Soparet al Puig d’en Cama

𝗦𝗼𝗽𝗮𝗿𝗲𝘁 𝗮𝗹 𝗣𝘂𝗶𝗴 𝗱'𝗲𝗻 𝗖𝗮𝗺𝗮
De sempre al juliol l’excursió amb la colla és nocturna, però enguany la calor seguit del tancament del Montsant ens va fer desistir, bé a l’últim tan sols erem dos i ens ho vam deixar estar.
A l’agost el cuquet de tants dies sense sortir ens va començar a rossegar i vam decidir arribar-nos a sopar al Puig d’en Cama.
AL vespre vam quedar als dipòsits del Picarany per començar la caminadeta, que ús he de dir? Potser hauria estat millor fer-la al juliol ja que el temòmetre quan vam arribar al cim encara marcava vint-i-cinc graus i vam tenir que estendre la roba com si haguéssim fet la bugada.
Tot i amb això la caminada, per els dominis dels Patacons, va ser força agradable, una sortida curta, una bona conversa i un senzill soparet. La nit era propicia per visualitzar els Perseids, però Sant Llorenç no va voler plorar o la meva agudesa visual ja comença a ser obtusa. La qüestió és que entre els uns i els altres vam reunir quatre coneixements que teniem sobre el fenòmen que no veiem. Aquests estels fugaços tenen una mida entre un gra de sorra i un parell de mil·límetres que entren a l’atmosfera a 200.000 quilòmetres per hora, déu-n’hi-do, però bé, tot i que un parell de companys asseguraven haver-ne vist un, jo reitero que no en vaig veure cap.
Ja ben entrada la fosca vam començar a baixar i per sorpresa nostra vam trobar una gentada a la muntanya, no sabem ben bé que hi feien, potser festa, potser festejar o potser esperar-se per veure Sant llorenç plorar, la qüestió és que al jovent li agrada la muntanya, almenys quan és fa fosc i refresca.
Anar baixant vam passar pel mas del Víctor, que va ser propietat de Josep Rosselló Martí, alcalde de Reus a meitat del segle XIX i que tenia els magatzems de ví a la plaça d’en Víctor de Reus.
La qüestió és que l’home era monàrquic i quan és va proclamar la Gloriosa l’home va fugir a França a llom d’una mula perseguit pels revoltats, va fer cap a Bordeus on va treballar d’enòleg i mai més va tornar a Reus.
Quatre passes més i el cercle ja estava tancat, tornàvem a ser als dipòsits, com encara era aviat i teníem conversa ens vam dirigir al bar d’Almoster a refrescar la nit amb cervesa i anècdotes fins que mica en mica van anar tancant i vam veure que cap a casa feia falta gent.