensió dels bolets aconseguida després de tant de temps de practicar la caça sense mort del bolet, Solsona gaudeix d’aquest espai privilegiat. I sempre que en tenim l’oportunitat, hi portem als foresters de fora perquè també puguin gaudir d’aquesta gran experiència. Tu no ets de Solsona si no saps on és practica la caça de bolets sense mort.
La Mare de la Font
Un bon lloc per fer una petita parada per refrescar-se i, si no hi ha nens, jugar i gronxar-se.
La Font de la Mina
I com diu la dita: A Solsona no has estat, si pel tubo no has passat. En aquesta caminada hem passat pel tubo per anar a la font de la mina, pel camí sempre fresc i molt agradable de fer. Ens hem tornat a refrescar amb l’aigua fresca de la font i, després de les fotos de rigor, hem pujat per l’escala de fusta per començar l’ascenció al serrat del Castellvell.
La Roureda del cal Torroner
L’escala de fusta porta al parc de la Mina, prenem el camí de cal Soca i cal Muset tot seguint la rasa del Masnou, fins agafar el camí de pujada al Castellvell, que passa en el seu primer tram per la roureda de cal Torroner. Quan s’acaba la roureda i comença el bocs de pins, deixem el camí per perdre en corriol que bordejant un tros del camp de cal Torroner s’enfila obaga amunt.
Corriol de l’obaga del Castellvell
Diu una canço “Som els solsonins nascut a prop dels pins...”, i pujar per aquesta obaga queda ben clar! És una pujada amb molt de desnivell però que passa per un paisatge d’espés bosc de pins espectacular. Hi ha més d’una alternativa per fer aquesta ascensió per l’obaga, i totes son interesants de fer, cada una amb uns encants i curiositats per convidar a tornar-hi a pujar per un recorregut diferent.
Turó de Setelsis
Al turó més alt del Serrat del Castellvell hi trobem les restes arqueològiques de l’antiga Setelsis, unes molt bones vistes i les restes d’una torre medieval en el punt més alt que a partir d’aquesta caminada li direm la torre del pató. Vam trobar-hi un sobre que que convidava a fer-se una foto fent-se un petó, així ho vam fer. Sobre les restes arqueològiques, a continuació un extracte del CEL sobre el tema: El Centre d'Estudis Lacetans, des de fa anys, organitza durant l'estiu campanyes per fer excavacions arqueològiques al Castellvell (Olius). Al Catellvell els treballs arqueològics es centren en el turó més alt del serrat, s'excaven dos recintes ibèrics i preibèrics al sector nord del jaciment, i s'excava el sector central on s'han documentat recintes de la fase iberoromana o romanorepublicana que permeten conèixer millor aquest moment d'ocupació. Aquest jaciment presenta una ocupació continuada des de l'ibèric antic i preibèric, VII-VI aC, fins a la fase Iberoromana o romanorepublicana, I aC, moment en el qual el tipus d'ocupació canvia - l'hàbitat ibèric és ocupat en part per un camp de sitges. El cim del turó no torna a ser ocupat fins segles més tard, entre els segles X-XII dC, moment en el que es construeix la Vileta medieval del Castellvell sobre les restes de l'hàbitat antic. Cal remarca que les tasques desenvolupades en aquest indret no s'han centrat únicament en l'excavació arqueològica, el 2017 es va iniciar la consolidació de part del jaciment, una actuació que permet una bona conservació de les estructures i la ficada en valor del jaciment fent-lo més comprensible al públic. http://lacetans.solsonae.cat/Noticia_detall_1/_WbG8NZvDIQS4GADsZAlVvjvHC7hCx1mxwn2OmJMjsCJVciOuawqELDQAxSCVgUrH
El Castellvell de Solsona
El Castellvell de Solsona, Castell de Castellvell o simplement el Castellvell, és un castell que es troba dalt de l'homònim turó de 838 metres d'altitud al municipi d'Olius a la comarca del Solsonès. Edificació d'origen força antic (al segle XI ja se l'anomenava el vell), és una important fortificació i talaia al nord-oest de la ciutat de Solsona. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. A més de tot el que diu la Viquipèdia, és un excel·lent lloc per descansar i refer-se de la pujada, gaudir de les vistes i dels molts detalls i curiositats arquitectòniques que només amb una visita no es poden apreciar. El que si que vam anar a mirar és el que queda del que queda de l’antiga comuna sobre el femer, i del que ha quedat la dita: Aigua de font de Solsona, fresca i bona per la pell, en beus a la font de la Mina, i vas de ventre al Castellvell. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona
Santuari de la Mare de Déu del Remei
Al Santuari s’hi venera una imatge sedent de Maria, concretament una talla de la Mare de Déu de les Neus o de la llet (segle XIV). El 1882, el capellà del Castellvell va decidir mutilar la talla, ja que creia que era una representació vergonyosa. Actualment, el cap de l'infant Jesús es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. “Puig sou la nostra advocada contra qualsevol flagell Sigueu nostra remeiera Senyora del Castellvell” — Goigs de la Mare de Déu del Remei https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Castellvell_de_Solsona
Baixada pel camí de Solsona al Castellvell
Tornem a Solsona pel camí que hi de la vessant sud, sense arbres i amb molt bones vistes.
La Creu de la carrera del Castellvell
El camí planeja a partir de la creu que hi ha al trencant de la cabana del Ton fins a la Torre Caïm, i que passa per la carrera del Castellvell, de les poques que es conserven amb parets de pedra pels dos costats. Ens fen una foto a la creu i passem per la carrera per continuar cap a Solsona.
El portal del Castell de Solsona
Arribem a Solsona pel passeig i entrem pel portal del Castell per tornar al punt de sortida, a la plaça Major, on ens hi espera una bona cervesa.
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Facil cami per coneixer els voltants dd Solsona Gracies per l,informacioSalud i cames
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Excursió fàcil per fer en un parell d’hores. Ideal per estirar les cames sortint de Solsona mateix.