Sora, el Castell de Boixader, el Boixader, Rocafiguera, sequoies, rec de la Vinyola, Sora

Ruta circular des de Sora, ascensió al castell de Boixader o castell de Duocastella, descens cap el coll de Boixader, camí de Rocafiguera amb pas a prop de la masia del Boixader, extensió a la masia de Rocafiguera i a la sequoia al costat de la masia; retorn a la pista, font del Boixader, camí de Portavella a Sora, volta per ponent del rec de la Vinyola, quintans de Vila-solana, quintans del molí de Sora i retorn a Sora.
Hi ha un pas difícil si és vol anar al punt més alt del castell de Boixader des l'avantcim del castell de Boixader, amb una cadena que facilita la desgrimpada o grimpada, segons el sentit, d'anada o de tornada.
Inici i final de l’excursió al nucli urbà de Sora, Lluçanès, Osona, 212 habitants, a l’any 1857 en tenia 668 i al 2014, 175.
Vam aparcar al costat de can Corominas, cota 690 m, immediatament abans d’entrar al nucli urbà, venint pel sud, per la carretera de Sora, BV-4655, que va de l’autovia Vic Ripoll o C17 a Sora.
Comencem en direcció nord pel carrer Major. A la meitat del carrer, a la dreta, hi ha la font del Carrer, dedicada a Josep Maria Rocafiguera --he intentat trobar informació al respecte, a Internet, i no he trobat res concloent--, passem a prop de l’església de Sant Pere de Sora, refeta el segle XVII, seguim encara pel carrer Major i sortim del nucli de Sora per l’extrem Nord.
Prenem el camí de Portavella de Sora, una pista que anem seguint. Al principi fa una ziga-zaga, àmplia, bàsicament en direcció nord-oest. Amb això hem entrat el bosc de pi roig. Anem seguint en direcció nord-nord-oest, i quan duem 1,8 km des l’inici o 1,5 km des la sortida del nucli urbà de Sora, trobem un camí que surt a la dreta, cota 729 m. Prenem aquest camí i deixem la pista. El camí s’enfila per la vessant sud-oest del turó del castell de Boixader. El cim o, millor dit, l’avantcim del turó, és el nostre primer objectiu. Anem ascendint en direcció sud-est fins la carena, cota 800 m, carena que anem seguint, en direcció nord, fins a un punt, a la cota 830 m, a 1 km des que hem deixat la pista i hem pres el camí. En aquest punt el camí deixa la carena a la dreta i fa un flanqueig per la parta alta de la vessant sud del turó del castell. Si seguíssim per la carena també arribaríem a dalt del turó, de forma directa. Ens vam trobar una parella que ho havien fet i els havia anat bé. Nosaltres anàvem amb nens i vam preferir seguir pel camí, encara que féssim volta. Anem fent camí, en flanqueig, primer en direcció oest, després nord-nord-est i, quan portem caminats 600 m, a la cota 885 m, deixem el camí per prendre un corriol, tot fent un gir de 180º. Per aquest corriol anem pujant cap al cim, fent una ziga-zaga, en direcció primer sud, després est i després oest, i, finalment, nord, fins l’avantcim del turó del castell de Boixader o de Duocastella, cota 946 m.
Des l’avantcim hi ha una vista impressionant. De llevant a migjorn hi tenim el Bisaura amb la serra de Milany al fons, no tant al fons el pla Revell i el castell de Besora, seguidament la serra de Bellmunt i el Puigsacalm, després, més enllà, les Guilleries i el Gironès, més cap aquí el Lluçanès, i al fons el Montseny i el Matagalls. A la mateixa banda, a sota, a sud-est, destaquen les masies de les Viles, a l'esquerra la Vila d'amunt i a la dreta la Vila d'avall. A la part de ponent, a la llunyania, destaca el Cap de la Gallina Pelada, la serra d'Ensija, a prop i a sota d’on som, els quintans de les masies, i les mateixes masies, del Boixader i de Rocafiguera, a les quals després anirem.
A destacar que no estem al cim, estem a l’avantcim. Si volem anar al cim cal fer un pas enrere i baixar per un pas de desgrimpada, amb l’ajut d’una cadena, ferma i ben emplaçada, seguidament flanquejar l’avantcim, on estàvem, per sota a la part de ponent, retornar a la carena, aèria, i seguir-la fins al cim, del turó del castell de Boixader o de Duocastella, cota 952 m. El cim és una magnífica talaia on contemplem el passatge abans descrit a l’avantcim, una mica millor.
Del castell, en el recorregut que hem fet, no n’hem trobat cap vestigi. Consten restes de l’antiga muralla, la qual envoltava la totalitat del turó, i d’una possible torre circular al sud-oest.(1, 2) Era un castell termenat, això vol dir que li corresponia un petit territori o terme, centrat pel castell. El senyor del castell o castlà, exercia el control jurídic dels habitants del terme.(3) El castell en qüestió ja constava en el testament de Bernat Tallaferro, comte de Besalú i Ripoll,(4) a l’any 1021, i va estar ocupat fins a l’any 1628.(1, 2) Durant aquests segles va passar d’una nissaga a una altra, també a l’orde hospitaler i, en ocasions, estigué sotal el control del Rei.(1, 2)
Baixem pel corriol per on hem pujat el darrer tram, fins a trobar altra vegada el camí d’on parteix el corriol. Un cop al camí el seguim ara en direcció nord, tot flanquejant el turó del castell, durant 200 m, al cap dels quals, en un punt a la cota 905 m, deixem el camí a la dreta, per baixar, endavant i decididament, per un corriol a la carena que baixa del turó, en direcció nord. Anem baixant durant 200 m. A la cota 850 m, el corriol tomba a la dreta, en direcció est, després nord-est, fins trobar, al cap de 100 m, un camí ample però poc marcat, cota 820 m, que prenem en direcció oest-nord-oest, avall, cap al coll del Boixader, al qual arribem aviat, al cap de 200 m, cota 817 m. Compte, en aquest punt surt un camí fressat i ample, cap l’esquerra, a l’oest, que no hem de prendre, nosaltres ens vam equivocar i hi vam anar, però vàrem corregir ràpidament i fer enrere. Seguim baixant en direcció oest durant 100 m més, fins trobar el camí del Boixader a les Viles, cota 810 m, prop d’unes granges a la banda dreta del camí. Seguim baixant, per aquest camí, durant 500 m, en direcció oest-sud-oest, passem prop d’unes altres granges, també a la dreta i després prop de la bella masia del Boixader, que ens queda a la dreta. La vam veure habitada, sortia fum per la xemeneia. Seguim i arribem a la cruïlla amb al camí de Rocafiguera, cota 753 m, en aquesta cruïlla hi ha la font del Boixader --que no vam veure fins a la tornada de la masia de Rocafiguera-- i un plàtan monumental. Seguim a continuació pel camí de Rocafiguera cap a la masia de Rocafiguera, a la que arribem al cap de 300 m i després a la sequoia “Bella Antònia”, al costat de la masia, una mica per sobre, cota 775 m. Pel que hem llegit, el nom de Bella Antònia és una degeneració del nom anglès Wellington.(5) La sequoia fa 35 m d’alçada i té un perímetre de 5 m.(5) Està entre pins també notoris. La masia és un gran conjunt d’edificacions, algunes amb grans arcades. En una de les llindes hi figuren el nom de Joseph Rocafiguera i l’any 1770. Tant la sequoia com la masia són interessants, però l’entorn està negligit.
Tornem a la cruïlla del camí de Rocafiguera amb el camí que ve del Boixader --pel que havíem vingut-- i el camí de Portavella a Sora, el darrer a la dreta, cap al sud, pel que anirem. Abans, però, contemplem la font del Boixader: una gran pica o obi damunt d’un pedrís, amb aigua cristal·lina, on suren algunes fulles plàtan amb les tonalitats ocres pròpies de la tardor. El brollador raja alegre, arran de l’aigua de la pica, al fons de l’obi. El conjunt està voltat d’herba de fenal, heures i molses, que aporten verdor a un bell indret de pau i frescor!
Iniciem la tornada pel camí de Portavella a Sora, en direcció sud, en baixada suau o mínima, entre els quintans de Rocafiguera a la dreta i del Boixader a l’esquerra. Al cap de 600 m hi ha una cruïlla, cota 733 m, prenem el camí de la dreta i deixem el camí de Portavella a Sora a l’esquerra. Seguim endavant, cap al sud i al cap de 300 m hi ha una altra cruïlla, prenem el camí de la dreta i al cap de 100 m n’hi ha una altra. Aquí prenem el camí de l’esquerra, sempre en direcció sud. Seguim així durant 800 més i arribem a una nova cruïlla, aquest cop tirem per l’esquerra. Seguim anant cap al sud, i caminant 600 m més arribem a una pista, cota 675 m, que seguim a l’esquerra, en direcció est. Al cap de 300 m hi ha una bifurcació, anem per l’esquerra, en direcció clarament a Sora, on arribarem al cap de 800 m més de caminar.
En total 10,7 km de caminada, amb un desnivell de 357 m, per contrades històriques del Lluçanès, amb ascensió a una talaia amb vistes formidables, a estones carenejant airosament, les altres caminant entre camps i boscúries de roure, alzina i pi roig, visita a una sequoia exòtica i enorme com correspon a l’espècie, algunes masies formidables, una bella font, amb partença i arribada al nucli de Sora, antic i ben preservat. Els nens s’ho van passar molt bé i nosaltres també! Un bon record!

1. Castell de Duocastella [Disponible a: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1777.
2. Castell de Boixader o Duocastella. Un castell termenat d’entre les possessions del comte de Besalú, amb un fort lligam amb els Castells de Besora i Curull. [Disponible a: http://territori.gesbisaura.cat/castell-de-boixader-o-duocastella-sora/.
3. Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Castell termenat 2020 [revisat 7 de juliol de 2020. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_termenat&oldid=24003758.
4. Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Bernat Tallaferro 2021 [revisat 9 de setembre de 2021. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernat_Tallaferro&oldid=28214959.
5. Sequoia de Rocafiguera "La Bella Antònia" 2021 [revisat 24 de maig de 2021. Disponible a: https://www.sora.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/sequoia-de-rocafiguera-la-bella-antonia.html.