SOLSONA - Ermita de Sant Pere Màrtir, Font del Corb, Font del Moli dels Capellans i basses desnaturalitzades

Zona escola Setelsis

Zona escola Setelsis. Història Durant els anys 60 del segle XX, a Solsona hi va arribar una gran quantitat de persones vingudes de diferents indrets de l’estat espanyol. Sovint es tractava de persones joves amb fills petits, de manera que les necessitats d’escolarització van créixer exponencialment. En aquest context ens trobem quatre mestres treballant a l’escola pública, les Escuelas Nacionales del moment, que estaven ubicades a l’edifici dels Escolapis, al Vall Fred. A la classe dels petits, la Maria va haver de dir que només matriculava cinquanta infants perquè no tenía més taules ni cadires. Aquesta realitat va arribar a oïdes de l’alcalde del moment, Josep Serra Forn que, quan va haver rebut prou pressió de famílies i mestres, va fer un pensament: caldria construir una escola. El divuit de juliol de 1963 es va posar la primera pedra, però no va ser fins l’any 1968 que van arribar els primers alumnes. El primer curs només hi havia tres grups de nens. Poc després van arribar les nenes, però cadascú al seu lloc: no compartien aula ni pati. L’edifici del mig, que té el mateix aspecte que el Gran Hotel de Jaca (caprici arquitectònic de l’alcalde del moment), acollia els primers ocupants. Tot just s’havia estrenat el nou edifici ja es va veure ben clar que no s’hi cabia. Els alumnes acabats d’arribar es van haver de traslladar al Casal perquè s’havien d’ampliar les aules. En els primers setanta, es va construir el parvulari i el gimnàs a la banda est, i un espai gran de dos pisos per aules, a la banda oest. Durant alguns cursos, hi va haver una aula de parvulari segregada al barri Josep Torregassa. Tambe durant els anys setanta es va construir l’edifici escolar i parvulari del carrer Francesc Ribalta, al costat de l’Institut. Aquest edifici va ser concebut com una nova escola. L’any 1980, els alumnes de 6è, 7è i 8è juntament amb els seus mestres, van ocupar el nou edifici. Passaven els anys i s’anaven detectant les dificultats de tenir l’escola migpartida, de manera que les famílies i mestres van reivindicar la reunió dels alumnes i, per tant, l’ampliació i millora de l’edifici primigeni. Aquesta lluita es va iniciar a finals dels anys vuitanta i es va perllongar fins als dos mil. No va ser fins el dia vint-i-vuit de novembre de 2001 que es va posar la primera pedra de la remodelació de l’escola. REFERÈNCIES: https://agora.xtec.cat/escolasetelsis/lescola/historia/

Anem a l'esquerra per Pujada de Castell

Anem a l'esquerra per Pujada de Castell

Continuem a la dreta i seguit a l'esquerra per carrer dels Traginers

Continuem a la dreta i seguit a l'esquerra per carrer dels Traginers.

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta.

Torre Caïm

TORRE CAÏM. Històriques: - Per la tècnica constructiva del cos principal, l’hauríem de vincular en una construcció de cap al 1500 amb modificacions i afegits de tipus modernista ( cos de llevant) ja que consta que hi hagué un incendi a inicis del segle XX raó de la qual va caldre reformar-lo en l’estil propi de l’època.

Cabana del Ton

CABANA DEL TON. Històriques. - Edifici documentat al segle XIX, però amb un origen de cap al 1700 o 1800 amb modificacions. Referències. CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Cal Robert i Cal Robert Nou

Cal Robert i Cal Robert Nou. CAL ROBERT 1. Aquest edifici presenta diverses fases evolutives corresponents als diferents usos al llarg de la història. - D’un primer moment inicial seria un edifici d’un úic cos cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal i dos pisos, o nivells. - Posteriorment s’afegí tant a llevant com a ponent dos cossos més realitzats amb obra vista i arrebossats amb morter de pòrtland. Del mateix moment s’obrí una finestra sota el nivell de coberta i es construí un ràfec de dues filades de maó pla així com també la porta principal. - D’un darrer moment serien les obres dels coberts exempts. Històriques. - Edifici documentat al segle XIX però amb un origen anterior (1700). CAL ROBERT 2 (NOU) Es tracta d’un edifici d’un únic cos cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a llevant i porta en la mateixa banda. Es tracta d’una construcció completament moderna dels anys ’50. Arquitectòniques. - Construcció completament moderna estucada en color blanc i amb es arestes i bastiments de les obertures en obra vista. Històriques. - Construcció feta al 1956 tal com marca la data de la seva façana. Referències. CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Travessar la carretera de Bassella C-26

Arribant al Parc de la Mina, travessarem la carretera i per fora dels guarda-raïls seguim uns pocs metres per la seva dreta fins a arribar a l'ermita de Sant Màrtir.

Ermita Sant Pere Màrtir

Ermita Sant Pere Màrtir. Sant Pere Màrtir és una ermita situada al parc de la Mare de la Font, al costat de la carretera C-26 i sobre la confluència de la rasa de Masnou amb el barranc de Pallarès, i dona nom a una de les quatre partides del vinyet, zona immediata a Solsona, anomenada així per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals del segle passat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_M%C3%A0rtir_(Solsona)

Continuem fins a travessar el pont i anem a l'esquerra

Continuem fins a travessar el pont i anem a l'esquerra pel corriol. En arribar al camí asfaltat anem a l'esquerra i tot seguit continuem a la dreta deixant l'asfalt.

Continuem a la dreta pel camí sense asfaltar

Continuem a la dreta pel camí sense asfaltar

Cal Pensí

Cal Pensí i vistes al Castellvell. Cal Pensí en vista al tros de Vinya del Palós. Aquesta construcció conserva en bon estat la fàbrica inicial amb característiques pròpies de les cabanes del vinyet amb un únic cos de PB+1pis +golfes cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i les parets recobertes amb enlluït de calç. La coberta també manté ‘estat original de teules damunt cavalls i llates. La façana nord conserva el parament original amb traces de lloses i maons a trenca junt. Els coberts de llevant estan tapats en obra vista simulant els antics en tàpia. Històriques, - Edifici documentat al segle XIX, però de construcció anterior (1700) amb reformes. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Cabana de Pallarès Nou

Cabana de Pallarès Nou. Arquitectòniques: - Manté l’estructura inicial de cabana d’un únic cos de PB+1PP+golfes cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i amb dos cossos afegits posteriorment obrats en obra vista sense arrebossar els quals atempten contra l’entorn paisatgístic. Històriques. - Edifici de la fi del segle XIX i inicis del segle XX amb atributs “modernistes”. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Ca la Miquela

Ca la Miquela. Arquitectòniques: - Presenta diferents fases evolutives, essent d’un moment inicial una construcció de dos cossos de PB+ 1 pis coberts amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Posteriorment s’amplià amb un cos a ponent de factura similar a la construcció principal. Darrerament als anys ’60 s’amplià a migdia amb un cos recent de construcció i fàbrica completament diferent a la construcció la qual no s’harmonitza amb l’entorn. Coberta plana de formigó en color vermell. Històriques: - Edifici documentat al segle XIX ampliat al 1967 amb la façana actual. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Cabana Pallarès Vell

Cabana de Pallarès Vell. Edifici documentat a la fi del segle XIX i inicis del segle XX. Arquitectòniques: Presenta sense masses alteracions la fàbrica arquitectònica en que fou bastit amb dos cossos coberts amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Les reformes efectuades corresponen a les diferents utilitats que l’edifici ha tingut al llarg de la història. Caldria arrebossar l’aparell dels cossos afegits obrat amb obra vista. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS

Cabana de la Sabatera Nova i Sabatera Vella

Cabana de la Sabatera Nova i Sabatera Vella. CABANA SABATERA NOVA. Edifici bastit de nova planta als anys ’70 amb els criteris arquitectònics del moment. Es tracta d’una construcció de nova planta coberta amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i amb diversos trencaments. CABANA SABATERA VELLA. Edifici documentat al segle XIX ampliat a la façana principal al 1967. Arquitectòniques: - Inicialment aquest edifici tindria un únic cos de PB +1pis cobert amb teulada des vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i porta d’entrada adintellada. Les obertures tindrien els bastiments de pedra i les llindes amb fusta i el seu aparell seria irregular deixant únicament visibles les cantoneres. Posteriorment s’ampliaren a llevant amb un segon cos d’aparell més irregular i bocins de maó i teules a trencajunt amb teulada a un sol vessant i en un nivell més baix. A la part de ponent s’amplià amb la construcció d’un cos de maons de construcció molt recent que caldria que s’arrebosses amb morter ja que crea un impacte visual important. A la façana principal hi ha diversos contraforts adossats i els ampits de les obertures de la planta principal són bisellats. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Cal Porrons (ruïnes)

Cal Porrons (ruïnes). CAL PORRONS, PDA. SANT PERE MÀRTIR . Arquitectòniques: - Inicialment aquest edifici havia tingut PB+1pis +golfes cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. Avui dia és una ruïna i la paret que encara es conserva amenaça en desplomar-se. Històriques. - Segle XVIII i XIX segons l’aparell constructiu. Referències: CATÀLEG DE MASIES-CASES RURALS.

Continuem a la dreta pel camí asfaltat

Continuem a la dreta pel camí asfaltat

Cal Pixarada

CAL PIXARADA, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Edifici datat del segle XVII i anomenada antigament “ Cabana de la creu blanca”. Aquest edifici originàriament presentava un únic cos ( el central) cobert amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia i de PB+1pis. Les obertures serien en pedra picada i la porta adintellada. - Posteriorment s’afegí a migdia un altre cos, emprat a la part superior com a pallissa composta per pilars de pedra que donarien suport a una coberta de jàsseres de fusta. - Darrerament s’ha obert a ponent un cos en obra vista molt recent i que caldria que es llisqués amb morter de pòrtland. Aquest edifici està construït aprofitant el desnivell del terreny natural i de forma terrassada. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Continuem a l'esquerra pel corriol - Xalet de la Creu Blanca

Continuem a l'esquerra pel corriol. XALET DE LA CREU BLANCA, PDA. SANT PERE MÀRTIR. Època construcció MODERNA, amb un bon estat conservació. Edifici completament recent adaptat als usos residencials i privats.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Ruïnes de la casa del Rovelló (Pendent de verificació)

Ruïnes de la casa del Rovelló. (Pendent de verificació)

Travessem el Riu Negre i anem a dreta

Travessem el Riu Negre i anem a la dreta. DESCRIPCIÓ: El Riu Negre, antigament conegut amb la denominació de Riner, és un riu del Solsonès, afluent per la dreta del Cardener. Neix al terme de Lladurs. Després de passar per Solsona, s'endinsa en una vall força encaixonada excavada a l'altiplà de Solsona tot travessant els municipis d'Olius, de Riner i de Clariana de Cardener. Just deixar enrere l'esmentat altiplà, desguassa al Cardener a 440 msnm sota del castell d'aquesta última localitat. Riu d'escàs cabal, sembla que antigament tenia amb certa freqüència fortes revingudes, tal com ho feia constar Francisco de Zamora que, al segle xviii, va deixar escrit: "...té, però, crescudes rierades que tallaven (abans que existís el pont) la comunicació i s'hi havia ofegat gent". REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Riu_Negre_(Solson%C3%A8s)

Camí de la Font del Corb

Camí de la Font del Corb

Font del Corb

Font del Corb. La font del Corb és una font de broc obrada en pedra del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Es troba al just a la riba esquerra del riu Negre a uns 200 m. escassos després d'haver deixat enrere la darrera casa de la ciutat sortint-ne pel c/ de la Font del Corb. En documentació de l'any 1444 és anomenada la font del gorg, però en l'any 1461 ja apareix amb l'actual denominació.[3] En un altre document, aquest del segle xvi, s'hi deixa constància que es fan unes obres per adobar-la i s'hi construeix un abeurador. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_del_municipi_de_Solsona

Xemeneia de la Bòbila de la Font del Corb

Xemeneia de la Bòbila de la Font del Corb. Construccions antigues que es conserven del primer terç del segle passat. La xemeneia de la Teuleria de la Font del Corb, una bòbila que es diu que havia funcionat abans de la guerra. Referències: https://lafotodelpep.wordpress.com/patrimoni-industrial-fotografiable/

Cabana del Geli

Parc infantil de la Cabana del Geli

Parc infantil de la Cabana del Geli. NOTA: Ajuntament de Solsona – 31/01/2019. EL PARC INFANTIL DE LA CABANA D’EN GELI GUANYA ESPAI I ELEMENTS DE JOC. Aquesta millora és una de les actuacions demanades pels veïns en el si de les visites de barri. Aquesta setmana la brigada municipal de Solsona ha arranjat el parc infantil de la Cabana d’en Geli, ubicat al carrer de la Font del Corb. Se n’ha ampliat la zona del tancat, s’hi ha instal·lat una nova estructura multijocs i s’hi ha habilitat un sorral. També se n’ha retirat el tobogan, que era vell i presentava un perill. Aquesta millora s’emmarca en les actuacions de manteniment del sector recollides en el si de les visites de barri de la regidora adscrita, Isabel Roca. El condicionament del parc infantil va ser la principal petició dels veïns d’aquesta zona en la darrera trobada, l’any passat, a banda d’altres intervencions en senyalització i mobiliari urbà i el seguiment de l’arbrat i l’enjardinament. REFERÈNCIES: https://lafotodelpep.wordpress.com/2020/10/30/30-11-2020/#more-1105

Pont de Cal Buté i continuem a l'esquerra

Pont de Cal Boté, continuem cap al carrer dels Tints. Pont de Cal Boté o també dit Cal "Buté", aquí, s'ha ajunten les aigües de la Riera d'Almoneda amb el Riu Negre. Continuem pel carrer dels Tints.

Pont de Solsona

Pont de Solsona. Descripció: Actualment consta només de 3 arcs. Passa sobre el riu Negre, afluent per la dreta del Cardener, afluent per la dreta del Llobregat. El pont és (era) una notable obra del segle xviii tot ell de pedra, de baixa altura sobre el riu. Tenia 12 arcades: més altes les del centre, es van definint pels costats. És un pont gran, per un riu tan xic. Referències: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_de_Solsona

Continuem rectes pel camí dels Tins

Continuem rectes pel camí dels Tins

Font del Molí dels Capellans

FONT DEL MOLÍ DELS CAPELLANS. La Font del Molí dels Capellans és una font de canaleta metàl·lica semicilíndrica del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Està situada a la riba esquerra del Riu Negre a poc més de 400 m aigües avall del Pont de Solsona, poc abans d'arribar al Molí dels Capellans i al costat d'un pou. El nom li ve del fet que, fa més de tres centúries, en aquest indret hi havia un molí, propietat d'uns capellans del qual encara se'n pot veure la dovella central de l'arc del portal que té gravada una creu i una data. Segons es desprèn de l'inventari de l'Arxiu de la Ciutat de Solsona, aquest lloc era conegut amb el nom de la Trilla, i va ser l'indret on va començar la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Solsona Era una font que, tot i el seu escàs cabal, tenia fama que mai s'assecava, i per això compta la gent gran, en anys de secada, hi havia cua per anar-hi a buscar aigua. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Mol%C3%AD_dels_Capellans

Continuem a la dreta paral·lels al Riu Negre

Continuem a la dreta paral·lels al Riu Negre.

Passem per sota el pont de la carretera C-451 (També C-75)

Passem per sota el pont de la carretera C-451 (També C-75).

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Basses naturalitzades del Riu Negre

Basses naturalitzades del Riu Negre. Entre els beneficis biològics de la naturalització de les basses de la depuradora de Solsona hi ha l’augment notable de la biodiversitat i l’establiment d’un indret de parada per a l’abeurament d’espècies en migració. Socialment, la població solsonina guanya un nou espai natural on desplaçar-se tot passejant per la ribera des del nucli urbà i gaudir de visites lliures i guiades. Més de 230 espècies de fauna i flora.Cabussets, polles d’aigua, ànecs de coll verd, martinets blancs, bernats pescaires, tortugues de rierol, granotes verdes i gripaus comuns són alguns dels animals que s’hi han deixat veure els últims mesos. Pel que fa a la flora, els aiguamolls artificials presenten plantatge d’aigua, lliris grocs, boga, canyís, menta d’aigua i junquet, entre d’altres. El Grup de Natura del Solsonès ha aportat les dades dels últims censos fets a aquests aiguamolls artificials el juliol passat en el marc del projecte Bioblitz. Segons l’entitat, s’hi han registrat un total de 232 espècies de fauna i flora. Concretament, es van censar 113 espècies diferents de flora, 51 aus, 27 ortòpters (insectes coneguts popularment com llagostes i saltamartins) i 14 ropalòcers (papallones diürnes), 11 mamífers, tres espècies d’amfibis i dues de rèptils, entre d’altres. La voluntat de l’entitat és fer-ne un seguiment periòdic. REFERÈNCIES: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/540462/solsona-naturalitza-basses-desus-depuradora-crea-nou-espai-ciutadania

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Estació depuradora d'aigües residuals de Solsona

Estació depuradora d'aigües residuals de Solsona. DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE LA DEPURADORA. El sistema de sanejament, gestionat per l'Agència Catalana de l'Aigua, està constituït per una Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) que disposa d'un tractament biològic de fangs activats de baixa càrrega, amb eliminació de nutrients, nitrogen i fòsfor. Una xarxa de col·lectors que recull les aigües residuals del municipi de Solsona, i del P.I d'Olius, i les porta fins a l'EDAR a través de tres ramals per gravetat sense bombaments.

Cal Pallargues Nou i Vell

Cal Pallargues Nou i Vell

Passem per sota el túnel de la carretera C-451 (També C-75)

Passem per sota el túnel de la carretera C-451 (També C-75).

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Cal Lloberes

CAL LLOBERES, PDA. SANT BERNAT. Edifici documentat al segle XIX però d’origen anterior ( 1700). Conserva la fàbrica original amb reformes en les obertures, porta principal i coberta. A migdia de l’edifici s’afegí cap a la fi de segle XIX un cos nou cobert amb teulada a un sol vessant i obertures amb bastiments d’obra vista de maons ceràmics. El terrat i el garatge situat a ponent són reformes molt recents. Aquest edifici aprofita un desnivell del terreny assentant-se de forma terrassada. REFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Plaça dels Ocells

Plaça dels Ocells