Solsona - Setmana Europea de la Mobilitat 2023

Caminada amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat.

Ruta circular amb sortida i arribada des de la Plaça del Camp, d'uns 13 Km, aproximadament, passant per:
- Font de la Fulla
- Mare de la Font
- Ermita de Sant Pere Màrtir
- Font del Pubill
- Font del Manel
- Font de la Mina
- Parc de la Mina
- Font d'Ocell
- Pla del Calvari
- Font Salada
- Capella de Santa Coloma (per sota)
- Font de la Canal
- Depuradora (EDAR)
- Font Molí dels Capellans
- Solsona per Avinguda Mare de Déu del Claustre.

Iniciem la caminada des de la Plaça del Camp, cap al Camí de la Creu passant pel voral del Camp del Serra.
Un cop passem el pont del Barranc de Pallares pel camí de la Creu, anem a l'esquerra.
Deixem la Creu Blanca a la dreta, més endavant trobem la Font de la Fulla, ens queda Cal Macari sobre el marge del camí a la dreta.

- La Font de la Fulla és una de les parades que solem fer, o com a mínim una bona mirada. Es troba a tocar de la riba esquerra del Barranc de Pallarès al costat del camí vorejant aquest torrent, mena de Solsona fins a la Mare de la Font. A causa del seu cabal, habitualment força escàs, al broc sol haver-hi una fulla que ajuda que el rajolí de la font salti cap a la pica un xic més allunyada de la paret; d'aquí el seu nom.
A dia d'avui no raja...
REFERÈNCIES.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_del_municipi_de_Solsona.

- Els aqüeductes, actualment queden dos dels tres aqüeductes (altre queden les restes, a on es nota la ubicació, al costat del primer aqüeducte que trobem en el sentit de la caminada).
Els seus orígens cal cercar-lo a principis del segle xv a causa de les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l'aigua de la llavors coneguda com la font de Meravella. En un document datat l'any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els cànons de la conducció que havien de tenir un pam d'amplada i dos de llargada. Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d'un aqüeducte sobre la riera d'Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l'Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).
REFERÈNCIES.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Pla%C3%A7a_de_Sant_Joan

- La font de la Mare de la Font, antigament era coneguda amb el nom de font de Miravellà per trobar-se sota mateix de la masia d'aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d'aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Consell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l'aigua d'aquesta font.
Actualment, entre la rampa i les escales que donen accés a la plaça on hi ha la font autèntica, hi ha una segona font. És una font canalitzada; l'aigua que hi brolla prové de la primera font. Sovint, però, aquesta font no raja i l'aigua de la primera font es canalitza cap a una font de sortidor situada al mig d'un petit estany amb peixos que es troba davant d'aquesta segona font.
REFERÈNCIES.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_la_Font_(Solsona)

- Seguidament, trobem la font del Pubill, és una font metàl·lica d'aixeta de polsador, no és una deu natural sinó que està canalitzada.
Està situada sota la capella de Sant Pere Màrtir.

- La font del Manel és una font metàl·lica d'aixeta de polsador, no és una deu natural sinó que està canalitzada. Està situada al corriol que ens porta cap a la Font de la Mina.

- La font de la mina, destacant el pont de pedra del segle XV que antigament formava part de la canalització que portava l'aigua fins a les fonts de Solsona.
Aquest espai es troba un itinerari botànic, de 600 m aproximadament, que permet conèixer i observar diferents espècies de bosc de ribera locals.
També amb vist l'en-civisme d'alguna gent, deixant les deixalles escampades...
UNA VERGONYA!!!
- Seguim la caminada per unes escales de fusta que surten al Parc de la Mina, en el parc hi ha la Font de l'Ocell a la dreta de la caminada. Ens dirigim cap al Pla del Calvari (cap al Castevell), anem deixant les cruïlles de Cal Moixí a l'esquerra i Cal Soca, Cal Moset de Dalt, a la dreta.
Seguin pujant pel camí de l'obaga per anar a sortir al Pla del Calvari, veiem unes bones aclarides d'arbres (arbres tallats) pel costat dret; també una bonica formació rocosa a la part esquerra.

- Ja en el Pla del Calvari (Serrat del Castellvell), hi han un avituallament i xerrada sobre les fonts de Solsona a càrrec de Marcel-li Corominas.
Tot seguit cal passar la carretera C-159 per anar pel camí direcció a la Font Salada, passarem per Cal Fermin, seguim fins a trobar un corriol a l'esquerra, amb un fort pendent a on ens du al Barranc de Ribalta i a la balma de la Font Salada.

- HISTÒRIA de la balma de la font Salada.

Es diu que quan a Higini Peix i Cirera li van explicar la història de la balma (vauma, si ets de Solsona) de la Font Salada, la va voler anar a veure amb els seus propis ulls per comprovar que la font salada encara hi era. Quan va tastar l'aigua, va assentir amb el cap i va dir: "segur que és certa, i no inventada, la història de la vauma de la Font Salada".

Fa molts anys, quan el comerç de la sal i del safrà estava totalment controlat pel comte de Cardona, a Solsona hi tenia un batlle encarregat de defensar els seus interessos, que incloïen fer complir la llei de què tothom havia de comprar la seva sal i vendre-li a ell tot
el safrà que els hi feia cultivar.
El batlle, passant comptes, va observar que els pagesos que vivien a les cases de la costa que puja fins al pla de la Torregassa, tenien una despesa en sal molt baixa. Amb cautela i discreció ho va fer investigar per detectar si hi havia algun venedor de sal que els estava robant.
El resultat de la investigació va ser que pujant pel Barranc de Ribalta, en un lloc força amagat, hi havia una petita font d'aigua salada que els pagesos dels voltants feien servir per al seu ús domèstic i, d'aquesta manera, no haver de comprar tanta sal de Cardona.
Poc satisfet per l'explicació, va voler anar a veure amb els seus propis ulls la font. Van pujar pel barranc de Ribalta, per un camí que porta al pla de la Torregassa, fins que a mitja alçada de la costa el van fer desviar per un corriol entre bardisses, difícil de veure si no s'és coneixedor del lloc, que els va dur fins a la font d'aigua salada.
El batlle va quedar sorprès per la troballa, i ambiciós com era, va pensar que si aquella aigua era salada, volia dir que passava per un lloc on hi havia sal, per tant, segur que darrere d'aquella terra argilosa hi podria haver una muntanya de sal tant o més gran que la de Cardona.
Va ordenar als que el van acompanyar que no diguessin res a ningú. Va fer venir un grup d'homes de fora perquè vigilessin l'indret de manera que ningú no hi pogués agafar aigua i, amb molta discreció, van començar a cavar i foradar la paret on hi havia la font per buscar la muntanya de sal per on hi havia de passar l'aigua.
Un dels pagesos, al que li van impedir el pas, va espiar que estaven fent i se'n va anar a Cardona per explicar que qui havia de vetllar pels seus interessos estava buscant una mina de sal sense permís ni autorització.
El comte de Cardona hi va anar en persona a veure què estava fent el batlle de Solsona. Havien tret un munt de terra, hi havia un gran forat sota una gran codina de pedra, i a la part central hi continuava sortint, tot fent un petit toll, l'aigua salada.
Va fer empresonar el batlle de Solsona, i n'hi va posar un de nou de tota confiança. Va prohibir que ningú, mai més, tornes a cavar en aquell indret, ordenant als pagesos del voltant que en fossin els vigilants i que l'avisessin si veien algú traient terra d'aquella nova balma que acabava de néixer. Com a contrapartida, els hi va donar el dret d'explotació de tota la sal que d'aquella font podia sortir.
Aquesta és la història explicada, sigui certa o inventada, de la vauma de la Font Salada.

PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes
i rondalles. Pàgina 314. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN
3141592653.
És un article trobat per internet.
https://spivakmichael.wordpress.com/2020/11/22/la-historia-de-bauma-de-la-font-salada/

- Seguim la caminada per un corriol a la part contrària de l'arribada, seguin fins a sortir del corriol i anar pel camí de la dreta, més endavant també a la dreta, després el camí es torna corriol, cal anar a l'esquerra en una pròxima intersecció, fins arriba a la Font de la Canal que trobarem a l'esquerra. "Com anècdota, hem vist un genet en un bonic cavall pel corriol."
Després de passar la Font de la Canal, trobem la carretera que a la dreta ens du cap a Cant Llarg. Tot seguit passem per Cal Albets (ens queda a l'esquerra), seguim fins a arribar a Can Llarg i anem a l'esquerra passant per Cal Real, Torre Ferrer, Cal Baster i Cal Ponet; per tornar a passar pel costat de Torrent de Ribalta i passant pel costat de Cal Pallargues just abans d'arribar a la depuradora.

- Arribem a la zona depuradora (EDAR), avituallament i visita guiada de les instal·lacions.
Una visita guiada interessant, i maca per saber una mica més de com és el fet de netejar l'aigua bruta.
- DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA.

El sistema de sanejament, gestionat per l'Agència Catalana de l'Aigua, està constituït per una Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) que disposa d'un tractament biològic de fangs activats de baixa càrrega, amb eliminació de nutrients, nitrogen i fòsfor. Una xarxa de col·lectors que recull les aigües residuals del municipi de Solsona, i del P.I d'Olius, i les porta fins a l'EDAR a través de tres ramals per gravetat sense bombaments.

REFERÈNCIES.
https://aca.gencat.cat/web/.content/20_Aigua/02_infraestructures/05_estacions_depuradores_daigues_residuals/Fitxes_EDAR/DSOL_Fitxa_Web_EDAR.pdf

- MÉS REFERÈNCIES.
https://www.ajsolsona.cat/la-ciutat/noticies/solsona-naturalitza-les-basses-en-desus-de-la-depuradora-i-crea-un-nou-espai-per-a-la-ciutadania

- Després de la visita guiada seguim camí, passem el Riu Negre i anem a l'esquerra fins al Camp del Molí, arribant i seguim per al costat del Riu Negre.

- Font del Molí dels Capellans.
La Font del Molí dels Capellans és una font de canaleta metàl·lica semicilíndrica del municipi de Solsona, a la comarca catalana del Solsonès. Està situada a la riba esquerra del Riu Negre a poc més de 400 m aigües avall del Pont de Solsona, poc abans d'arribar al Molí dels Capellans i al costat d'un pou.
El nom li ve del fet que, fa més de tres centúries, en aquest indret hi havia un molí, propietat d'uns capellans del qual encara se'n pot veure la dovella central de l'arc del portal que té gravada una creu i una data.
Segons es desprèn de l'inventari de l'Arxiu de la Ciutat de Solsona, aquest lloc era conegut amb el nom de la Trilla, i va ser l'indret on va començar la jurisdicció del monestir de Santa Maria de Solsona.
Era una font que, tot i el seu escàs cabal, tenia fama que mai s'assecava, i per això compta la gent gran, en anys de secada, hi havia cua per anar-hi a buscar aigua.

REFERÈNCIES.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Mol%C3%AD_dels_Capellans

- Final de la caminada passant pel Carrer dels Tins cap Avinguda Verge del Claustre, Plaça de N'Antoni Guitart i per les escales a la Plaça del Camp.