Sords, Borgonyà, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Sant Mer i Santa Llogaia de Terri

NOTA: Si voleu veure totes les meves rutes per la zona del Pla de l'Estany podeu escriure al cercador de rutes (Cerca rutes ó explora): "plaestanyjsp" i us apareixeran totes.

Bonica passejada circular per el Pla de l'Estany, amb unes vistes immillorables i que ens permet visitar una sèrie de boniques esglésies romàniques.
D'entrada la de Sant Esteve de Sords amb el pont medieval al seu costat, després la de Sant Joan Baptista de Borgonyà, seguirem fins a Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers per visitar seguidament la de Santa Maria de Pujals dels Pagesos i ens arribarem fins l'ermita de Sant Mer, (sant, que segons la tradició va deslliurar als habitants de Banyoles d'un drac) i abans d'arribar novament al punt de sortida, a Sords, ens aproparem a Santa Llogaia de Terri.
Una excursió fàcil, planera i majoritàriament per camins i pistes sense cap mena de complicació, excepte en el trajecte entre Borgonyà i Pujals dels Cavallers.
Per arribar a Sords hem de seguir la C-66 de Girona a Banyoles i ens hem de desviar vers el poble de Cornellà de Terri i allí seguir les indicacions de Sords.
Davant mateix de l'església de Sant Esteve hi ha molt d'espai per deixar el vehicle.
Primer visitarem el recinte de Sant Esteve al que accedirem per una porta que té un comunidor a sobre i que dona accés a un petit pati amb el cementiri a un costat i l'església al davant.
També podem caminar unes passes i apropar-nos al pont medieval de Sords molt ben conservat.
Una vegada fetes aquestes visites començarem a caminar seguint un camí pista que surt a l'esquerra i que va vorejant camps fins que travessa la carretera local GIV-5145 i d'allí comença un encantador camí fluvial pel costat del riu Terri.
Un camí molt ben arranjat, amb bancs, panells explicatius de la fauna i flora de la zona. També destaca per la solitud i el silenci només trencat per soroll del riu Terri i pel cant dels ocells.
En aquest bonic recorregut també travessarem la riera de Garrumbert per un pont de fusta.
Poca estona després de passar el pont el camí fluvial s'acaba i sortim a una pista que seguidament en converteix en asfaltada.
Arribem a una cruïlla i girem a la dreta per entrar immediatament després a Borgonyà i contemplar l'església romànica de Sant Joan de Borgonyà.
Sortim per l'altre costat i enfilem el camí del cementiri. En arribar-hi hem d'estar atents al traçat ja que hem de seguir recta per un camí poc marcat que fa de divisòria entre dos camps.
El camí deuria ser ampla, però la vegetació l'ha deixat brut i estret; però no es fa perdedor en cap moment i la vista durant tota l'estona és molt bonica.
Més endavant el propi camí fa un gir de 90 graus a l'esquerra i desemboca en una pista asfaltada que pocs metres després mort en una granja.
Novament hem d'estar atents al traçat, ja que no hem d'arribar a la granja, ja que 10 metres abans hem de tornar a seguir un mig esborrat camí de divisòria entre camps.
Si observeu el meu traçat veureu que vaig arribar fins la granja i vaig tindre que retrocedir per trobar el camí.
En arribar a l'altre extrem del camp ens trobem amb una antiga pista d'accés al camp.
Dic antiga pista perquè també està totalment abandonada i menjada per la vegetació.
Entre la vegetació que es menja la pista destaquen les ortigues; que vulguis o no vulguis acabaràs "ortigat" .
Sentim soroll d'aigua, novament és la riera de Garrumbert que travessarem per una passarel·la de fusta; que només serà útil si baixa aigua.
En aquest indret hi ha com un antic safareig aprofitant l'aigua de la riera; però evidentment està en total estat d'abandonament.
Una vegada travessada la riera ens trobem amb una pista que seguim a l'esquerra.
Aquesta pista gradualment va girant a la dreta. Ara ja veiem el poble de Pujals dels Cavallers.
Arribem a una cruïlla amb una pista més ample que seguirem a la dreta i que acaba desembocant en la GIV-5145 (que ja havíem travessat al començament).
Pocs metres a la dreta i ja entrem en el petit nucli dels Pujals dels Cavallers on contemplem la seva original església romànica de Santa Eulàlia. Situada en un indret molt ben arranjat amb bancs i una font i que convida a fer-hi una bona aturada per a descansar tot contemplant l'encant de l'església, de la que destaca la forma del seu campanar
La peculiaritat d'aquest campanar consisteix en que és d'espadanya, constituït per tres pilars senzills, i cobert amb un teulat de dos aiguavessos suportat per bigues en voladís perpendiculars a la façana i encastades a cada pilar que li donen una imatge diferent de les que estem acostumats a veure.
Sortim d'aquest bonic indret i travessem la carretera i a l'altre costat hi ha una camí paral·lel que seguim poca estona, ja que molt aviat hem de seguir una pista a l'esquerra.
L'alt campanar i tot el conjunt dels Pujals dels Pagesos ja és ven visible, ja que tant el Pujals dels Cavallers com el dels Pagesos estan situats dalt de dos turons i per tant des de l'un es divisa l'altre i viceversa.
Seguim la pista, passem pel costat d'una casa de colònies i potser una mica abans del que esperavem ja som davant l'església de Santa Maria de Pujals dels Pagesos.
Nou indret molt bonic que també convida a fer-hi un recés. Per no repetir-me no esmento contínuament la vista que ens acompanya, però des dels Pujals dels Pagesos torna a ser remarcable, inclús es veu el Canigó.
Novament a desgrat abandonem aquest indret i seguim una pista per darrera l'església tot seguint les indicacions de Sant Mer.
Aquesta pista planeja i el paisatge a canviat una mica, ja que ara, en bona part, caminem per dins d'un bosc.
Arribem a una cruïlla i seguim a l'esquerra i poc després en trobem un altre.
A partir d'aquesta darrera cruïlla farem una "anada i tornada" a Sant Mer.
D'anada seguirem recta per la pista fins una nova cruïlla, on girarem a l'esquerra i després d'una forta baixada arribarem davant la bonica ermita de Sant Mer.
Aquesta és una ressenya excursionista, però cal esmentar que al voltant de Sant Mer hi ha moltes llegendes i miracles.
L'indret és molt bonic pertany al municipi de Vilademuls, i té vistes a l'Empordà i a la Garrotxa; té unes extenses esplanades per acampar i l'edifici el fan servir grups o agrupaments escoltes ja que disposa de lliteres, cuina, nevera, ... Realment és un indret que cal visitar.
L'indret també forma part del recorregut del Camí de Sant Jaume per Montserrat.
Tornem a la cruïlla d'anada i tornada i seguim una estreta carretera asfaltada que ens condueix fins l'entrada del petit municipi de Santa Llogaia de Terri.
El nostre itinerari no acaba d'arribar-hi, ja que abans girarem a la dreta; però si volem anar-hi només caldrà caminar uns 300 metres més.
Ara ja només ens caldrà seguir aquesta pista que ens retorna novament a Sant Esteve de Sords, on tenim el vehicle. I si en començar a caminar aquesta església ens quedava a les fosques o a contrallum, ara podrem gaudir-ne plenament.
HORARIS:
de Sords a Borgonyà: 1h
de Borgonyà a Pujals dels Cavallers: 50mn
de Pujals dels Cavallers a Pujals dels Pagesos: 25mn
de Pujals dels Pagesos a Sant Mer: 45mn
de Sant Mer a Sords: 1h 15mn
TOTAL: 4h 15mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com.es/2018/05/sords-borgonya-pujals-dels-cavallers.html
O bé clicant aquí sota a "veure més"