Solsona - Olius (Església Sant Esteve, Assentament Ibèric i Cementiri Modernista)

Punt d'inici i arribada de la ruta

Punt d'inici i arribada de la ruta

Carrer del Drac o també dit, camí del cementiri

Carrer del Drac o també dit, camí del cementiri.

Cementiri de Solsona

Cementiri de Solsona. El cementiri de Solsona posseeix planta trapezoidal tenint el mur que l'envolta en un bon estat de conservació. En el seu pòrtic principal es troba l'entrada al recinte, el senzill treball de reixa se sosté entre sengles pilars, en el seu frontó veiem un tempus fugit, signe inequívoc que ens informa de l'efímer del temps, sobre ell una règia creu llatina ens indica davant que recinte ens trobem. Ja des de la mateixa entrada un llarg passadís ben pavimentat i flanquejat per xiprers ens van guiant en el camí, a banda i banda es van disseminant les inhumacions, aquestes són les primeres realitzades en el cementiri de Solsona. Els seus elements d'adorn són els propis de l'època; humils creus de forja o deixants emergents de pedra. Petits parterres van deixant aquests espais dividits alhora que els camins ajuden els visitants a arribar a les agrupacions de nínxols. Aquestes edificacions són de senzilla construcció, disposen de cinc altures i la seva teulada està feta de dos aiguavessos. Les petites i pesades lloses se situen sota una motllura amb forma de fornícula i veiem que aquí els elements d'embelliment també són variats; creus llatines, imatges d'índole religiosa i frases de duel acompanyen al nom del seu habitant. Continuem el passeig per a veure dispersos per les diferents casernes sepulcres de pedra grisenca, to adquirit pel pas del temps, altres enterraments es configuren com a petits panteons, aquests es troben custodiats per petites peanyes amb cadenes, algunes d'aquestes peanyes presenten símbols funeraris com les torxes que representen el pas de l'ànima a l'altra vida. La seva catedral és una altra edificació digna d'esment, datada en el segle X i d'estil romànic, posteriors reformes ha contribuït al fet que en l'actualitat posseeixi un estil gòtic construït entre el segle XIII i XVII. Passejar pel barri antic és fer un viatge pel temps, cases senyorials, els seus porxos i el seu halo de l'edat mitjana fa que sigui indispensable visitar-la. REFERÈNCIES: https://entrepiedrasycipreses.com/cementerio-de-solsona/

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Església de Sant Honorat

Església de Sant Honorat. DESCRIPCIÓ: Església romànica modificada. És d'una sola nau i absis rodó. Amida 4,80x 10,60 m. La nau, sobrealçada i de coberta deformada a l'exterior i apuntada a l'interior. Arc toral apuntat. Orientada a l'est. - Construcció: parament de grans pedres en filades, tallades a cops de maceta. Voluminosa cornisa refeta i arrebossada a la nau i a l'absis. Podi parcial a l'absis, part sud, de 25 cm d'alçada màx. Frontis refet. Absis amagat a l'interior per un envà. La volta apuntada de la nau arrenca d'una motllura de pedres trapezoïdals amb bisell. La porta original desapareguda. Finestra romànica a l'absis, tapiada, l'arc ha estat substituït per una pedra. A la cara est, hi ha adossada una nova construcció, de planta regular i teulada a dues vessants, amb la porta actual a la part lateral, d'arc de mig punt. HISTÒRIA: Aquesta església no està esmentada a l'Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell de l'any 839. En la documentació de l'any 1373, consta que Bernat Serra, prevere de Sant Honorat, capella construïda en l'església de sant Ermengol, ha rebut de Maria, muller de Pere Vilar i del seu fill, el cens de Benefici. Cent anys més tard s'anomenava ja solament Sant Honorat. L'església de Sant Honorat, dona nom a una de les quatre partides en què es divideix la zona immediata dels voltants de Solsona, anomenada el Vinyet per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals del segle passat. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Honorat

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall i anem a la dreta

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall i anem a la dreta continuant pel voral de l'esquerra.

Travessar la carretera i anem a la dreta

Travessar la carretera i anem a la dreta

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Travessar la carretera i anar al camí de l'esquerra

Travessar la carretera i anar al camí de l'esquerra.

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Casa Marcús

Casa Marcús. També casa rural. Casa rural Marcús, és l'antic paller que forma part de la finca agrícola-ramadera de la Casa Marcús. Es tracta d'una casa de pagès i en 100 metres de la casa pairal, ideal per a fer turisme rural amb amics, familiars, nens...

La Muntada

La Muntada. Situació 42° 00′ 35″ N, 1° 33′ 39″ E

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

A l'esquerra i a la dreta pel GR

Continuem a l'esquerra i a la dreta pel GR

Creu, record de la Santa Missió del 1920

Creu, record de la Santa Missió del 1920.

Continuem a l'esquerra pel camí d'Olius

Continuem a l'esquerra pel camí d'Olius, davant i altre costat de la carretera hi ha el mas, la Cotxeria

(1) Església de Sant Esteve d'Olius (Descripció)

Església de Sant Esteve d'Olius. DESCRIPCIÓ: La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle xi i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus prou altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle xvi. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és una torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle xvii. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle xvii, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d%27Olius

Rectoria de Sant Esteve d'Olius

La Rectoria de Sant Esteve d'Olius està situada entre l'absis i el portal, és una masia adossada, del segle xvii.

(2) Església de Sant Esteve d'Olius (Història)

Església de Sant Esteve d'Olius. HISTÒRIA: L'església dedicada a sant Esteve existia ja al segle x, al castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985. El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi a l'església de Sant Esteve d'Olius. El 1102, el comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies. El 1143, el comte Ermengol d'Urgell en reiterà la dominació. El 1150, el papa Eugeni III confirmà al prepòsit de Solsona la senyoria de l'església d'Olius. El 1182 el comte d'Urgell, Ermengol de València, feu solemne lliurament a la predita canònica del castell i església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius feu donació del seu títol a la verge del Claustre i en representació de la mitra de Solsona: amb aquest motiu els bisbes havien obtingut el títol de marquesos. A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb un cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.

(1) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius

(1) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius. 1 - DESCRIPCIÓ: El Centre d'Estudis Lacetans inicià l'any 1.998 els treballs d'excavació al jaciment ibèric. i medieval de Sant Esteve d'Olius. El turó on hi ha l'església s'ha ocupat en tres períodes històrics: ibèric ( 350 aC - 250 aC ), medieval ( 800 - 1.150 ), i modern ( 1.453 - 1.789 ). Del primer, entre el final del segle IV aC i la primera meitat del segle III aC, s'han trobat una colla de sitges per emmagatzemar el gra en grans quantitats, i un petit nucli d'habitatges. Just davant del mur nord trobem la zona-2 de les excavacions. A finals del segle III aC o inicis del segle II aC s'abandonaren les sitges i s'enderrocaren les cases. El turó no es tornà a ocupar fins al segles IX - XI. Les excavacions demostren que a l'època medieval també van construir sitges. Afortunadament encara podem gaudir de l'església i la cripta. Si ens apropem al camp de sitges, dos tubs de formigó cridaran la vostra atenció... A l'assentament ibèric de Sant Esteve d'Olius s'han excavat gairebé cent sitges que tenen entre un metre i un metre i mig de fondària i un diàmetre màxim d'un metre i vint centímetres. Si en la superfície excavada s'han trobat gairebé cent sitges, és possible que en tot el turó n´hi hagi unes tres-centes. La quantitat de gra guardat a les sitges era molt gran. Els habitants del poblat en tenien prou amb un 10% de la producció. Està clar que l'assentament ibèric d'Olius era un lloc estratègic d'emmagatzematge d'execents de gra. Al plafó informatiu que trobareu al camp de sitges ( zona-2 d'excavació ) veureu una recreació de l'assentament, que S.Segura va fer per al Centre d'Estudis Lacetans de Solsona. REFERÈNCIES: https://elblogdelsenyori.blogspot.com/2021/05/a-tocar-de-lesglesia-i-la-cripta.html

(2) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius

(2) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius. 2 - DESCRIPCIÓ: - Les restes dels habitatges ibèrics trobats a la banda occidental del turó demostren que a la majoria de les cases hi havia una llar de foc. A més a més es va trobar un enterrament infantil, un fornet metal·lúrgic i un enterrament ovicàprid. Els caprins, subfamília dels bòvids, inclouen els antílops i diferents tipus d'ovelles i cabres. - A la campanya arqueològica del 2.005 es van continuar les excavacions a la zona-1,on hi ha els habitatges ibèrics. A més a més de la bateria de cases es va descobrir que hi havia una muralla. Després de fer una sèrie de sondejos la part inferior es destinà a aparcament. - A la zona-2, on hi ha el plafó informatiu a prop del mur nord de l'església romànica, es van fer campanyes arqueològiques els anys 1.999, 2.003, 2.004 i 2.005. En les diferents campanyes, a la zona-2 es van excavar quaranta-tres sitges. Trenta-dues són del període ibèric i les altres onze del període medieval. - Abans de marxar fem una última mirada al plafó, concretament a la informació que hi ha a la dreta. A la part superior, en un mapa de Catalunya veiem els diferents camps de sitges ibèriques de Catalunya. Gairebé tots els camps estan a la costa o a prop d'ella. El de Sant Esteve d'Olius és un dels pocs camps de sitges interiors. A la part inferior el dibuix del Centre d'Estudis Lacetans ens permet comparar la mida de les sitges ibèriques de tres camps catalans: Montjuïc ( al vessant sud de la muntanya de Montjuïc- Barcelona-), Ca n'Olivé ( Cerdanyola del Vallès ), i Sant Esteve d'Olius. Les d'Olius són les més petites. REFERÈNCIES: https://elblogdelsenyori.blogspot.com/2021/05/a-tocar-de-lesglesia-i-la-cripta.html

Cementiri modernista d'Olius (Descripció)

Cementiri modernista d'Olius. Cementiri modernista totalment integrat al paisatge que l'any 1.915 el bisbe de Solsona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer encarregà a Bernardí Martorell i Puig, que era l'arquitecte diocesà de Solsona. DESCRIPCIÓ: Cementiri construït l'any 1916 aprofitant unes grans roques, que és on hi ha les tombes. La façana és de pedra picada, formant un arc en punta, al centre del qual hi ha una creu de pedra. La porta és de ferro forjat. A l'interior hi ha una petita capella, feta també de pedra picada i repartides per diversos punts, creus i escultures de pedra del més pur estil gaudinià. Les tombes estan excavades a la mateixa roca. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_d%27Olius

Cementiri Modernista d'Olius (Noticies històriques)

Cementiri Modernista d'Olius. NOTICIES HISTÒRIQUES: A l'arquitecte Martorell li vingué la idea de construir aquest cementiri quan veié les pedres des del pla de davant de l'església de Sant Esteve, tot prenent mides per construir el cementiri que li havia estat encomanat.

Parada per esmorzar

Parada per esmorzar

Continuem pel sender de la rasa de Sant Joan

Continuem pel sender de la rasa de Sant Joan

Font de Sant Esteve i la rasa de Sant Joan

La Font de Sant Esteve o dit també de la Salamandra (el nom ve del fet que si veien salamandres tot sovint). La Rasa de Sant Joan és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius. La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Sant Joan està integrada per 8 cursos fluvials (5 subsidiaris de 1r nivell i 2 de 2n nivell) que sumen una longitud total de 8.152 m. que transcorren íntegrament pel terme municipal d'Olius. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rasa_de_Sant_Joan

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Toll de Sant Joan

Aquí hi ha el toll de Sant Joan, un gorg i la bassa sota el camí, a la vora una bona balma, a on diuen que s'amagaven en el temps de la guerra civil.

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Rectes

Travessem el camí i continuem recte

Rectes

Travessem la carretera i continuem recte

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Anem a la dreta

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Deixem el camí i anem a la dreta

Deixem el camí i anem a la dreta per escurçar el recorregut.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Continuem a la dreta pel camí asfaltat

Continuem a la dreta pel camí asfaltat

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra pel camí sense asfaltar

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a l'esquerra pel corriol

Continuem a l'esquerra pel corriol

Can Gangildes

Can Gangildes

Barraca de Cal Gangildes

Barraca de Cal Gangildes

Ruïnes de Cal Lleró

Ruïnes de Cal Lleró

Dreta

Pel corriol a la dreta i tot seguit a l'esquerra pel camí

Pel corriol a la dreta i tot seguit a l'esquerra pel camí.

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Cal Sastre Quel

Cal Sastre Quel

Anem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra a nan pel corriol de Sant Bernat

Anem a l'esquerra

Continuem pel corriol a l'esquerra. Des d'aquí anem pel corriol fins a sortir al camí, continuem cap a Torre dels Martins, fins a la carretera de Sant Llorenç, travessem la carretera i anem cap al Riu Negre per continuar pel camí de la Font del Corb direcció al punt de sortida i arribada de la caminada.