Solsona - Mare de la Font - Pla del Calvari - Solsona (pel corriol de dalt de l'obaga del Castellvell)

Solsona - Mare de la Font - Pla del Calvari - Solsona, pel corriol de dalt de l'obaga del Castellvell.

Anem cap a la Plaça del Camp, cap al Camí de la Creu per anar direcció a la Mare de la Font, anem a l'esquerra un cop passat el Barranc del Pallarès.

Passem per la Font de la Fulla i d'amunt dels ponts sobre Barranc de Pallarès, no em canso mai d'admirar aquest recorregut. També els seus aqüeductes sobre el riu, un dels tres només es veu a on era, veiem les ruïnes al costat dret del primer i més gran.

La Mare de la Font.
Antigament, era coneguda amb el nom de font de Miravella per trobar-se sota mateix de la masia d'aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Consell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l'aigua d'aquesta font.

Seguidament, girem per anar pel camí asfaltat que ve de Solsona per anar a la dreta, i ens trobem en una esplanada plena de taules, i la Font del Pubill al costat, sota l'Ermità de Sant Pere Màrtir.

Seguim i cal passar el túnel que hi ha sota la carretera, poc més endavant i seguint la Rasa del Masnou trobem la Font del Manel, i una mica més enllà hi ha la Font de la Mina.

La Font de la Mina.

La font es troba al costat d'una balma que salta la rasa de Masnou mitjançant una cascada que va a parar en un petit toll. A l'altre costat de la font, a una certa alçada hi ha l'entrada a la mina que li dona el nom.

Aquesta no és pas una mina que antigament fos explotada per a extreure'n algun mineral sinó el túnel de captació de l'aigua de la font. Actualment, una reixa tancada amb un cadenat que impedeix l'accés al seu interior. Antigament, però, l'entrada era accessible perquè no hi havia res que la barrés. Era un túnel amb una alçada suficient per a permetre que hi caminés una persona adulta sense haver-se d'acotar i que s'endinsava en direcció al nord-oest cap a sota on a hores d'ara hi ha el parc esportiu. Devia tenir uns 300 metres de longitud. Sobrepassada ja la meitat del recorregut, es bifurcava. El ramal que marxava cap al nord-oest aviat quedava cegat per un mur de pedra. L'altre ramal acabava al fons d'un pou la boca exterior del qual s'obria al marge que hi ha entre la font de l'Ocell i la carretera de Bassella.

Per a la quitxalla de l'època era tota una aventura fer-ne el recorregut. Es podria dir que un no era "gran" fins que no l'havia fet. S'havia creat la llegenda que aquella mina era màgica i al seu interior les lots i altres artefactes elèctrics s'apagaven de manera que per a fer-se la llum imprescindible per a travessar-lo només es podia aconseguir mitjançant la llum emesa per espelmes. Donat que el túnel captava l'aigua del subsol, no era estrany que el nivell de l'aigua captada a l'interior del túnel sobrepassés el mig metre. No cal dir que aquesta circumstància, afegida al fet que el terra del túnel era força irregular a banda d'estar recorregut per un rec, comportava que aconseguir fer-ne el recorregut complet sense que es mullessin les espelmes i els llumins per encendre-les era tota una proesa.
REFERÈNCIES:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Mina_(Solsona)

Seguim camí pujant les escales de fusta i sortim al Parc de la Mina, anem a visitar la Font de l'Ocell, tot seguit ens dirigim direcció al Castellvell, anem al camí que du a Cal Moset de Dalt, i que deixem el camí nan a l'esquerra.

Continuem pel camí, cap al Pla del Calvari, a mixta costa hi ha un punt, i a l'esquerra hi ha tot un seguit de grans roques, fent un paisatge únic, petites balmes i camins tortuosos (val la pena donar-li una ullada).

Quan arribem al Pla del Calvari, anem pel camí que trobem a l'esquerra a uns 50 metres, i més endavant el camí es fa corriol, que va vorejant el Castellvell per ponent, i fins a sortir al camí empedrat que va de Solsona al Castellvell, tot amb unes magnífiques panoràmiques.

Anem baixant, passem per la Creu del Castellvell i la Cabana del Ton al fons, més endavant a l'encreuament de Torre Caïm, i anirem rectes pel caminet del tros, per sortir al Carrer, Santuari de l'Lord, i al final del carrer a la dreta, seguim a l'esquerra pel carrer Serrat d'en Mingo, i fins a arribar el camí a la dreta, que hi ha una pedra grossa al mig. Aquest és un camí que baixa davant el poliesportiu, tant a l'entrada com a la sortida del camí, hi ha una gran pedra per evitar la circulació de vehicles de quatre rodes.

Anem cap a la dreta per anar al Passeig de Sant Antoni María Claret i Plaça del Camp.
Final de la caminada!!