Solsonès: Mare de la Font – Castellvell

”Aquesta ruta ens porta des del Parc de la Mare de la Font fins a les vistes panoràmiques de la talaia del Castellvell, un paisatge de contrastos entre solanes i obagues. Durant el transcurs de la caminada, anirem descobrint indrets on afloren els valors patrimonials del territori, com la flora en l’itinerari botànic a la font de la Mina o la roureda centenària enfilant-se al turó del Castellvell; el lleure en l’espai del parc de la Mare de la Font, o la història en el nucli del Castellvell i l’antic poblat ibèric pròxim.”

Sortim del Parc de la Mare de la Font i, passant pel túnel que hi ha sota de la C-26, iniciem l’itinerari botànic on, a través de diferents punts informatius amb textos i dibuixos, es pot anar interpretant la flora que ens rodeja. Un cop travessada la font del Manel s’arriba a la font de la Mina; en aquest ombrívol racó hi ha una balma amb un salt d’aigua només present en èpoques de primavera. Es pugen les escales fins a arribar al parc de la Mina.
Es travessa el parc de la Mina i en el seu extrem occidental s’agafa un camí que ens durà a través de camps de conreu, masies i d’una roureda amb uns exemplars robustos i madurs. Més endevant el camí s’enfila per la falda obaga del Castellvell, pujant suaument per una pineda de pinassa ombrívola, amb sotabosc de boix, fins que arribem a la carretera del Castellvell.
De seguida prenem un corriol costerut a ma Esquerra que ens puja directament a una explanada on trobem el poblat ibèric, excavat en aquest petit altiplà situat a l’oest del Castellvell.

”Es tracta d’un poblat de grans dimensions que, possiblement, configura el jaciment d’hàbitat més antic de la comarca. Aquest establiment podria haver exercit certa capitalitat respecte als altres assentaments ibers de la zona.
Cronològicament el podem situar entre els segles VII-VI aC, en plena edat del ferro, fins a època medieval amb una fase d’esplendor a l’ibèric tardà, segle III aC.
Aquest jaciment fou parcialment excavat per Mn. Serra Vilaró a mitjans segle XX i des del 2007 l’equip del CEL (Centre d’Estudis Lacetans) hi porta a terme campanyes d’excavació anuals. Així doncs, actualment aquest jaciment arqueològic es troba en fase d’estudi.”

Continuem en dirección Est i de seguida arribem a Castellvell.

”Dalt del turó, a 848 metres d’altitud i a 130 metres damunt la ciutat de Solsona, trobem les restes de l’antic castell de Solsona, actualment ubicat en el terme municipal d’Olius. El Castellvell senyoreja la ciutat i és una excel•lent talaia per observar Solsona i contemplar bona part de la geografia comarcal.
El castell és un notable conjunt edificat al centre d'una gran esplanada, de forma trapezoïdal.
El recinte era protegit per quatre torres de planta circular situades als angles i unides amb murs laterals, de les quals només una es conserva sencera.
Té un cos central dels segles XIII-XIV, quan fou renovat i ampliat.
Demolit el 1872, queden bona part dels murs perimetrals i les bases de les torres, que han estat restaurades.”

Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d’època romànica, però vers la primera meitat del s. XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d’estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei.

”S’hi venera una imatge sedent de Maria, concretament una talla de la Mare de Déu de les Neus o de la llet (segle XIV). El 1882, el capellà del Castellvell va decidir mutilar la talla, ja que creia que era una representació vergonyosa. Actualment, el cap de l'infant Jesús es troba dipositat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.”

Un cop fetes les fotos de rigor, iniciem el descens per un corriol que aviat es transforma en escales amples i empedrades, que descendeixen en ziga-zaga pel vessant solell del Castellvell.
Arribem a la creu de terme i, una mica més endavant, tombem a l’esquerra a l’alçada de la Torre Caïm per retornar, en mig de camps de conreu fins al punt d'inici del recorregut.

Salut!