Solsona - Olius ( Sant Honorat, Sant Esteve, Assentament Ibèric i Cementiri Modernista d'Olius)

Anem a la dreta

Sortim de l'aparcament de l'escola del Vinyet per anar pel camí que du al cementiri, anem a la dreta.

Cementiri de Solsona

Cementiri de Solsona. El cementiri de Solsona posseeix planta trapezoidal tenint el mur que l'envolta en un bon estat de conservació. En el seu pòrtic principal es troba l'entrada al recinte, el senzill treball de reixa se sosté entre sengles pilars, en el seu frontó veiem un tempus fugit, signe inequívoc que ens informa de l'efímer del temps, sobre ell una règia creu llatina ens indica davant que recinte ens trobem. Ja des de la mateixa entrada un llarg passadís ben pavimentat i flanquejat per xiprers ens van guiant en el camí, a banda i banda es van disseminant les inhumacions, aquestes són les primeres realitzades en el cementiri de Solsona. Els seus elements d'adorn són els propis de l'època; humils creus de forja o deixants emergents de pedra. Petits parterres van deixant aquests espais dividits alhora que els camins ajuden els visitants a arribar a les agrupacions de nínxols. Aquestes edificacions són de senzilla construcció, disposen de cinc altures i la seva teulada està feta de dos aiguavessos. Les petites i pesades lloses se situen sota una motllura amb forma de fornícula i veiem que aquí els elements d'embelliment també són variats; creus llatines, imatges d'índole religiosa i frases de duel acompanyen al nom del seu habitant. Continuem el passeig per a veure dispersos per les diferents casernes sepulcres de pedra grisenca, to adquirit pel pas del temps, altres enterraments es configuren com a petits panteons, aquests es troben custodiats per petites peanyes amb cadenes, algunes d'aquestes peanyes presenten símbols funeraris com les torxes que representen el pas de l'ànima a l'altra vida. La seva catedral és una altra edificació digna d'esment, datada en el segle X i d'estil romànic, posteriors reformes ha contribuït al fet que en l'actualitat posseeixi un estil gòtic construït entre el segle XIII i XVII. Passejar pel barri antic és fer un viatge pel temps, cases senyorials, els seus porxos i el seu halo de l'edat mitjana fa que sigui indispensable visitar-la. REFERÈNCIES: https://entrepiedrasycipreses.com/cementerio-de-solsona/

Cal Folia

Cal Folia. (Sense dades...) Biografia de Ramon Pujol i Llanes (Solsona, 1882 - 1949), segons les fonts Ramon Pujol i Llanas, prevere, organista i compositor català, professor de piano, i organista titular de la catedral de Solsona. Va néixer l'any 1882 a Solsona, a CAL FOLIA, fet que li va valdre el sobrenom de Mossèn Folia. El 1907 va ser ordenat prevere. Va ser organista de l'Església Parroquial de Berga entre 1906 i 1909. Entre els anys 1910 i 1922, exercí la responsabilitat de mestre director de l'Escolania de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el 1922 va guanyar les oposicions d'organista de la catedral de Solsona, càrrec que ocupà fins al 1947, any en què es retirà degut al seu delicat estat de salut. Va compondre diverses obres d'àmbit religiós, entre les quals destaca la marxa pontifical que compongué el 1946 i que dedicà a Vicent Enrique i Tarancón, aleshores bisbe de Solsona. També va escriure obres d'estil popular com ara caramelles, cançons, sardanes, música pels Pastorets, entre d'altres. A més, va realitzar una tasca etnològica i folklorista a l'entorn de les festes populars de Solsona vinculades a la Mare de Déu del Claustre i fou el primer músic que recollí i inventarià les melodies populars dels gegants i altres elements del Corpus i la Festa Major de la ciutat i les harmonitzà per a petita banda. Era oncle del poeta solsoní Ramon Valls i Pujol. Morí a la seva ciutat natal l'any 1949. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Pujol_i_Llanes

Cal Cirera

CAL CIRERA, PDA. SANT HONORAT. Època de construcció completament moderna adaptada a usos residencials i habitatge. “Cal Sala”. Referències. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Continuem a la dreta i tot seguit pel corriol de la dreta

Travessem la riera de Cal Llisó i continuem a la dreta i tot seguit pel corriol de la dreta.

Església de Sant Honorat

Església de Sant Honorat. DESCRIPCIÓ: Església romànica modificada. És d'una sola nau i absis rodó. Amida 4,80x 10,60 m. La nau, sobrealçada i de coberta deformada a l'exterior i apuntada a l'interior. Arc toral apuntat. Orientada a l'est. - Construcció: parament de grans pedres en filades, tallades a cops de maceta. Voluminosa cornisa refeta i arrebossada a la nau i a l'absis. Podi parcial a l'absis, part sud, de 25 cm d'alçada màx. Frontis refet. Absis amagat a l'interior per un envà. La volta apuntada de la nau arrenca d'una motllura de pedres trapezoïdals amb bisell. La porta original desapareguda. Finestra romànica a l'absis, tapiada, l'arc ha estat substituït per una pedra. A la cara est, hi ha adossada una nova construcció, de planta regular i teulada a dues vessants, amb la porta actual a la part lateral, d'arc de mig punt. HISTÒRIA: Aquesta església no està esmentada a l'Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell de l'any 839. En la documentació de l'any 1373, consta que Bernat Serra, prevere de Sant Honorat, capella construïda en l'església de sant Ermengol, ha rebut de Maria, muller de Pere Vilar i del seu fill, el cens de Benefici. Cent anys més tard s'anomenava ja solament Sant Honorat. L'església de Sant Honorat, dona nom a una de les quatre partides en què es divideix la zona immediata dels voltants de Solsona, anomenada el Vinyet per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals del segle passat. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Honorat

Travessem la carretera i continuem fins al trencant de Cal Tribulet

Travessem la carretera i continuem fins al trencant de Cal Tribulet.

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Cal Tribulet

CAL TRIBULET, PDA. SANT HONORAT. ARQUITECTÒNIQUES. L’edifici original era de dos cossos cobert amb teulada a dues vessants i dos pisos amb obertures de pedra picada de mides més aviat petites. Posteriorment s’amplià la paret amb l’afegiment d’un cos i de la teulada. La paret nord és la que conserva l’aparell originari. Ha estat molt restaurada recentment. HISTÒRIQUES. Edifici documentat al s.XVIII, tot i que es creu que l’origen és més antic. REFERÈNCIES. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

Ruïnes i Cal Francisquet

CAL FRANCISQUET, PDA. SANT HONORAT. ARQUITECTÒNIQUES: Es tracta d’un curiós edifici de planta quadrada i teulada a quatre vessants, considerant-se un dels pocs exemples conservats al nostre país amb aquestes característiques. Es conserva en molt bon estat de forma excepcional. HISTÒRIQUES: Construcció documentada del s.XVIII però creiem que correspon a una obra del 1600. RFERÈNCIES: CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS DEL MUNICIPI DE SOLSONA

All de bruixa

Passem la rasa de Comajuncosa i continuem rectes

Passem la rasa de Comajuncosa i continuem rectes.

Granja Coli-Porc

Granja Coli-Porc

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Els Plants (Olius)

Els Plants (Olius) Descripció. És una gran masia fortificada, orientada nord-sud, de planta rectangular i teulada a doble vessant. La façana principal està al sud, amb porta d'arc de mig punt i grans dovelles. Té planta baixa i dos pisos. Hi ha molt poques obertures, petites finestres amb llinda de pedra repartides per les quatre cares. A la paret oest, a la cantonada, hi ha una petita garita de defensa amb una espitllera a la part central; en aquesta mateixa cara s'hi ha adossat una petita construcció, que serveix de magatzem i a la que s'hi entra per una escala exterior. En un pla superior a la casa hi ha una sèrie de coberts i corrals. Al costat de la façana principal hi ha una petita capella. És una petita capella del segle xviii, adossada a la paret est de la masia dels Plans d'Olius. És d'una sola nau i sense absis. El parament està construït a partir de carreus més o menys regulars, en filades. Té una porta rectangular, amb llinda de pedra i simulant pels costats dues columnes. No hi ha cap mena de decoració. L'interior està arrebossat. Història. Al segle xii, els Plans portava el nom de Pla Superior per distingir-la del Pla Inferior. Al segle xv, ja se l'anomenava Els Plans. Al segle xvi, es feren contractes de cases o terres a mitges; Margarida Boldó, mestressa dels Plans, feu l'any 1587 un contracte amb Arnau Gros, habitant del mas, per tres anys. La capella, la construïren al segle xviii, quant van fer obres de reestructuració de la casa. Referències. https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Plans_(Olius)

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall i anem rectes

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall i anem rectes

Continuem a l'esquerra pel GR-7

Continuem a l'esquerra pel GR-7, entre els camps plans d'Olius.

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Anem a l'esquerra

anem a l'esquerra

Casa Marcus

Casa Marcús. També casa rural. Casa rural Marcús, és l'antic paller que forma part de la finca agrícola-ramadera de la Casa Marcús. Es tracta d'una casa de pagès i en 100 metres de la casa pairal, ideal per a fer turisme rural amb amics, familiars, nens...

Avituallament

Un petit descans amb bones vistes

La Muntada

La Muntada

Anem a l'esquerra seguint el GR-7

Anem a l'esquerra seguint el GR-7

Continuem rectes pel GR-7

Continuem rectes pel GR-7

Creu, record de la Santa Missió del 1920

Creu, record de la Santa Missió del 1920

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra pel camí d'Olius, davant i altre costat de la carretera hi ha el mas, la Cotxeria.

1- Sant Esteve d'Olius (Descripció)

Església de Sant Esteve d'Olius. DESCRIPCIÓ: La parròquia de Sant Esteve d'Olius, esmentada des del 985, es troba aïllada a la dreta del Cardener, al centre d'un terme rural. L'edifici actual, bastit a la segona meitat del segle xi i consagrat el 1079, és d'una nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó, que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus prou altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta. Està il·luminada per tres finestres obertes a la part baixa de l'absis. L'accés actual a la cripta, mitjançant un arc rebaixat i una escalinata amb barana de ferro forjat, respon a una modificació posterior, probablement del segle xvi. Al mur nord hi ha la porta del campanar, és una torre quadrada propera a l'absis i amb finestres sageteres, a la part superior hi ha una finestra d'arc de mig punt per banda. L'actual porta d'accés és al mur sud, amb grans dovelles treballades. La porta primitiva, avui tapiada, és al frontis, d'arc de mig punt. Són també actuacions posteriors la porta adovellada de migdia, que substitueix la de ponent, i la torre del campanar. Modernament l'interior de l'església ha estat despullat de l'ornamentació de tipus classicitzant, afegida probablement a la segona meitat del segle xvii. Entre l'absis i el portal hi ha una masia adossada, del segle xvii, que correspon a la rectoria. Del primitiu castell d'Olius resta una masia a cent passos de l'església, i en la qual encara es pot veure part d'una torre. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_d%27Olius

La Rectoria de Sant Esteve d'Olius

La Rectoria de Sant Esteve d'Olius està situada entre l'absis i el portal, és una masia adossada, del segle xvii.

Absis d'església de Sant Esteve d'Olius

Absis d'església de Sant Esteve d'Olius absis semicircular, coberta amb volta de canó, que recolza sobre arcs torals, reforçats a l'exterior per contraforts adossats. L'absis és decorat exteriorment amb arcuacions i lesenes de tipus llombard. Sota el presbiteri elevat hi ha una cripta, que constitueix l'element més interessant del conjunt. Semblant a les de Cardona i Vic, està formada per tres naus prou altes (3,20 m), separades per sis columnes de fust i capitells desiguals, i cobertes amb volta d'aresta.

2- Sant Esteve d'Olius (Història)

Església de Sant Esteve d'Olius. HISTÒRIA: L'església dedicada a sant Esteve existia ja al segle x, al castell on el comte d'Urgell tenia un dels seus palaus. "Domum sancti Stephani": 985. El 1041 la comtessa Constança, vídua d'Ermengol II d'Urgell, donà un alou que li era propi a l'església de Sant Esteve d'Olius. El 1102, el comte Ermengol V d'Urgell llegà a l'església de Santa Maria de Solsona el castell d'Olius, amb l'església de Sant Esteve i les sufragànies. El 1143, el comte Ermengol d'Urgell en reiterà la dominació. El 1150, el papa Eugeni III confirmà al prepòsit de Solsona la senyoria de l'església d'Olius. El 1182 el comte d'Urgell, Ermengol de València, feu solemne lliurament a la predita canònica del castell i església d'Olius. En temps posteriors el darrer marquès d'Olius feu donació del seu títol a la verge del Claustre i en representació de la mitra de Solsona: amb aquest motiu els bisbes havien obtingut el títol de marquesos. A Sant Esteve d'Olius es congregaren en una ocasió de l'any 1318 alguns canonges solsonins disconformes amb un cert procedir impositiu dels nobles Guillem i Ramon de Cardona. L'afer arribà a la cort papal d'Avinyó.

(1) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius.

Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius. 1 - DESCRIPCIÓ: El Centre d'Estudis Lacetans inicià l'any 1.998 els treballs d'excavació al jaciment ibèric. i medieval de Sant Esteve d'Olius. El turó on hi ha l'església s'ha ocupat en tres períodes històrics: ibèric ( 350 aC - 250 aC ), medieval ( 800 - 1.150 ), i modern ( 1.453 - 1.789 ). Del primer, entre el final del segle IV aC i la primera meitat del segle III aC, s'han trobat una colla de sitges per emmagatzemar el gra en grans quantitats, i un petit nucli d'habitatges. Just davant del mur nord trobem la zona-2 de les excavacions. A finals del segle III aC o inicis del segle II aC s'abandonaren les sitges i s'enderrocaren les cases. El turó no es tornà a ocupar fins al segles IX - XI. Les excavacions demostren que a l'època medieval també van construir sitges. Afortunadament encara podem gaudir de l'església i la cripta. Si ens apropem al camp de sitges, dos tubs de formigó cridaran la vostra atenció... A l'assentament ibèric de Sant Esteve d'Olius s'han excavat gairebé cent sitges que tenen entre un metre i un metre i mig de fondària i un diàmetre màxim d'un metre i vint centímetres. Si en la superfície excavada s'han trobat gairebé cent sitges, és possible que en tot el turó n´hi hagi unes tres-centes. La quantitat de gra guardat a les sitges era molt gran. Els habitants del poblat en tenien prou amb un 10% de la producció. Està clar que l'assentament ibèric d'Olius era un lloc estratègic d'emmagatzematge d'execents de gra. Al plafó informatiu que trobareu al camp de sitges ( zona-2 d'excavació ) veureu una recreació de l'assentament, que S.Segura va fer per al Centre d'Estudis Lacetans de Solsona. REFERÈNCIES: https://elblogdelsenyori.blogspot.com/2021/05/a-tocar-de-lesglesia-i-la-cripta.html

(2) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius.

(2) Jaciment arqueològic de l'assentament Ibèric Sant Esteve d'Olius. 2 - DESCRIPCIÓ: - Les restes dels habitatges ibèrics trobats a la banda occidental del turó demostren que a la majoria de les cases hi havia una llar de foc. A més a més es va trobar un enterrament infantil, un fornet metal·lúrgic i un enterrament ovicàprid. Els caprins, subfamília dels bòvids, inclouen els antílops i diferents tipus d'ovelles i cabres. - A la campanya arqueològica del 2.005 es van continuar les excavacions a la zona-1,on hi ha els habitatges ibèrics. A més a més de la bateria de cases es va descobrir que hi havia una muralla. Després de fer una sèrie de sondejos la part inferior es destinà a aparcament. - A la zona-2, on hi ha el plafó informatiu a prop del mur nord de l'església romànica, es van fer campanyes arqueològiques els anys 1.999, 2.003, 2.004 i 2.005. En les diferents campanyes, a la zona-2 es van excavar quaranta-tres sitges. Trenta-dues són del període ibèric i les altres onze del període medieval. - Abans de marxar fem una última mirada al plafó, concretament a la informació que hi ha a la dreta. A la part superior, en un mapa de Catalunya veiem els diferents camps de sitges ibèriques de Catalunya. Gairebé tots els camps estan a la costa o a prop d'ella. El de Sant Esteve d'Olius és un dels pocs camps de sitges interiors. A la part inferior el dibuix del Centre d'Estudis Lacetans ens permet comparar la mida de les sitges ibèriques de tres camps catalans: Montjuïc ( al vessant sud de la muntanya de Montjuïc- Barcelona-), Ca n'Olivé ( Cerdanyola del Vallès ), i Sant Esteve d'Olius. Les d'Olius són les més petites. REFERÈNCIES: https://elblogdelsenyori.blogspot.com/2021/05/a-tocar-de-lesglesia-i-la-cripta.html

Cementiri modernista d'Olius

Cementiri modernista d'Olius. Cementiri modernista totalment integrat al paisatge que l'any 1.915 el bisbe de Solsona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer encarregà a Bernardí Martorell i Puig, que era l'arquitecte diocesà de Solsona. DESCRIPCIÓ: Cementiri construït l'any 1916 aprofitant unes grans roques, que és on hi ha les tombes. La façana és de pedra picada, formant un arc en punta, al centre del qual hi ha una creu de pedra. La porta és de ferro forjat. A l'interior hi ha una petita capella, feta també de pedra picada i repartides per diversos punts, creus i escultures de pedra del més pur estil gaudinià. Les tombes estan excavades a la mateixa roca. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_d%27Olius

Cementiri modernista d'Olius

Cementiri Modernista d'Olius. NOTICIES HISTÒRIQUES: A l'arquitecte Martorell li vingué la idea de construir aquest cementiri quan veié les pedres des del pla de davant de l'església de Sant Esteve, tot prenent mides per construir el cementiri que li havia estat encomanat.

Continuem Paral·lel a la rasa de Sant Joan

Continuem Paral·lel a la rasa de Sant Joan

Font de Sant Esteve o de la Salamandra

La Font de Sant Esteve o dit també de la Salamandra (el nom ve del fet que si veien salamandres tot sovint). La Rasa de Sant Joan és un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal d'Olius. La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Sant Joan està integrada per 8 cursos fluvials (5 subsidiaris de 1r nivell i 2 de 2n nivell) que sumen una longitud total de 8.152 m. que transcorren íntegrament pel terme municipal d'Olius. REFERÈNCIES: https://ca.wikipedia.org/wiki/Rasa_de_Sant_Joan

Anem a la dreta

Continuem a la dreta

Toll de Sant Joan i la balma

Aquí hi ha el toll de Sant Joan, un gorg i la bassa sota el camí, a la vora una bona balma, a on diuen que s'amagaven en el temps de la guerra civil.

Anem a l'esquerra

Anem a l'esquerra

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Anem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall per sota

Travessem la carretera de la Llosa del Cavall per sota

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra

Anem cap a la dreta

Anem cap a la dreta

Continuem a la dreta

Continuem cap a la dreta

Anem a la dreta

Anem a la dreta, hem d'obrir un pas del tancat del ballat del bèstia i tornar a tanca, hem d'anar a l'esquerra al arribar al camí.

Continuem rectes en la cruïlla

Continuem rectes en la cruïlla, a nan pel mateix lloc per a on amb arribat en aquest punt.

Continuem a l'esquerra

Continuem a l'esquerra